Diferència entre les revisions de "Juan Antonio Balbás"
(→Obres) |
|||
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
− | * ''Castellonenses ilustres'' (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot. | + | * ''Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos'' (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot. |
* ''Casos y cosas de Castellón'' (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot. | * ''Casos y cosas de Castellón'' (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot. | ||
* ''La Virgen de Lidón'' (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot. | * ''La Virgen de Lidón'' (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot. |
Última revisió del 19:23 11 gin 2023
Juan Antonio Balbás | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Croniste i escritor. | ||
Naiximent: | 12 de maig de 1843 | ||
Lloc de naiximent: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 17 de novembre de 1903 | ||
Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya |
Juan Antonio Balbás Cruz (Alacant, 12 de maig de 1843 - † Castelló, 17 de novembre de 1903). Croniste i escritor.
Biografia[editar | editar còdic]
Juan Antonio Balbás va nàixer en la ciutat d'Alacant el 12 de maig de 1843. Fill de Juan José Balbás Verdú i de Dolores Cruz Avellá. Va realisar els seus estudis de Segona Ensenyança en la seua ciutat natal per a traslladar-se més tart a Madrit, a on seguix en els estudis en l'Escola Superior de Diplomàtica, acabada de crear.
En agost de l'any 1866 arriba a Castelló destinat a la Biblioteca de l'Institut de Segona Ensenyança en la categoria d'Ajudant de Tercera.
Es va casar en Cesárea Gironés Álvarez en l'any 1868. Tingueren dos filles. Pronte va faltar la mare i una de les seues filles. Tornant a casar-se en Áurea Gironés Álvarez, germana de l'anterior en la que va tindre tres fills, dos chiquetes i un chiquet.
Entre els anys 1869 i 1871 va participar activament en la política com a militant del Partit Republicà. En les eleccions de 1870 fon elegit regidor. Va formar part de l'Ajuntament de Castelló baix l'alcaldia de Francesc González Chermá. Com a polític va mostrar gran interés en els temes relacionats en l'Ensenyança i la Salut Pública.
En l'any 1871, l'Ajuntament li va oferir l'encàrrec d'ordenar i classificar els documents que estaven en l'archiu, activitat que mantindria durant tota sa vida i que li va valdre el nomenament de Croniste Oficial de la Ciutat en l'agost de l'any 1881.
També va participar en els treballs de la Comissió Provincial de Monuments Històric-Artístics. En l'any 1880 va ser nomenat Acadèmic Corresponsal en Castelló de la Real Acadèmia de l'Història de San Fernando i de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
De la seua activitat en la Biblioteca se conserven molts documents en les que pot seguir-se la seua trayectòria professional. Es autor de quatre llibres i numerosos artículs, tots ells referits a l'història de Castelló.
Va faltar en la ciutat de Castelló de la Plana el 17 de novembre de 1903.
Obres[editar | editar còdic]
- Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos (Castelló, 1883) Imprenta de J. Armengot.
- Casos y cosas de Castellón (Castelló, 1884) Imprenta de J. Armengot.
- La Virgen de Lidón (Castelló, 1890) Imprenta de J. Armengot.
- El Libro de la provincia de Castellón (Castelló, 1892) Imprenta de J. Armengot.