Diferència entre les revisions de "José Manglano Selva"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''José Manglano Selva Núñez de Haro i de Mergelina''' ([[Valéncia]], [[1909]] - † [[1961]]) fon un militar i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de José Luis i [[Carlos Manglano de Mas]]. Militar de carrera en el grau de comandant d'artilleria i declarat monàrquic, va militar en [[Renovació Espanyola]], i durant la [[guerra civil espanyola]] se va unir als sublevats.
 
'''José Manglano Selva Núñez de Haro i de Mergelina''' ([[Valéncia]], [[1909]] - † [[1961]]) fon un militar i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de José Luis i [[Carlos Manglano de Mas]]. Militar de carrera en el grau de comandant d'artilleria i declarat monàrquic, va militar en [[Renovació Espanyola]], i durant la [[guerra civil espanyola]] se va unir als sublevats.
  
Despuix del conflicte va ser nomenat secretari local de la [[Falange Espanyola]], va ser [[alcalde de Valéncia]] i procurador en les Corts franquistes entre [[1947]] i juny de [[1951]], quan va dimitir. Va ser el primer alcalde ''triat'' devall el sistema franquiste el [[1948]]. Durant el seu mandat va patir els efectes de la riuada de [[1949]], que va provocar la destrucció de 2.000 barraques i 41 morts (sifres oficials). També va inaugurar el primer ferrocarril directe entre Valéncia i [[Madrit]], es va inaugurar el pont del [[Àngel Custodi]] sobre el riu [[Túria]] i va fer derrocar l'antiga [[Ciutadella de Valéncia|ciutadella]] i l'[[iglésia de Sant Bertomeu]].
+
Despuix del conflicte va ser nomenat secretari local de la [[Falange Espanyola]], va ser [[alcalde de Valéncia]] i procurador en les Corts franquistes entre [[1947]] i juny de [[1951]], quan va dimitir. Va ser el primer alcalde ''triat'' devall el sistema franquiste en l'any [[1948]]. Durant el seu mandat va patir els efectes de la riuada de [[1949]], que va provocar la destrucció de 2.000 barraques i 41 morts (sifres oficials). També va inaugurar el primer ferrocarril directe entre Valéncia i [[Madrit]], es va inaugurar el pont de l'[[Àngel Custodi]] sobre el riu [[Túria]] i va fer derrocar l'antiga [[Ciutadella de Valéncia|ciutadella]] i l'[[iglésia de Sant Bertomeu]].  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians]
+
* Alós y Merry del Val y García-Menacho y Osset, 2005-2006, p. 50
 +
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
 +
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal]
 +
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes; Javier, Piqueras; J.A. . Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.336. ISBN 9788495484802]
  
{{Traduït de|ca|José Manglano Selva}}
+
== Bibliografia ==
 +
* Alós y Merry del Val, Fernando de; García-Menacho y Osset, Eduardo (2005-2006). «Los Manglano». Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía (Madrid: Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía) 9: 7-58. ISSN 1133-1240
 +
* Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2
 +
* Sorribes, Josep (2007). Rita Barberá. El pensamiento vacío. Valéncia: Faximil Edicions Digitals. ISBN 978-84-934833-8-8
  
 
{{Successió
 
{{Successió

Última revisió del 18:36 21 jul 2024

José Manglano Selva Núñez de Haro i de Mergelina (Valéncia, 1909 - † 1961) fon un militar i polític valencià, pare de José Luis i Carlos Manglano de Mas. Militar de carrera en el grau de comandant d'artilleria i declarat monàrquic, va militar en Renovació Espanyola, i durant la guerra civil espanyola se va unir als sublevats.

Despuix del conflicte va ser nomenat secretari local de la Falange Espanyola, va ser alcalde de Valéncia i procurador en les Corts franquistes entre 1947 i juny de 1951, quan va dimitir. Va ser el primer alcalde triat devall el sistema franquiste en l'any 1948. Durant el seu mandat va patir els efectes de la riuada de 1949, que va provocar la destrucció de 2.000 barraques i 41 morts (sifres oficials). També va inaugurar el primer ferrocarril directe entre Valéncia i Madrit, es va inaugurar el pont de l'Àngel Custodi sobre el riu Túria i va fer derrocar l'antiga ciutadella i l'iglésia de Sant Bertomeu.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alós y Merry del Val, Fernando de; García-Menacho y Osset, Eduardo (2005-2006). «Los Manglano». Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía (Madrid: Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía) 9: 7-58. ISSN 1133-1240
  • Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2
  • Sorribes, Josep (2007). Rita Barberá. El pensamiento vacío. Valéncia: Faximil Edicions Digitals. ISBN 978-84-934833-8-8


Predecessor:
Juan Antonio Gómez Trénor
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

19471951
Successor:
Baltasar Rull Villar