Diferència entre les revisions de "Prímula"
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [http://www.calflora.net/botanicalnames/pagePI-PY.html Nombres Botánicos] | * [http://www.calflora.net/botanicalnames/pagePI-PY.html Nombres Botánicos] | ||
| + | * [http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.186.html Primula en ''Epítetos Botánicos''] | ||
* [http://legacy.tropicos.org/Name/40015977 «Primula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden] | * [http://legacy.tropicos.org/Name/40015977 «Primula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden] | ||
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-26400040 Primula veris en PlantList] | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
* Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York | * Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York | ||
* Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª | * Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª | ||
| − | * Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana.Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. | + | * Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana. Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. Valéncia |
* Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa | * Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa | ||
* Sunset Western Garden Book, 1995:606–607 | * Sunset Western Garden Book, 1995:606–607 | ||
Última revisió del 13:46 9 dec 2022
La Prímula (Primula) és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'Etiopia, Indonèsia i Nova Guinea, i Amèrica del Sur de clima més càlit.
Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
Taxonomia[editar | editar còdic]
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–144. 1753.1
Etimologia[editar | editar còdic]
Primula: nom genèric que prové del llatí primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració. En l'época migeval, la margarita va ser nomenada primula veris o "primogènita de primavera", lliteralment, la chicoteta primera de la primavera.
Descripció[editar | editar còdic]
Té abundant fullage, en fulls oblongues, dentades i de textura rugosa de color vert groguenc i un poquet més clares en l'envés. Algunes espècies poden alcançar uns 40 cm d'altura. Les seues flors, de cinc pétals naixen en el centre format pel fullage i tenen distints tamanys i tonalitats: rosa, violáceo, blanc, roig o groc, en una mota central de distint to en algunes de les varietats. D'elles es desprén un suau aroma. S'obtenen a partir de llavors que deuen plantar-se en autumne o primavera, florint en hivern o estiu, respectivament.
Requerix de sols ben abonats, preparat per a plantes de flor, pero sense excessos. Deu tindre bon drenage d'aigua, puix l'excés d'aigua provoca que els seus fulls prenguen un color groguenc. El sol en excés, sobretot durant l'estiu la perjudica, per lo que deu ubicar-se a la semi-ombra, açò també la convertix en una bona planta per a interiors lluminosos. És resistent a les temperatures baixes pero no a les fortes gelades. Moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya
Utilisació[editar | editar còdic]
S'utilisa com a decoració de jardins e interiors.
Usos medicinals[editar | editar còdic]
Han segut molt utilisades per a us medicinal i es recolecten els rizomes i els fulls, encara que les flors també s'utilisen en aplicacions calmants.
Les infusions de rizoma de Primula veris tenen propietats diurètiques, expectorants i bèquiques, encara que en menor medida una acció antiemètica, tònica del sistema nerviós, antirreumática i antidiarreica. Típicament s'utilisa el rizoma fresc reduït a una pasta com emplasto calmant.
La decocció per a us extern dels fulls arreplegats d'abril a juny, té propietats antirreumátiques, antiartrítiques i curatives de la gota.
L'infusió de flors arreplegades d'abril a juny i a penes desecades a l'ombra, tenen propietats sudorífiques, calmants, anticonvulsives, béquiqueas i pectorals.
Els fulls jóvens consumits fresques, crues o cuites, tenen una acció depurativa.
Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana[editar | editar còdic]
Primula és un gènero autòcton de la vegetació de la Comunitat Valenciana en les següents espècies:
- Primula latifolia
- Primula farinosa
- Primula acaulis
- Primula elatior
- Primula veris
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos de Prímules:
Primula auricula
Primula acaulis
Primula veris
Primula vulgaris
Primula allionii
Primula bulleyana
Primula vialii
Primula conjugens
Primula vulgaris
Primula deorum
Primula cusickiana
Primula rosea
.jpg)
Referències[editar | editar còdic]
- Nombres Botánicos
- Primula en Epítetos Botánicos
- «Primula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- Primula veris en PlantList
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York
- Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª
- Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana. Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. Valéncia
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa
- Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
- Widmer, Eur. Art. Primula (1891);
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Prímula.
Wikispecies té un artícul sobre Prímula.
«Prímula». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).