Diferència entre les revisions de "Jibuti (ciutat)"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli. | La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli. | ||
| − | Els llocs més representatius | + | Els llocs més representatius son el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. | En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. | ||
| − | Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos | + | Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terços de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat. |
| − | Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va | + | Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:12 26 oct 2022
La ciutat de Jibuti [1] (àrap جيبوتي; somalí, Jabuuti; francés, Ville de Djibouti) és una ciutat i port, capital de la República de Jibuti, situada en una península (Ras Djibouti) que separa el golf d'Aden del golf de Tadjoura. Té estatus de regió en la divisió administrativa de l'estat. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-Addis Abeba. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.
Els llocs més representatius son el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.
Història[editar | editar còdic]
El seu territori fon cedit a França pels notables de la tribu issa. Esta ciutat portuaria fon fundada en 1888 per colons francesos.[2] En 1891, només tres anys despuix de la seua creació, substituí com a capital del país a la ciutat de Tadjoura.
En l'any 1897 s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en 1917 (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de Zeila i Tadjoura.
Despuix de la II Guerra Mundial la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terços de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.
Quan es creà el Territori Francés dels Àfars i els Isses va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any 1998 en la guerra entre Etiopia i Eritrea, la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any 2001. La ciutat patí greus inundacions en abril del 2004.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑
Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6
- ↑ Britannica, Djibouti, britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Djibouti (ciutat) de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jibuti (ciutat).
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |