Diferència entre les revisions de "Jibuti (ciutat)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
 
La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.
 
La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.
  
Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.
+
Els llocs més representatius son el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 10: Llínea 10:
 
En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].  
 
En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].  
  
Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.  
+
Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terços de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.  
  
 
Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].
 
Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

Última revisió del 13:12 26 oct 2022

Vistes de la ciutat de Jibuti.

La ciutat de Jibuti [1] (àrap جيبوتي; somalí, Jabuuti; francés, Ville de Djibouti) és una ciutat i port, capital de la República de Jibuti, situada en una península (Ras Djibouti) que separa el golf d'Aden del golf de Tadjoura. Té estatus de regió en la divisió administrativa de l'estat. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-Addis Abeba. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.

Els llocs més representatius son el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.

Història[editar | editar còdic]

El seu territori fon cedit a França pels notables de la tribu issa. Esta ciutat portuaria fon fundada en 1888 per colons francesos.[2] En 1891, només tres anys despuix de la seua creació, substituí com a capital del país a la ciutat de Tadjoura.

En l'any 1897 s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en 1917 (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de Zeila i Tadjoura.

Despuix de la II Guerra Mundial la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terços de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.

Quan es creà el Territori Francés dels Àfars i els Isses va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any 1998 en la guerra entre Etiopia i Eritrea, la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any 2001. La ciutat patí greus inundacions en abril del 2004.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger    L'Aaiún    El Caire    Khartum    Nouakchott    Rabat    Trípoli    Tunis
Àfrica Occidental : Abuja    Accra    Bamako    Banjul    Bissau    Brazzaville    Conakry    Dakar    Freetown    Libreville    Lomé    Malabo    Monròvia    Niamey    Porto Novo    Praia    Sant Tomé    Ouagadougou    Yamoussoukro    Yaundé
Àfrica Central : Bangui    Gitega    Kigali    Kinshasa    N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba    Asmara    Dodoma    Jibuti    Juba    Kampala    Mogadiscio    Nairobi    Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo    Ciutat del Cap    Gaborone    Harare    Lilongwe    Luanda    Lusaka    Maputo    Maseru   Mbabane    Moroni    Port Louis    Windhoek