Diferència entre les revisions de "Rellonge"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | [[Archiu:Montinari_Milano.jpg|thumb|250px|Deu segons en un '''rellonge''' ''Montinari Milano'']] |
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora. | El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora. | ||
| − | ==Història del Rellonge== | + | == Història del Rellonge == |
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena. | El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena. | ||
Els rellonges d'arena aparegueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de [[cristal]] perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les [[estrela|estreles]]. | Els rellonges d'arena aparegueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de [[cristal]] perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les [[estrela|estreles]]. | ||
| − | Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en [[1364]] per al palau de [[Carles V]], en [[París]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines | + | [[File:Mantle clock, Saint-Nicolas-d'Aliermont and Paris, France, c. 1825, gilt bronze, glass - Dallas Museum of Art - DSC04783.jpg|thumb|250px|Rellonge decoratiu damunt d'un escritori]] |
| + | |||
| + | Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en [[1364]] per al palau de [[Carles V]], en [[París]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines nomenades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu. | ||
Falta encara que fem referencia al tercer sistema o part essencial d'un rellonge, l'oscilador, que controla els moviments d'escap. En el primitiu rellonge que descrivim, esta funció estava a càrrec d'una palanqueta fixada en l'extrem de l'eix d'escap, que oscilava mercé a l'impuls que eixercien les dents de l'arbre de volant. La duració de l'oscilació, i per açò de l'escap, era compassada mediant una pesa rescolosa fixa a la palanqueta. Estos rellonges resultaven insegurs degut als seus primitius mecanismes d'escap i oscilació. | Falta encara que fem referencia al tercer sistema o part essencial d'un rellonge, l'oscilador, que controla els moviments d'escap. En el primitiu rellonge que descrivim, esta funció estava a càrrec d'una palanqueta fixada en l'extrem de l'eix d'escap, que oscilava mercé a l'impuls que eixercien les dents de l'arbre de volant. La duració de l'oscilació, i per açò de l'escap, era compassada mediant una pesa rescolosa fixa a la palanqueta. Estos rellonges resultaven insegurs degut als seus primitius mecanismes d'escap i oscilació. | ||
| Llínea 15: | Llínea 17: | ||
El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals més importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de [[Dijón]], el del palau de justícia de [[París]] i el de la catedral de [[Salisbury]]. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el [[sigle XIII]], i apareix citat per [[Alfons X El Sabi]] en la seua "[[Llibre del Saber d'Astronomia]]", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins. | El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals més importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de [[Dijón]], el del palau de justícia de [[París]] i el de la catedral de [[Salisbury]]. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el [[sigle XIII]], i apareix citat per [[Alfons X El Sabi]] en la seua "[[Llibre del Saber d'Astronomia]]", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins. | ||
| − | El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[ | + | El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida. |
| + | |||
| + | == Parts del rellonge == | ||
| + | |||
| + | El rellonge en esfera tradicional sol contar en manetes per a l'hora, minutero (per als minuts) i segundero (per als segons) i l'horari (per a l'hora). Ademés, pot contar adicionalment en despertador o calendari. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Lechtaler, Antonio R. Castro. Comunicaciones - una introducción a las redes digitales de transmisión de datos y señales isócronas. Alfaomega Grupo Editor. ISBN 978-607-622-039-9. Consultado el 26 de noviembre de 2019. | ||
| + | * Sara Schecner Genuth, "Sundials", in John Lankford and Marc Rothenberg, eds., History of Astronomy: An Encyclopedia (London: Taylor & Francis, 1997), 502-3. ISBN 9780815303220 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914) | ||
| + | * Balbi, Adrián (1848). Novísima geografía universal de España y Portugal. Madrid: Imprenta de D.M.R. y Fonseca. p. 368 | ||
| + | * Jiménez Martín, Alfonso (2006). La catedral gótica de Sevilla: fundación y fábrica de la obra nueva. Universidad de Sevilla. p. 41. ISBN 8447210634 | ||
| + | * Rodríguez Escorial, José L. (1955). «El primer reloj de torre instalado en España fue el de Cuéllar». Estudios segovianos (Instituto Diego de Colmenares del Consejo Superior de Investigaciones Científicas). tomo VII (20-21) | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 18:36 18 oct 2024
El rellonge és un instrument que s'utilisa per a mesurar el temps en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
Història del Rellonge[editar | editar còdic]
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del sol, estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de Crist, també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els romans marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en Babilònia, Egipte, Grècia i Roma. Se guiaven per mig d'aigua que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
Els rellonges d'arena aparegueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de cristal perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les estreles.
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en 1364 per al palau de Carles V, en París. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines nomenades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.
Falta encara que fem referencia al tercer sistema o part essencial d'un rellonge, l'oscilador, que controla els moviments d'escap. En el primitiu rellonge que descrivim, esta funció estava a càrrec d'una palanqueta fixada en l'extrem de l'eix d'escap, que oscilava mercé a l'impuls que eixercien les dents de l'arbre de volant. La duració de l'oscilació, i per açò de l'escap, era compassada mediant una pesa rescolosa fixa a la palanqueta. Estos rellonges resultaven insegurs degut als seus primitius mecanismes d'escap i oscilació.
Sorgí la necessitat de donar exactitut a la mida del temps. És dir, dividir-ho en fraccions exactes, en ritme constant. Fon necessari recórrer a un pèndul o balancí en resort o pes, mogut per un mecanisme regulador, aixina és com s'inventa el "escap", i se deu agregar una agulla o element que senyale les medicions, i que deu moure's regularment, per a lo que s'agrega un sistema de rodes. El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals més importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de Dijón, el del palau de justícia de París i el de la catedral de Salisbury. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el sigle XIII, i apareix citat per Alfons X El Sabi en la seua "Llibre del Saber d'Astronomia", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins.
El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de Nuremberg; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En 1647, Christian Huygens aplicà en 1665 el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any 1647, el ginebrí Gruet, resident en Londres, aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
Parts del rellonge[editar | editar còdic]
El rellonge en esfera tradicional sol contar en manetes per a l'hora, minutero (per als minuts) i segundero (per als segons) i l'horari (per a l'hora). Ademés, pot contar adicionalment en despertador o calendari.
Referències[editar | editar còdic]
- Lechtaler, Antonio R. Castro. Comunicaciones - una introducción a las redes digitales de transmisión de datos y señales isócronas. Alfaomega Grupo Editor. ISBN 978-607-622-039-9. Consultado el 26 de noviembre de 2019.
- Sara Schecner Genuth, "Sundials", in John Lankford and Marc Rothenberg, eds., History of Astronomy: An Encyclopedia (London: Taylor & Francis, 1997), 502-3. ISBN 9780815303220
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
- Balbi, Adrián (1848). Novísima geografía universal de España y Portugal. Madrid: Imprenta de D.M.R. y Fonseca. p. 368
- Jiménez Martín, Alfonso (2006). La catedral gótica de Sevilla: fundación y fábrica de la obra nueva. Universidad de Sevilla. p. 41. ISBN 8447210634
- Rodríguez Escorial, José L. (1955). «El primer reloj de torre instalado en España fue el de Cuéllar». Estudios segovianos (Instituto Diego de Colmenares del Consejo Superior de Investigaciones Científicas). tomo VII (20-21)
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rellonge.
«Rellonge». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).