Diferència entre les revisions de "Concha Piquer"

Última revisió del 12:12 12 ago 2023

Concepció Piquer López


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Cantant i actriu.
Naiximent:	8 de decembre de 1908
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	12 de decembre de 1990
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Concepció Piquer López (Valéncia, 8 de decembre de 1908 - † Madrit, 12 de decembre de 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "Tatuaje", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.

Concha Piquer és la mare de la també cantant, Concha Márquez Piquer.

Vida i obra[editar | editar còdic]

Va nàixer el 8 de decembre de 1908 en el si d'una família humil que havia tengut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc.

L'aventura americana[editar | editar còdic]

Fon descoberta pel mestre Manuel Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato montés en Nova York. El 13 de setembre de 1922, en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va passar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.^[1]

En l'any 1923, participà en la primera película sonora de l'història, es tracta d'una cinta de 11 minuts rodada per Lee Deforest en una adolescent Concha Piquer i que incluix recitats, un cuplé andalús, una jota aragonesa i inclús un fado portugués, rodada 4 anys abans de El cantant de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland), en Al Jolson.

Per mig d'una cinta trobada en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units prova que Concha Piquer protagonisà la primera película sonora en espanyol en l'any 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodara El cantant de jazz, considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlà.

La tornada a Espanya[editar | editar còdic]

Casa Natalícia de Concha Piquer , en el Carrer Ruaya de Valéncia, hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana

Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de Madrit i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París El negre que tenia l'ànima blanca, de Benito Perojo. Va seguir en La bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero Antonio Márquez, pare de la seu filla Concha Márquez Piquer. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons són "Tatuaje", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.

En el teatre Victòria de Isla Cristina va tindre lloc en l'any 1958 la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en Madrit el 12 de decembre de 1990.

Primera película sonora espanyola[editar | editar còdic]

La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any 1923 (From far Seville).

Curiositats[editar | editar còdic]

El baül de la Piquer[editar | editar còdic]

Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".^[2]

Ninot indultat[editar | editar còdic]

En les Falles de Valéncia de l'any 2008 se li va dedicar un ninot en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Deu". El "Ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el Ninot indultat de les Falles de l'any 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.

^[3]

Filmografia[editar | editar còdic]

1923 - From far Seville
1927 - El negro que tenía el alma blanca
1930 - La bodega
1934 - Yo canto para ti
1940 - La Dolores
1949 - Filigrana
1951 - Me casé con una estrella

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

↑ Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)
↑ Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008
↑ Junta Central Fallera de Valéncia (2008). «Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any 2008 en la seua figura de Concha Piquer». Falles.Com. Consultat el 2008.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Concha Piquer: Así era mi madre. Concha Márquez Piquer. Letra clara. ISBN 9788494475320
Stephanie Sieburth, Survival Songs: Conchita Piquer's 'Coplas' and Franco's Regime of Terror, Índice, Toronto: University of Toronto Press, 2014, ISBN 9781442644731

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Concha Piquer.

[1] Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)

[2] Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008

[3] Junta Central Fallera de Valéncia (2008). «Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any 2008 en la seua figura de Concha Piquer». Falles.Com. Consultat el 2008.

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de [[Salvador Valverde|Valverde]], [[Massover, Lleó i Quiroga]], com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "[[I no obstant et vull]]", "[[Suspiros de España]]", i moltes atres.
+{{Biografia|
+| nom = Concepció Piquer López
+| image = [[File:Concha Piquer 1928.jpg|250px|Concha Piquer en l'any [[1928]]]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Cantant i actriu.
+| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1908]]
+| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[12 de decembre]] de [[1990]]
+| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
+}}
+'''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - † [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu [[Comunitat Valenciana|valenciana]], una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.
+Concha Piquer és la mare de la també cantant, [[Concha Márquez Piquer]].
 == Vida i obra ==
-Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia tingut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau, [[Gandia]], en els teatres valencians Apolo i Kursaal.
+Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia tengut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de [[Gandia]], en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc.
 === L'aventura americana ===
-Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella|Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''[[El gato salvaje]]'' en [[Nova York]]. El 13 de setembre de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El gerro" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.Com/articule/Comunitat/Valenciana/dona/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Articul Diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)]</ref> En l'any 1927, participà en la primera película sonora, ''[[El cantor de jazz]]'' (''The Jazz Singer'', 1927, Alan Crosland), en [[al Jolson]].
+Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''El gato montés'' en [[Nova York]]. El [[13 de setembre]] de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va passar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Artícul diari "El País" 17-12-[[2006]] (Comunitat valenciana)]</ref>
+En l'any [[1923]], participà en la primera película sonora de l'història, es tracta d'una cinta de 11 minuts rodada per Lee Deforest en una adolescent Concha Piquer i que incluix recitats, un cuplé andalús, una jota aragonesa i inclús un fado portugués, rodada 4 anys abans de ''El cantant de jazz'' (''The Jazz Singer'', [[1927]], Alan Crosland), en [[Al Jolson]].
+Per mig d'una cinta trobada en la Biblioteca del Congrés dels [[Estats Units]] prova que Concha Piquer protagonisà la primera película sonora en espanyol en l'any 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodara ''El cantant de jazz'', considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlà.
 === La tornada a Espanya ===
-Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''El celler'' (1930, Benito Perojo), ''Yo cante per a tu'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rei]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Em vaig casar en una estrela'' (1951, [[Luis Cèsar Amadori]]). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seua filla [[Concha Márquez Piquer]]. Va conéixer el poeta i lletriste [[Rafael de Lleó]] i junt en [[Antonio Massover]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga i Miquel]], van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla [[Dolores Parrals "La Parrala"|"La Parrala"]]. Atres de les seues cançons són "[[Tatuage (cançó)|Tatuaje]]", "Cinc Fanals", "[[Ulls verds]]", "No et mires en el riu", "Els picadors", "La Lliri", "Romanç de la reina Mercedes", "A la llima i al llima", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel d'or", "La chiqueta de l'estació", "No em vullgues tant", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya.
+[[File:Casa-Museu Concha Piquer, vestits.JPG|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]]
+Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons són "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
+En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en l'any [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
+== Primera película sonora espanyola ==
-En el teatre Victòria de [[Illa Cristina]] va tindre lloc en 1958 la seua última actuació interpretant "Demà ix". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en el centre de la ciutat. Va morir en [[Madrid]] el [[12 de desembre]] de [[1990]].
+La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any [[1923]] (From far Seville).
 == Curiositats ==
-Concha Piquer sempre viajava en un muntó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Arran de tot açò es va encunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref> [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.Html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari Las Provincias 17-2-2008]</ref>
-En la [[Falles]] 2008 se li va dedicar un "[[ninot]]" en el que apareixia la famosa artiste junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Déu". El "ninot" pertanyia a la falla convent Jerusalem MatematicoMarzal i fon triat com el "ninot" indultat de les falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
+=== El baül de la Piquer ===
+Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>
+=== Ninot indultat ===
+En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de l'any [[2008]] se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Deu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de l'any [[2008]], convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
 <ref>{{Cita web|
-|apellido = Junta central fallera de Valéncia
+|apellido = [[Junta Central Fallera]] de [[Valéncia]]
 |nombre =
 |enlaceautor =
-|título = convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el Ninot Indultat 2008 en la seua figura de Concha Piquer
+|título = Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any [[2008]] en la seua figura de Concha Piquer
-|año = 2008
+|año = [[2008]]
 |Edición =
 |Lugar =
@@ Llínea 27: / Llínea 56: @@
 |ID =
 |url = http://www.fallas.com/index.asp?pagina=actualidad&subpagina=7627&c=55&anyo=2008
-|fechaacceso = 2008
+|fechaacceso = [[2008]]
 |}}
 </ref>
+== Filmografia ==
+* [[1923]] - ''From far Seville''
+* [[1927]] - ''El negro que tenía el alma blanca''
+* [[1930]] - ''La bodega ''
+* [[1934]] - ''Yo canto para ti''
+* [[1940]] - ''La Dolores''
+* [[1949]] - ''Filigrana''
+* [[1951]] - ''Me casé con una estrella''
+== Vore també ==
+* [[Concha Márquez Piquer]]
+* [[Casa museu Concha Piquer]]
 == Referències ==
 {{listaref}}
+== Bibliografia ==
+* Concha Piquer: Así era mi madre. Concha Márquez Piquer. Letra clara. ISBN 9788494475320
+* Stephanie Sieburth, Survival Songs: Conchita Piquer's 'Coplas' and Franco's Regime of Terror, Índice, Toronto: University of Toronto Press, 2014, ISBN 9781442644731
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB]
+{{Commonscat|Concha Piquer}}
-*[http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artiste dependent de l'Ajuntament de Valéncia]
-*[http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave]
+* [http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB]
+* [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artista dependent de l'Ajuntament de Valéncia]
+* [http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave]
+* [http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/11/conchita-piquer-dona-concha-20161211001801-v.html Conchita Piquer, doña Concha, genio y figura - Las Provincias]
+* [https://elpais.com/cultura/2010/11/03/actualidad/1288738815_850215.html La primera película sonora era española - El País]
-{{BD|1906|1990|Piquer, Concha}}
+[[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
-[[Categoria:Cantants de cobles]]
+[[Categoria:Cantants]]
-[[Categoria:Actors de la Comunitat Valenciana]]
+[[Categoria:Cantants valencians]]
-[[Categoria:Actors de cine d'Espanya]]
+[[Categoria:Músics]]
-[[Categoria:Cantants de Valéncia]]
+[[Categoria:Músics valencians]]
+[[Categoria:Actors]]
+[[Categoria:Actors valencians]]