Diferència entre les revisions de "Énova"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 9: Llínea 9:
 
==== Localitats fitants ====
 
==== Localitats fitants ====
 
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]] i [[Rafelguaraf]] (en la mateixa comarca); i en [[Barcheta]] i [[Xàtiva]] (en la comarca de la [[Costera]]).
 
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]] i [[Rafelguaraf]] (en la mateixa comarca); i en [[Barcheta]] i [[Xàtiva]] (en la comarca de la [[Costera]]).
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Cerda Sanchis
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Felipe Cerda Sanchis
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = José Ramón Navarro
 +
  | Partit_3 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_4 = Vicente Ros-Antonio Tormo
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = José Ramón Navarro
 +
  | Partit_5 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_6 = Francisco Ordiñana Martínez
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Francisco Ordiñana Martínez
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Francisco Ordiñana Martínez
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Francisco Ordiñana Martínez
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] 
 +
  | Alcalde_10 = Tomás Giner Esparza
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Tomás Giner Esparza
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Tomás Giner Esparza
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Segons el [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 912 habitants.
+
Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 908 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1900]] !! [[1910]] !![[1920]] !![[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2011]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 1312|| align=center| 1405||align=center| 1348||  align=center| 1465|| align=center| 1490||align=center| 1447||align=center| 1412||align=center| 1368||align=center| 1227||align=center| 1179||align=center| 1034||align=center| 981||align=center| 998||align=center| 908
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'[[Alqueria|alqueries]] àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.
 +
 
 +
La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i [[hortalices]], i també predominen els cultius de secà dedicats a [[oliveres]] i [[armelers]]. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'[[arròs]] i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.
 +
 
 +
Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[la Pobla Llarga]], açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.
 +
 
 +
Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'[[espart]], un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
−
 
+
     
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
<references/>
 +
* [https://www.lenova.es/ Ajuntament d'Énova]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Énova INE. Població d'Énova]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|L'Ènova}}
 
{{commonscat|L'Ènova}}
−
* [https://www.lenova.es/ Ajuntament d'Énova]
 
  
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}

Última revisió del 16:57 3 set 2024

Vista d'Énova

Énova és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

La superfície del terme és plana, llevat de la zona sur a on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeçó. Hi ha un vèrtiç geodèsic de tercer orde en el Castellet (121 m.).

Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarc i Collado. Les terres del terme es reguen en la séquia Comuna d'Énova, que pren aigües del riu Albaida, en el terme de Xàtiva, i l'antiguetat del qual es remonta al sigle XIV. El poble està situat en la part de la montanya.

Localitats fitants[editar | editar còdic]

Llimita en Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (en la mateixa comarca); i en Barcheta i Xàtiva (en la comarca de la Costera).

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Cerda Sanchis PSPV-PSOE
1983 - 1987 Felipe Cerda Sanchis PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Ramón Navarro UV
1991 - 1995 Vicente Ros-Antonio Tormo PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Ramón Navarro UV
1999 - 2003 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE
2011 - 2015 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE
2015 - 2019 Tomás Giner Esparza PSPV-PSOE
2019 - 2023 Tomás Giner Esparza PSPV-PSOE
2023 Tomás Giner Esparza PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 908 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2011 2022
1312 1405 1348 1465 1490 1447 1412 1368 1227 1179 1034 981 998 908

Economia[editar | editar còdic]

Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'alqueries àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.

La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i hortalices, i també predominen els cultius de secà dedicats a oliveres i armelers. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'arròs i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.

Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com Manuel, Rafelguaraf, la Pobla Llarga, açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.

Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'espart, un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Énova&oldid=347391»