Diferència entre les revisions de "Marines"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Marines''' és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Túria. == Geog...».)
 
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Marines Nuevo 04.JPG|thumb|Marines]]
 +
 
'''Marines'''  és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]].
 
'''Marines'''  és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Marines és un municipi valencià emplaçat en el ''[[Vall d'Olocau]]'', subcomarca montanyosa del [[Camp de Túria]]. El seu territori municipal ocupa un ampli sector de la part meridional de la [[Serra Calderona]]. És relativament aspre en la seua part septentrional. Destaquen en ell els montanyes del Gorgo, el Roig, el Castell del Real i la Penya Rovell, entre atres. Del seu drenage s'encarreguen la renla nomenada de la Garrofera (antiga masia, cap a l'oest) i els molts torrents que confluïxen en el barranc de Carraixet la capçalera del qual ocupa el cor del terme. Les temperatures miges oscilen entre els 8,5°C de giner i els 25,5°C de juliol i agost. La vegetació dominant és el [[Pinus|pinar]], en àrees en que predomina el [[alcornoque|alcornocal]] que servien als marinenses d'antany per a obtindre [[suro]].
+
Marines és un municipi valencià emplaçat en el ''[[Vall d'Olocau]] '', subcomarca montanyosa del [[Camp de Túria]]. El seu territori municipal ocupa un ampli sector de la part meridional de la [[Serra Calderona]]. És relativament aspre en la seua part septentrional. Destaquen en ell els montanyes del Gorgo, el Roig, el Castell del Real i la Penya Rovell, entre atres. Del seu drenage s'encarreguen la rambla nomenada de la Garrofera (antiga masia, cap a l'oest) i els molts torrents que confluïxen en el barranc de Carraixet la capçalera del qual ocupa el cor del terme. Les temperatures miges oscilen entre els 8,5°C de giner i els 25,5°C de [[juliol]] i [[agost]]. La vegetació dominant és el [[Pinus|pinar]], en àrees en que predomina el [[surer]] que servien als marinenses d'antany per a obtindre [[suro]].
  
−
S'accedix a esta localitat des de, [[Valéncia]], a través de la [[CV-35]] i prenent després la [[CV-25]].
+
S'accedix a esta localitat des de, [[Valéncia]], a través de la [[CV-35]] i prenent despuix la [[CV-25]].
  
−
=== [[Barri]]s'i [[pedania]]s ===
+
=== Barris i pedanies ===
  
−
En el [[terme municipal]] de Marines també es troba el nucleu de població de '''Marines Vell'''.
+
En el [[terme municipal]] de Marines també es troba el núcleu de població de '''Marines Vell'''.
  
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
=== Localitats llimítrofes ===
  
 
El terme municipal de Marines llimita en les localitats següents:
 
El terme municipal de Marines llimita en les localitats següents:
−
[[Altura (Castelló)|Altura]] en la [[província de Castelló]],  [[Llíria]], [[Olocau]] i [[Gàtova]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
+
[[Altura]] en la [[província de Castelló]],  [[Llíria]], [[Olocau]] i [[Gàtova]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
  
−
Hi ha dos núcleus de població: el vell Marines de la serra (455 [[metro|m.]]) i el nou Marines del pla. El vell núcleu va quedar parcialment arrasat en [[1957]] pels desprendiments de roques causats per pluges torrencials. El trasllat dels habitants al nou Marines es retardaria fins a l'any [[1967]]. En les últimes dècades, el vell Marines ha segut rehabilitat per una comunitat d'estiuejants: d'ací la duplicitat de núcleus de població.
+
Hi ha dos núcleus de població: el vell Marines de la serra (455 [[metro|m.]]) i el nou Marines del pla. El vell núcleu va quedar parcialment arrasat en l'any [[1957]] pels desprendiments de roques causats per pluges torrencials. El trasllat dels habitants al nou Marines es retardaria fins a l'any [[1967]]. En les últimes dècades, el vell Marines ha segut rehabilitat per una comunitat d'estiuejants: d'ací la duplicitat de núcleus de població.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
 
   | Alcalde_1 =  
 
   | Alcalde_1 =  
−
   | Partido_1 =  
+
   | Partit_1 =  
 
   | Alcalde_2 =  
 
   | Alcalde_2 =  
−
   | Partido_2 =  
+
   | Partit_2 =  
 
   | Alcalde_3 =  
 
   | Alcalde_3 =  
−
   | Partido_3 =  
+
   | Partit_3 =  
 
   | Alcalde_4 =  
 
   | Alcalde_4 =  
−
   | Partido_4 =  
+
   | Partit_4 =  
 
   | Alcalde_5 =  
 
   | Alcalde_5 =  
−
   | Partido_5 =  
+
   | Partit_5 =  
 
   | Alcalde_6 =  
 
   | Alcalde_6 =  
−
   | Partido_6 =  
+
   | Partit_6 =  
−
   | Alcalde_7 = Mª Dolores Cela Lluesma                                                                       el psoe el millor!
+
   | Alcalde_7 = Mª Dolores Cela Lluesma
−
   | Partido_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]  
+
   | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]  
 
   | Alcalde_8 = Mª Dolores Cela Lluesma
 
   | Alcalde_8 = Mª Dolores Cela Lluesma
−
   | Partido_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
   | Partit_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
−
 
+
  | Alcalde_9 = Mª Dolores Cela Lluesma
 +
  | Partit_9 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Mª Dolores Cela Lluesma
 +
  | Partit_10 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Mª Dolores Cela Lluesma
 +
  | Partit_11 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Mª Dolores Cela Lluesma
 +
  | Partit_12 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
−
 
 
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
 
 
|-
 
|-
−
| align=center| 1.203 || align=center| 1.199 || align=center| 1.253 || align=center| 1.305 || align=center| 1.341 || align=center| 1.406 || align=center| 1.437 || align=center| 1.464 || align=center| 1.498 || align=center| 1.566
+
| align=center| 1.203 || align=center| 1.199 || align=center| 1.253 || align=center| 1.305 || align=center| 1.341 || align=center| 1.406 || align=center| 1.437 || align=center| 1.464 || align=center| 1.498 || align=center| 1.566 || align=center| 1.828 || align=center| 1.942
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
Basada tradicionalment en l'[[agricultura]] de secà i la [[ganaderia]], en l'actualitat és també centre de turisme interior.
+
Basada tradicionalment en l'[[agricultura]] de secà i la [[ganaderia]], en l'actualitat està molt més diversificada. Aixina, en l'any [[1956]] el 91% de la població activa es dedicava al sector agrari, mentres que en l'actualitat este percentage ronda el 5%. A principis del [[sigle XXI]] la majoria de la població activa es dedica al sector servicis (un 54% de la població activa). L'indústria ampra a un 24% i la construcció a un 16%. Per l'ubicació de Marines (prop de núcleus més importants com [[Llíria]] o inclús [[Valéncia]]), una gran cantitat de la població activa treballa fòra de la localitat. En l'actualitat és també centre de turisme interior.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
−
*'''Castell'''.
+
*'''Castell'''
−
*'''Poblat d'Olla'''. d'orige morisc.
+
*'''Poblat d'Olla''', d'orige morisc.
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
*'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]]'''. Se celebra el 17 de giner en la tradicional foguera i la bendició dels animals.
+
*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra el [[17 de giner]] en la tradicional foguera i la bendició dels animals.
−
*'''Festes Patronals'''. En honor del Crist de les Mercedes tenen lloc entre el 5 i el 11 d'agost. Es celebren als sants: Sant Rafael, les Filles de Maria, la Creu, el Crist de les Mercedes i Sant Roc.
+
*'''Festes Patronals'''. En honor del Crist de les Mercés tenen lloc entre el 5 i el 11 d'[[agost]]. Es celebren també els santorals de Sant Rafael, les Filles de Maria, la Creu, el Crist de les Mercés i Sant Roc.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.marines.es/ Ajuntament de Marines]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Marines INE. Població de Marines]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+
{{commonscat|Marines (Camp de Túria)}}
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
−
*[http://maps.google.co.uk/maps/ms?hl=en&ie=UTF8&g=karpathos&msa=0&msid=101614601994814517302.000438ddbb264b75b1b60&z=11/ Mapa dels carrils bici al voltant del Camp de Túria]
 
  
 +
* [http://maps.google.co.uk/maps/ms?hl=en&ie=UTF8&g=karpathos&msa=0&msid=101614601994814517302.000438ddbb264b75b1b60&z=11/ Mapa dels carrils bici al voltant del Camp de Túria]
  
 +
{{Municipis del Camp de Túria}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Pobles de la província de Valéncia]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:25 7 oct 2023

Marines

Marines és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Túria.

Geografia[editar | editar còdic]

Marines és un municipi valencià emplaçat en el Vall d'Olocau , subcomarca montanyosa del Camp de Túria. El seu territori municipal ocupa un ampli sector de la part meridional de la Serra Calderona. És relativament aspre en la seua part septentrional. Destaquen en ell els montanyes del Gorgo, el Roig, el Castell del Real i la Penya Rovell, entre atres. Del seu drenage s'encarreguen la rambla nomenada de la Garrofera (antiga masia, cap a l'oest) i els molts torrents que confluïxen en el barranc de Carraixet la capçalera del qual ocupa el cor del terme. Les temperatures miges oscilen entre els 8,5°C de giner i els 25,5°C de juliol i agost. La vegetació dominant és el pinar, en àrees en que predomina el surer que servien als marinenses d'antany per a obtindre suro.

S'accedix a esta localitat des de, Valéncia, a través de la CV-35 i prenent despuix la CV-25.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Marines també es troba el núcleu de població de Marines Vell.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Marines llimita en les localitats següents: Altura en la província de Castelló, Llíria, Olocau i Gàtova totes elles en la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Hi ha dos núcleus de població: el vell Marines de la serra (455 m.) i el nou Marines del pla. El vell núcleu va quedar parcialment arrasat en l'any 1957 pels desprendiments de roques causats per pluges torrencials. El trasllat dels habitants al nou Marines es retardaria fins a l'any 1967. En les últimes dècades, el vell Marines ha segut rehabilitat per una comunitat d'estiuejants: d'ací la duplicitat de núcleus de població.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Mª Dolores Cela Lluesma PSPV-PSOE
2007 - 2011 Mª Dolores Cela Lluesma PSPV-PSOE
2011 - 2015 Mª Dolores Cela Lluesma PSPV-PSOE
2015 - 2019 Mª Dolores Cela Lluesma PSPV-PSOE
2019 - 2023 Mª Dolores Cela Lluesma PSPV-PSOE
2023 Mª Dolores Cela Lluesma PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2022
1.203 1.199 1.253 1.305 1.341 1.406 1.437 1.464 1.498 1.566 1.828 1.942

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ganaderia, en l'actualitat està molt més diversificada. Aixina, en l'any 1956 el 91% de la població activa es dedicava al sector agrari, mentres que en l'actualitat este percentage ronda el 5%. A principis del sigle XXI la majoria de la població activa es dedica al sector servicis (un 54% de la població activa). L'indústria ampra a un 24% i la construcció a un 16%. Per l'ubicació de Marines (prop de núcleus més importants com Llíria o inclús Valéncia), una gran cantitat de la població activa treballa fòra de la localitat. En l'actualitat és també centre de turisme interior.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Castell
  • Poblat d'Olla, d'orige morisc.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni Abat . Se celebra el 17 de giner en la tradicional foguera i la bendició dels animals.
  • Festes Patronals. En honor del Crist de les Mercés tenen lloc entre el 5 i el 11 d'agost. Es celebren també els santorals de Sant Rafael, les Filles de Maria, la Creu, el Crist de les Mercés i Sant Roc.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Túria
Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  L'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  La Pobla de Vallbona  •  Ribarroja del Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarchant
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marines&oldid=288175»