Diferència entre les revisions de "Regne de Sevilla"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Regne de Sevilla''' fon una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seua conquista en el sigle XIII fins a la d…») |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Des del punt de vista jurisdiccional el territori del regne de Sevilla era tant realenc com a senyorial, existint en ell senyorius tant llaics com a eclesiàstics. Entre els primers es trobaven els territoris de la Casa de Medina Sidonia, la Casa de Arcos, la Casa de Alcalà, la Casa de Osuna, la Casa de Olivares, la Casa de Sanlúcar la Mayor, del Marquesado de Estepa, del Marquesado de Gibraleón i del Marquesado de Ayamonte, ademés de molts atres de menor importància. Entre els segons hi havia propietats de l'Arquebisbat de Sevilla, l'Orde de Sant Joan i el Monasteri de San Isidoro del Campo. | Des del punt de vista jurisdiccional el territori del regne de Sevilla era tant realenc com a senyorial, existint en ell senyorius tant llaics com a eclesiàstics. Entre els primers es trobaven els territoris de la Casa de Medina Sidonia, la Casa de Arcos, la Casa de Alcalà, la Casa de Osuna, la Casa de Olivares, la Casa de Sanlúcar la Mayor, del Marquesado de Estepa, del Marquesado de Gibraleón i del Marquesado de Ayamonte, ademés de molts atres de menor importància. Entre els segons hi havia propietats de l'Arquebisbat de Sevilla, l'Orde de Sant Joan i el Monasteri de San Isidoro del Campo. | ||
| − | ( | + | La Corona de Lleó, de la que formava part el Regne de Sevilla, es va deslligar del conjunt de la Monarquia castellà-lleonesa entre els anys [[1295]]-[[1301]]. Junt en [[Galícia]], [[Lleó]], [[Astúries]] i [[Badajoz]] varen formar el regne que Joan I havia heretat del seu pare el rei [[Alfons X el Sabi]]. Durant eixe periodo, el rei Joan I de Lleó va donar innumerables privilegis al Regne sevillà. |
| + | |||
| + | [[Gibraltar]] va deixar de pertànyer al regne de Sevilla despuix de la firma del [[tractat d'Utrech]] (entre [[1712]] i [[1714]]). Ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]] en alguns dels territoris del regne es varen fundar algunes de les [[Noves Poblacions d'Andalusia i Serra Morena]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1833]], despuix de 585 anys d'existència, el Real Decret de 30 de novembre va suprimir el regne de Sevilla, creant-se l'actual [[Província de Sevilla]], que es va formar unint localitats del regne homònim, llevat les que varen passar a formar part de la [[Província de Càdis]] i de la [[Província de Huelva]]. Aixina mateix, la nova província de Sevilla va incorporar [[Guadalcanal]], que fins a llavors pertanyia a [[Extremadura]], i va perdre les poblacions del [[Bodonal]], [[Fregenal de la Serra]] i [[Higuera la Real]], que varen passar a formar part de la [[província de Badajoz]], en Extremadura. Actualment la província està composta pels municipis que poden vore's en l'[[Anex:Municipis de la província de Sevilla|anex Municipis de la província de Sevilla]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Reino_de_Sevilla_(Corona_de_Castilla) Regne de Sevilla en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Reino_de_Sevilla_(Corona_de_Castilla) Regne de Sevilla en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||
| + | [[Categoria:Regnes]] | ||
| + | [[Categoria:Regnes d'Espanya]] | ||
| + | [[Categoria:Antics estats i territoris d'Andalusia]] | ||
| + | [[Categoria:Història de la província de Sevilla]] | ||
Última revisió del 16:46 25 oct 2023
El Regne de Sevilla fon una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seua conquista en el sigle XIII fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.
Història[editar | editar còdic]
Fon un dels quatre regnes d'Andalusia. S'estenia aproximadament pel territori de les actuals províncies de Huelva, Sevilla, Càdis i la depressió d'Antequera, englobant ademés alguns municipis en l'actual província extremenya de Badajoz. Les localitats que ho componien segons el Catastre d'Ensenada poden vore's en l'anex Localitats del Regne de Sevilla. El regne de Sevilla estava dividit en dèu tesoreries que tenien les seues respectives sèus en Sevilla, Càdis, Jerez de la Frontera, Sanlúcar de Barrameda, Écija, Carmona, Osuna, Estepa, Marchena, i Antequera.
Des del punt de vista jurisdiccional el territori del regne de Sevilla era tant realenc com a senyorial, existint en ell senyorius tant llaics com a eclesiàstics. Entre els primers es trobaven els territoris de la Casa de Medina Sidonia, la Casa de Arcos, la Casa de Alcalà, la Casa de Osuna, la Casa de Olivares, la Casa de Sanlúcar la Mayor, del Marquesado de Estepa, del Marquesado de Gibraleón i del Marquesado de Ayamonte, ademés de molts atres de menor importància. Entre els segons hi havia propietats de l'Arquebisbat de Sevilla, l'Orde de Sant Joan i el Monasteri de San Isidoro del Campo.
La Corona de Lleó, de la que formava part el Regne de Sevilla, es va deslligar del conjunt de la Monarquia castellà-lleonesa entre els anys 1295-1301. Junt en Galícia, Lleó, Astúries i Badajoz varen formar el regne que Joan I havia heretat del seu pare el rei Alfons X el Sabi. Durant eixe periodo, el rei Joan I de Lleó va donar innumerables privilegis al Regne sevillà.
Gibraltar va deixar de pertànyer al regne de Sevilla despuix de la firma del tractat d'Utrech (entre 1712 i 1714). Ya en la segona mitat del sigle XVIII en alguns dels territoris del regne es varen fundar algunes de les Noves Poblacions d'Andalusia i Serra Morena.
En l'any 1833, despuix de 585 anys d'existència, el Real Decret de 30 de novembre va suprimir el regne de Sevilla, creant-se l'actual Província de Sevilla, que es va formar unint localitats del regne homònim, llevat les que varen passar a formar part de la Província de Càdis i de la Província de Huelva. Aixina mateix, la nova província de Sevilla va incorporar Guadalcanal, que fins a llavors pertanyia a Extremadura, i va perdre les poblacions del Bodonal, Fregenal de la Serra i Higuera la Real, que varen passar a formar part de la província de Badajoz, en Extremadura. Actualment la província està composta pels municipis que poden vore's en l'anex Municipis de la província de Sevilla.