Bangui

Bangui

Bangui (pronunciació en francés: /bɑ̃ɡi/) és la capital i la ciutat més gran de la República Centreafricana. Va ser fundada pels francesos en l'any 1889 com Bongai, està situada en la vora nort del riu Ubangi. Es va convertir en ciutat durant el seu periodo com a part d'Àfrica Equatorial Francesa i en capital del país despuix de la seua independència en 1958. S'estima que tenia una població de 790.000​ habitants en l'any 2014.

La ciutat forma una comuna autònoma de la República Centreafricana, que està rodejada per la prefectura d'Ombella-M'Poko. La comuna té una superfície de 67 quilómetros quadrats i és la divisió administrativa d'alt nivell més chicoteta del país, pero la més gran en térmens de població. La ciutat es compon de 8 districtes urbans, 16 grups i 205 barris. Com a capital de la República Centreafricana, Bangui servix com a centre administratiu, comercial i de negocis. L'Assamblea Nacional, els edificis governamentals, bancs, empreses estrangeres, embaixades, hospitals, hotels, mercats principals i la presó central de Ngaragba estan ubicats en la ciutat.

La catedral de Notre-Dame és la sèu de l'archidiòcesis catòlica de Bangui. La ciutat és també la sèu de l'Universitat de Bangui, fundada en l'any 1970.

Etimologia

La zona posseïx restants arqueològics que daten del sigle IV a. C.​, pero no va haver un establiment permanent fins que els exploradors francesos Dolisie i Uzac varen fundar un fort en el nort del llavors Congo francés, a casi dèu quilómetros dels ràpits del riu Ubangi, dels quals va prendre el seu nom ya que bongai, en llengua ubangui, significa "ràpits". ​

Història

La ciutat va ser fundada per Albert Dolisie i Alfred Uzac el 26 de juny de 1889 en lo que llavors era la colónia francesa de Haut-Oubangui. La ciutat va créixer entorn al lloc militar francés en el riu Ubangui,​ com com a centre d'administració en l'época colonial i centre administratiu de la República Centreafricana.

En març de l'any 1981 va tindre lloc una violència generalisada en Bangui seguit les eleccions, despuix d'una operació per a depondre a Jean-Bédel Bokassa en 1979 i substituir-ho per David Dacko. Els opositors de l'impopular Dacko varen sitiar a la ciutat de Bangui i varen obligar a exiliar-se. Llavors André Kolingba va formar el Comité Militaire pour li Redressement National.

Un avió Jaguar francés es va estrelar en Bangui en març de 1986, matant a 35 persones i conduint a un resorgiment del sentiment anti-francés. André Kolingba, no obstant, seguix permetent als francesos mantindre bases militars en la República Centreafricana.

En maig de 1996, uns 200 soldats de la República Centreafricana es varen amotinar en la ciutat de Bangui, exigint els retarts salarials i l'abdicació de Ange-Félix Patassé. Tropes franceses estacionades en el país varen reprimir la sublevació i varen restablir el poder dictatorial. Els renegats, no obstant, varen saquejar i varen matar a més de 50 persones.

Despuix de ser elegit president Patassé va anunciar un govern d'unitat nacional a principis de 1997, les tropes rebels es varen negar a renunciar a una base militar en la ciutat de Bangui i en juny d'eixe mateix any varen esclatar nous combats.

Rebelió de l'any 2013

A finals de l'any 2012 la coalició Séléka es va rebelar contra el govern autocràtic i va conquistar la ciutat. Despuix de capturar Bria, Sibut i atres ciutats importants, varen estar prop de controlar Damara, l'última ciutat estratègica abans de Bangui. França i els Estats Units varen refusar recolzar al president i els països veïns varen reforçar la Força Multinacional Centreafricana.

En giner de l'any 2013, els rebels varen detindre les seues incursions, esperançats en buscar una negociació.​ Despuix d'una cessació del fòc i un acort de poders compartits, Séléka i el president François Bozizé varen acordar acceptar les demandes dels rebels de lliberar presoners rebels i expulsar les tropes estrangeres del país. L'acort va permetre a Bozizé completar el seu periodo en la presidència i incloure a membres de Séléka en un nou govern. També es va acordar que es realisarien noves eleccions en l'any 2016.​ L'acort no es va alcançar i els rebels varen capturar Bangui el 23 de març de 2013, forçant a Bozizé a abandonar la capital.​

A principis de giner de 2014, "unes 500.000 persones havien fugit de les seues llars" en Bangui, "casi la mitat de la població de la ciutat". ​El 13 de giner de 2021, al voltant de 200 rebels varen atacar Bangui i varen matar a un pacificador abans de ser repelits.

Bangui ha segut escenari d'una intensa activitat i destrucció rebel durant les décades d'agitació política, incloent la rebelió actual. Per l'inestabilitat política, la ciutat va ser nomenada en l'any 1996 com una de les ciutats més perilloses del món. ​

Geografia

Riu Ubangui prop de Bangui

Bangui es troba situada prop de la frontera sur del país, en la ribera nort del riu Ubangui just baix d'una série de ràpits que llimiten la navegació comercial més important riu dalt.​ Es tracta de l'única gran ciutat situada en el riu, i cobrix una superfície de 67 km². El riu Ubangui, que és navegable, gira al sur a continuació i conecta la ciutat de Bangui en el riu Congo just al sur de l'equador, prop de Brazzaville, sent el seu principal afluent des del nort.

El riu marca la frontera entre la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. La ciutat congolenya de Zongo està situada en la vora oposta del riu, enfront de Bangui.​ El riu passa per l'est del centre de la ciutat. La cantitat d'aigua que aplega al riu és tres voltes superior durant l'estació de pluges que durant el restant de l'any.

Prop del riu, en el centre de la ciutat es troba un gran arc de triumfo dedicat a Bokassa, el Palau Presidencial i el mercat central. Ubicada 5 km més al nort, el cor de la zona residencial té el mercat més gran i concentra la major part de la vida nocturna. Una colónia important d'expatriats nigerians s'ha alçat en el barri conegut com New Ikoyi.​ La major part de la població que viu en els suburbis ho fa en un tipo de cases nomenades kodros, construïdes en rajoles de fanc i en teulades de palla.

Economia

Bangui servix com a centre administratiu, comercial i de negocis en la República Centreafricana. Durant la Segona Guerra Mundial, el país va prosperar notablement ya que les exportacions de caucho, cotó, café, urani i diamants varen aumentar. Despuix de la guerra, l'ocupació de la població local en el desenroll i administració de l'infraestructura del país, va aumentar el comerç i va frenar el moviment nacional per l'independència.

Durant l'administració de David Dacko com a president, des de 1960 fins a 1966, la producció de diamants va aumentar significativament. Dacko va establir una fàbrica de talla de diamants en Bangui, que va fer dels diamants el producte d'exportació més important del país. Va promoure una ràpida “centreafricanisació” de l'administració de la RCA, que va ser acompanyada per un aument de la corrupció i de l'ineficiència, i va aumentar el número de funcionaris, que varen incrementar la despesa salarial en el presupost nacional. Les dificultats per a assegurar ingressos suficients per a pagar a la massa burocràtica, a sovint ineficient i corrupta ha supost un greu problema per a la RCA des de llavors.

Jean-Bédel Bokassa va prendre el poder en un colp militar en l'any 1966. Concurrentement, Bangui també es va convertir en el centre clau per a l'activitat social i cultural de la regió, quan les noves institucions varen aplegar a establir-se a la ciutat. No obstant, l'agitació política en el país, la corrupció i el govern dictatorial del president Bokassa centrat en la ciutat, va dur una recessió econòmica en la década de 1970, per la caiguda dels preus internacionals dels seus principals productes d'exportació. Açò va provocar l'empobriment de la població i conflictes greus, encara més agravats per l'afluència de refugiats dels països veïns.​

Bangui va rebre la seua primera sucursal bancària en l'any 1946, quan el Banc d'Àfrica Occidental (BAO) va establir una sucursal allí. Els venedors àraps han dominat la ciutat i històricament va ser un important mercat per al comerç de marfil.​ Els productes manufacturats en Bangui inclou textils, productes alimenticis, fusta, caucho, café, cotó, cervesa, sabates i sabó.​

Comunicacions

Aeroport de Bangui

Bangui és el centre de conexió en matèria de transports de la República Centreafricana, existint huit carreteres en orige en el Palau de la República​ que conecten a la ciutat en les principals ciutats del país, ademés d'unir-la a Camerú, Chad i Sudan del Sur; d'elles, només les de peage estan pavimentades, lo que fa que durant la temporada de pluges que comprén de juliol a octubre, algunes d'elles siguen intransitables.

Posseïx un port fluvial que inclou un moll de prop de 400 metros de llarc i un port petroler ric avall i a través del port fluvial en les vores del riu Ubangui hi ha un servici de transbordadors que unix la ciutat en Brazzaville i Zongo, abdós en la República Democràtica del Congo. En més de 24.000 metros quadrats, el port és la principal entrada del comerç internacional del país, en una capacitat de càrrega de 350.000 tonellades.

L'Aeroport Internacional de Bangui M'Poko està ubicat a 7 quilómetros al nort de la ciutat, i conta en conexions a atres punts d'Àfrica central i a París.

Referències

• Bangui. World Gazetteer
• «Central African Republic». Encyclopaedia Britannica (en anglés)
• Haggett 2002, p. 2329.
• Pritchard-Jones & Gibbons 2009, p. 43.
• Room, Adrian. (2008)African Placenames: Origins and Meanings of the Names for Natural Features, Towns, Cities, Provinces, and CountiesI, 2nd ed., p. 30: "Bangui". McFarland & Co. ISBN 0786435461

Bibliografia

• Eur (2003). Africa South of the Sahara 2003. Psychology Press. ISBN 978-1-85743-131-5
• Eyoh, Dickson; Zeleza, Paul Tiyambe (2002). Encyclopedia of Twentieth-Century African History
• Ham, Anthony (2010). Africa. Lonely Planet. ISBN 978-1-74220-308-9
• Haggett, Peter (2002). Encyclopedia of World Geography: West Africa

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bangui.