Diferència entre les revisions de "Manuel Granero"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:Romeroestacionnorte.jpg| | + | {{Biografia| |
+ | | nom = Manuel Granero i Valls | ||
+ | | image = [[Archiu:Romeroestacionnorte.jpg|250px|Multitudinària recepció del fèretre de Manuel Granero en l'[[Estació del Nort (Valéncia)|estació del Nort]] de [[Valéncia]], el [[9 de maig]] de l'any [[1922]]]] | ||
+ | | peu = | ||
+ | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
+ | | ocupació = Torero i músic. | ||
+ | | data_naix = [[4 d'abril]] de [[1902]] | ||
+ | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | | data_mort = [[7 de maig]] de [[1922]] | ||
+ | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
+ | }} | ||
+ | '''Manuel Granero i Valls''' ([[Valéncia]], [[4 d'abril]] de [[1902]] - † [[Madrit]], [[7 de maig]] de [[1922]]) fon un [[torero]] i músic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
− | + | == Biografia == | |
− | Manuel Granero naixqué en Valéncia el dia 4 d'abril de 1902. De família acomodada, cursà estudis de música arribant a tocar bé el violí. Bon violiniste, deixà la música pels bous. | + | Manuel Granero naixqué en Valéncia el dia 4 d'abril de 1902. De família acomodada, cursà estudis de música arribant a tocar bé el [[violí]]. Bon violiniste, deixà la música pels bous. |
Prengué l'alternativa el dia [[28 de setembre]] de [[1920]] en [[La Maestranza]] de [[Sevilla]]. El seu padrí fon ''Rafael Gómez "El Gallo"'', en ''Manuel Jiménez "Chicuelo"'' de testimoni. | Prengué l'alternativa el dia [[28 de setembre]] de [[1920]] en [[La Maestranza]] de [[Sevilla]]. El seu padrí fon ''Rafael Gómez "El Gallo"'', en ''Manuel Jiménez "Chicuelo"'' de testimoni. | ||
− | Confirmà l'alternativa el dia 22 d'abril de 1921 en Madrit, en bous de Gallardo. En esta ocasió ''Chicuelo'' fon el seu padrí i va tindre a ''Carnicerito'' de testimoni. | + | Confirmà l'alternativa el dia [[22 d'abril]] de [[1921]] en Madrit, en bous de Gallardo. En esta ocasió ''Chicuelo'' fon el seu padrí i va tindre a ''Carnicerito'' de testimoni. |
− | En l'any 1921 liderà l'escalafó de toreros. | + | En l'any 1921 liderà l'escalafó de toreros. Es convertí ben pronte en un dels ídols de l'afició i de la tauromàquia, a la qual aportà una revalorisació del toreig en la ma dreta, cosa que no era ben vista pels més puristes, i difongué el passe de la firma. |
− | El 7 de maig de 1922 torejava en Madrit al costat de ''Juan Luis de la Rosa i Marcial Lalanda''. El segon bou de Granero, nomenat ''Pocapena'', de la ramaderia del ''Duc de Veragua'', l'agafà per la cuixa i deixà assentat, en l'esquena recolzada en les taules. Llavors li assestà una banyada que li penetrà per l'ull dret del torero i que li causà la mort. | + | El [[7 de maig]] de [[1922]] torejava en Madrit al costat de ''Juan Luis de la Rosa i Marcial Lalanda''. El segon bou de Granero, nomenat ''Pocapena'', de la ramaderia del ''Duc de Veragua'', l'agafà per la cuixa i deixà assentat, en l'esquena recolzada en les taules. Llavors li assestà una banyada que li penetrà per l'[[ull]] dret del torero i que li causà la mort. |
− | En el seu honor s' | + | == Reconeiximents == |
+ | |||
+ | En el seu honor s'alçà un monument davant de la [[plaça de bous de Valéncia]], obra de l'escultor [[Antonio Sacramento]]. | ||
En l'any 1922 ''Rafael Salvador'' realisà sobre la seua figura el documental ''Gloria que mata''. | En l'any 1922 ''Rafael Salvador'' realisà sobre la seua figura el documental ''Gloria que mata''. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
* [https://web.archive.org/web/20081006152548/http://es.geocities.com/gengranero/MANUELGRANERO.htm Manuel Granero Valls] | * [https://web.archive.org/web/20081006152548/http://es.geocities.com/gengranero/MANUELGRANERO.htm Manuel Granero Valls] | ||
− | * [ | + | *[https://web.archive.org/web/20070928011126/http://www.mundotoro.com/mundotoro/Temas/Visualizacion.asp?TituloLink=null&IDpadre=null&ID=408 Manuel Granero en Mundotoro.com] |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Toreros]] | ||
[[Categoria:Toreros valencians]] | [[Categoria:Toreros valencians]] |
Última revisió del 18:09 7 dec 2022
Manuel Granero i Valls | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Torero i músic. | ||
Naiximent: | 4 d'abril de 1902 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 7 de maig de 1922 | ||
Lloc de defunció: | Madrit, Espanya |
Manuel Granero i Valls (Valéncia, 4 d'abril de 1902 - † Madrit, 7 de maig de 1922) fon un torero i músic valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Manuel Granero naixqué en Valéncia el dia 4 d'abril de 1902. De família acomodada, cursà estudis de música arribant a tocar bé el violí. Bon violiniste, deixà la música pels bous.
Prengué l'alternativa el dia 28 de setembre de 1920 en La Maestranza de Sevilla. El seu padrí fon Rafael Gómez "El Gallo", en Manuel Jiménez "Chicuelo" de testimoni.
Confirmà l'alternativa el dia 22 d'abril de 1921 en Madrit, en bous de Gallardo. En esta ocasió Chicuelo fon el seu padrí i va tindre a Carnicerito de testimoni.
En l'any 1921 liderà l'escalafó de toreros. Es convertí ben pronte en un dels ídols de l'afició i de la tauromàquia, a la qual aportà una revalorisació del toreig en la ma dreta, cosa que no era ben vista pels més puristes, i difongué el passe de la firma.
El 7 de maig de 1922 torejava en Madrit al costat de Juan Luis de la Rosa i Marcial Lalanda. El segon bou de Granero, nomenat Pocapena, de la ramaderia del Duc de Veragua, l'agafà per la cuixa i deixà assentat, en l'esquena recolzada en les taules. Llavors li assestà una banyada que li penetrà per l'ull dret del torero i que li causà la mort.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En el seu honor s'alçà un monument davant de la plaça de bous de Valéncia, obra de l'escultor Antonio Sacramento.
En l'any 1922 Rafael Salvador realisà sobre la seua figura el documental Gloria que mata.