Diferència entre les revisions de "Idioma còrnic"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Text reemplaça - 'tardiu' a 'tardà') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El còrnic fa la seua aparició | + | El còrnic fa la seua aparició al voltant de l'any [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardà. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases: |
| − | * Còrnic primitiu: oscilaria entre | + | * Còrnic primitiu: oscilaria entre els anys [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits. |
| − | * Còrnic antic: des | + | * Còrnic antic: des dels anys [[800]] als [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''. |
| − | * Còrnic mig: des | + | * Còrnic mig: des de l'any [[1200]] fins a l'any [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa. |
| − | * Còrnic | + | * Còrnic tardà: des de l'any [[1575]] fins a l'any [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'[[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc. |
| − | Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop | + | Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]]. |
| − | A pesar d' | + | A pesar d'haver desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els següents xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, la milloria dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, despuix de més d'un sigle de silenci. |
| − | Pese al número creixent de persones que | + | Pese al número creixent de persones que ho coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants ho han deprés en l'escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. L'interés per conservar-la es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, passejos, servicis religiosos i balls tradicionals. |
| − | En l'any [[2006]], s'estimà que la població que | + | En l'any [[2006]], s'estimà que la població que ho domina en fluïdea és d'aproximadament 500 persones, si be uns 3.500 posseïxen certs coneiximents, o ho entenen en un nivell bàsic, pero no ho parlen. |
| − | En l'any [[1933]], es celebrà la primera | + | En l'any [[1933]], es celebrà la primera missa en còrnic; durant els següents quaranta anys, hi hagué una mija de tres a l'any. Ademés, en [[1997]], el bisbe de Truro deprengué l'idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia. |
| − | Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un | + | Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un programa de ràdio semanal bilingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 02:17 21 set 2023
| Còrnic Kernewek, Kernowek | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Regne Unit |
| Regió: | Cornualles |
| Parlants: | 3.500 aprox. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Celta |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en ningun lloc. |
| Regulat per: | Cornish Language Partnership |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | kw |
| ISO 639-2 | cor |
| ISO/FDIS 639-3 | cor |
| SIL | |
 | |
| vore també: llengua | |
El còrnic o cornuallés és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de Cornualles (en anglés Cornwall, en còrnic Kernow.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.
Història[editar | editar còdic]
El còrnic fa la seua aparició al voltant de l'any 600 d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardà. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases:
- Còrnic primitiu: oscilaria entre els anys 600 i el 800 d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
- Còrnic antic: des dels anys 800 als 1200, d'esta etapa procedis el Vocabularium Cornicum.
- Còrnic mig: des de l'any 1200 fins a l'any 1575, datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
- Còrnic tardà: des de l'any 1575 fins a l'any 1800, a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'anglés modern, francés modern, etc.
Desaparegué com a idioma d'us habitual en el sigle XVIII, sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any 1800. Se sol dir que Dolly Pentrateat (morta en 1777) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules Me ne vidn cewsel sawnek! (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any 1676.
A pesar d'haver desaparegut en el sigle XVIII, des del primer quart del sigle XX n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de 1904, quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els següents xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, la milloria dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, despuix de més d'un sigle de silenci.
Pese al número creixent de persones que ho coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants ho han deprés en l'escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. L'interés per conservar-la es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, passejos, servicis religiosos i balls tradicionals.
En l'any 2006, s'estimà que la població que ho domina en fluïdea és d'aproximadament 500 persones, si be uns 3.500 posseïxen certs coneiximents, o ho entenen en un nivell bàsic, pero no ho parlen.
En l'any 1933, es celebrà la primera missa en còrnic; durant els següents quaranta anys, hi hagué una mija de tres a l'any. Ademés, en 1997, el bisbe de Truro deprengué l'idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.
Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la Kesva an Taves Kernewek. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un programa de ràdio semanal bilingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma córnico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma còrnic.
Llengües del Regne Unit .svg){kind=small}
|
|---|
| Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés |
| Llengües celtes |
|---|
| G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic |