Diferència entre les revisions de "Concha Piquer"
| (No es mostren 43 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Concepció Piquer López | ||
| + | | image = [[File:Concha Piquer 1928.jpg|250px|Concha Piquer en l'any [[1928]]]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Cantant i actriu. | ||
| + | | data_naix = [[8 de decembre]] de [[1908]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[12 de decembre]] de [[1990]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - † [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu [[Comunitat Valenciana|valenciana]], una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres. | ||
| − | + | Concha Piquer és la mare de la també cantant, [[Concha Márquez Piquer]]. | |
== Vida i obra == | == Vida i obra == | ||
| − | Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia | + | Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia tengut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de [[Gandia]], en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc. |
=== L'aventura americana === | === L'aventura americana === | ||
| − | Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''El gato montés'' en [[Nova York]]. El 13 de setembre de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va | + | Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''El gato montés'' en [[Nova York]]. El [[13 de setembre]] de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va passar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Artícul diari "El País" 17-12-[[2006]] (Comunitat valenciana)]</ref> |
| + | |||
| + | En l'any [[1923]], participà en la primera película sonora de l'història, es tracta d'una cinta de 11 minuts rodada per Lee Deforest en una adolescent Concha Piquer i que incluix recitats, un cuplé andalús, una jota aragonesa i inclús un fado portugués, rodada 4 anys abans de ''El cantant de jazz'' (''The Jazz Singer'', [[1927]], Alan Crosland), en [[Al Jolson]]. | ||
| + | |||
| + | Per mig d'una cinta trobada en la Biblioteca del Congrés dels [[Estats Units]] prova que Concha Piquer protagonisà la primera película sonora en espanyol en l'any 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodara ''El cantant de jazz'', considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlà. | ||
=== La tornada a Espanya === | === La tornada a Espanya === | ||
| − | [[ | + | [[File:Casa-Museu Concha Piquer, vestits.JPG|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]] |
| + | |||
| + | Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons són "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya. | ||
| − | + | En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en l'any [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]]. | |
| − | + | == Primera película sonora espanyola == | |
| + | |||
| + | La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any [[1923]] (From far Seville). | ||
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
| + | |||
| + | === El baül de la Piquer === | ||
| + | |||
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref> | Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref> | ||
| − | En les [[Falles]] de Valéncia de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de | + | === Ninot indultat === |
| + | |||
| + | En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de l'any [[2008]] se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Deu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de l'any [[2008]], convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames. | ||
<ref>{{Cita web| | <ref>{{Cita web| | ||
| − | |apellido = Junta | + | |apellido = [[Junta Central Fallera]] de [[Valéncia]] |
|nombre = | |nombre = | ||
|enlaceautor = | |enlaceautor = | ||
| − | |título = Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any 2008 en la seua figura de Concha Piquer | + | |título = Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any [[2008]] en la seua figura de Concha Piquer |
| − | |año = 2008 | + | |año = [[2008]] |
|Edición = | |Edición = | ||
|Lugar = | |Lugar = | ||
| Llínea 32: | Llínea 56: | ||
|ID = | |ID = | ||
|url = http://www.fallas.com/index.asp?pagina=actualidad&subpagina=7627&c=55&anyo=2008 | |url = http://www.fallas.com/index.asp?pagina=actualidad&subpagina=7627&c=55&anyo=2008 | ||
| − | |fechaacceso = 2008 | + | |fechaacceso = [[2008]] |
|}} | |}} | ||
</ref> | </ref> | ||
| + | |||
| + | == Filmografia == | ||
| + | |||
| + | * [[1923]] - ''From far Seville'' | ||
| + | * [[1927]] - ''El negro que tenía el alma blanca'' | ||
| + | * [[1930]] - ''La bodega '' | ||
| + | * [[1934]] - ''Yo canto para ti'' | ||
| + | * [[1940]] - ''La Dolores'' | ||
| + | * [[1949]] - ''Filigrana'' | ||
| + | * [[1951]] - ''Me casé con una estrella'' | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Concha Márquez Piquer]] | ||
| + | * [[Casa museu Concha Piquer]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Concha Piquer: Así era mi madre. Concha Márquez Piquer. Letra clara. ISBN 9788494475320 | ||
| + | * Stephanie Sieburth, Survival Songs: Conchita Piquer's 'Coplas' and Franco's Regime of Terror, Índice, Toronto: University of Toronto Press, 2014, ISBN 9781442644731 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Concha Piquer}} | |
| − | |||
| − | |||
| + | * [http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB] | ||
| + | * [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artista dependent de l'Ajuntament de Valéncia] | ||
| + | * [http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave] | ||
| + | * [http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/11/conchita-piquer-dona-concha-20161211001801-v.html Conchita Piquer, doña Concha, genio y figura - Las Provincias] | ||
| + | * [https://elpais.com/cultura/2010/11/03/actualidad/1288738815_850215.html La primera película sonora era española - El País] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Cantants]] | ||
| + | [[Categoria:Cantants valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Músics]] | ||
[[Categoria:Músics valencians]] | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Actors]] | ||
[[Categoria:Actors valencians]] | [[Categoria:Actors valencians]] | ||
| − | |||
Última revisió del 12:12 12 ago 2023
| Concepció Piquer López | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant i actriu. | ||
| Naiximent: | 8 de decembre de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 12 de decembre de 1990 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Concepció Piquer López (Valéncia, 8 de decembre de 1908 - † Madrit, 12 de decembre de 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "Tatuaje", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.
Concha Piquer és la mare de la també cantant, Concha Márquez Piquer.
Vida i obra[editar | editar còdic]
Va nàixer el 8 de decembre de 1908 en el si d'una família humil que havia tengut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc.
L'aventura americana[editar | editar còdic]
Fon descoberta pel mestre Manuel Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato montés en Nova York. El 13 de setembre de 1922, en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va passar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.[1]
En l'any 1923, participà en la primera película sonora de l'història, es tracta d'una cinta de 11 minuts rodada per Lee Deforest en una adolescent Concha Piquer i que incluix recitats, un cuplé andalús, una jota aragonesa i inclús un fado portugués, rodada 4 anys abans de El cantant de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland), en Al Jolson.
Per mig d'una cinta trobada en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units prova que Concha Piquer protagonisà la primera película sonora en espanyol en l'any 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodara El cantant de jazz, considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlà.
La tornada a Espanya[editar | editar còdic]
Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de Madrit i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París El negre que tenia l'ànima blanca, de Benito Perojo. Va seguir en La bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero Antonio Márquez, pare de la seu filla Concha Márquez Piquer. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons són "Tatuaje", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
En el teatre Victòria de Isla Cristina va tindre lloc en l'any 1958 la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en Madrit el 12 de decembre de 1990.
Primera película sonora espanyola[editar | editar còdic]
La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any 1923 (From far Seville).
Curiositats[editar | editar còdic]
El baül de la Piquer[editar | editar còdic]
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".[2]
Ninot indultat[editar | editar còdic]
En les Falles de Valéncia de l'any 2008 se li va dedicar un ninot en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Deu". El "Ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el Ninot indultat de les Falles de l'any 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
Filmografia[editar | editar còdic]
- 1923 - From far Seville
- 1927 - El negro que tenía el alma blanca
- 1930 - La bodega
- 1934 - Yo canto para ti
- 1940 - La Dolores
- 1949 - Filigrana
- 1951 - Me casé con una estrella
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)
- ↑ Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008
- ↑ Junta Central Fallera de Valéncia (2008). «Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any 2008 en la seua figura de Concha Piquer». Falles.Com. Consultat el 2008.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Concha Piquer: Así era mi madre. Concha Márquez Piquer. Letra clara. ISBN 9788494475320
- Stephanie Sieburth, Survival Songs: Conchita Piquer's 'Coplas' and Franco's Regime of Terror, Índice, Toronto: University of Toronto Press, 2014, ISBN 9781442644731
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Concha Piquer.