Diferència entre les revisions de "Història de Noruega"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''història de Noruega''' es remonta a l'Alta Edat Mija, que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'Història…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys. | + | L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12.000 anys. |
| − | Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles | + | Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de l'any [[872]]. No obstant, no és sino fins als [[Sigle XI|sigles XI]] i [[Sigle XII|XII]], una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el [[sigle XIII]], quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec|imperi]] en l'Atlàntic nort. |
| + | |||
| + | A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de l'[[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre els anys [[1320]] i [[1364]] i posteriorment, entre [[1397]] i [[1523]], va formar part de l'[[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a l'any [[1814]]. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en [[1905]], i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1940]] Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el [[7 de maig]] de [[1945]], Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]]. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial|guerra]] en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial. | ||
[[Categoria:Història de Noruega| ]] | [[Categoria:Història de Noruega| ]] | ||
Última revisió del 19:10 15 gin 2023
L'història de Noruega es remonta a l'Alta Edat Mija, que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'història europea a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és Noruega va estar poblat des de fa uns 12.000 anys.
Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la Era Vikinga, i és Harald Cabellam Bell el primer en ser considerat rei d'una Noruega unificada, a lo manco nominalment, des de l'any 872. No obstant, no és sino fins als sigles XI i XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. Noruega va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un imperi en l'Atlàntic nort.
A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de l'Edat Mija, marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la pesta negra i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en Suècia entre els anys 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de l'Unió de Kalmar, que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de Dinamarca, que perduraria fins a l'any 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu constitució, si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en Suècia. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la monarquia constitucional en el sí d'un sistema parlamentari.
En l'any 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la Alemània nazi, que va recolzar a una dictadura local de cort fasciste. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les forces aliades. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un estat de benestar, del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.