Diferència entre les revisions de "Llínea C-1 (Rodalies Múrcia/Alacant)"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''llínea C-1''' de Rodalies Múrcia/Alacant recorre 76 quilómetros a lo llarc de la província d'Alacant i la Regió de Múrcia, entre les estac...».) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació. | Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació. | ||
| − | Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea. | + | Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea. |
== Història == | == Història == | ||
La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web |url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html |título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes |fechaacceso=3 d'agost de 2009 |autor= La Verdad (laverdad.es) |fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari. | La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web |url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html |título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes |fechaacceso=3 d'agost de 2009 |autor= La Verdad (laverdad.es) |fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari. | ||
| − | El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en | + | El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya. |
| − | En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat. | + | En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros a on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat. |
| − | + | Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]]. | |
El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]]. | El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]]. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben: | Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben: | ||
| − | *'''[[Talgo]]''' Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola. | + | * '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola. |
| − | *'''[[Talgo]]''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola. | + | * '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola. |
| − | *'''[[Talgo]]''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola. | + | * '''[[Talgo]] ''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola. |
| − | *'''[[Regional Exprés]]''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola. | + | * '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola. |
| − | *'''[[Regional Exprés]]''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola. | + | * '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola. |
=== CIVIS === | === CIVIS === | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
* [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]]}} | * [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]]}} | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Rodalies Múrcia/Alacant]] | * [[Rodalies Múrcia/Alacant]] | ||
Última revisió del 16:10 18 ago 2024
La llínea C-1 de Rodalies Múrcia/Alacant recorre 76 quilómetros a lo llarc de la província d'Alacant i la Regió de Múrcia, entre les estacions de Múrcia del Carmen i Alacant. Dona servici als municipis de Múrcia, Beniel, Oriola, Callosa de Segura, Albatera, Catral, Crevillent, Elig i Alacant.
Recorregut actual[editar | editar còdic]
La llínea ix de Múrcia pel nou traçat de doble via no electrificada entre esta ciutat i la pedania de Alquerías, conegut com la Variant de El Reguerón. En eixe punt s'unix a la llínea ferroviària Alacant-Alquerías i se dirigix al nort.
Abans d'abandonar la Regió de Múrcia, té una estació en la localitat de Beniel junt al casc urbà.
Al entrar en la província d'Alacant té la seua primera estació en Oriola, junt al casc urbà, seguida d'atra en Callosa de Segura igualment dins del casc urbà.
La següent estació, Albatera-Catral, se troba en el municipi de Sant Isidre, antiga pedania d'Albatera, equidistant dels centres d'Albatera i Catral. Seguix a esta estació la de Crevillent, situada en el barri de l'Estació de dit municipi, a 3 quilómetros del casc urbà.
Seguint cap al nort, la llínea s'adinsa en el casc urbà d'Elig a través d'un túnel que arranca passat el creuament en la N-340 baix les avingudes de la Llibertat, del Ferrocarril i de l'Universitat de Elig (noms de la N-340 al seu pas per la ciutat). En este municipi té dos parades, una a cada costat del riu que travessa la ciutat.
Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la N-340, torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'Elig i dirigir-se al nordest cap a la pedania de Torrellano, on té atra estació i a continuació s'adinsa en el terme municipal d'Alacant colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la N-340 i la N-332) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació.
Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al Port d'Alacant, en la llínea Madrit-Alacant, per la que accedixen a l'estació Terminal d'Alacant, on acaba esta llínea.
Història[editar | editar còdic]
La llínea ferroviària que unix les ciutats d'Alacant i Múrcia s'inaugurà en 1867 [1] unint-se a la ya existent llínea Chinchilla-Cartagena en Alquerías. En el primer tram de la llínea, fins a Callosa de Segura la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de Callosa de Segura cap Alacant no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de Crevillent existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte Crevillent-Alacant per Bacarot, que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.
El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels anys 40, en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en Callosa del Segura, les plantacions de cànem d'Albatera i la florescent fabricació d'estores en Crevillent. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.
En els anys 60, degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'Elig, se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros a on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.[2] Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.
Despuix de clausurar en 1984 el ramal a Torrevella que partia de Catral, la llínea s'incorpora a la ret de rodalies Múrcia/Alacant, per a lo qual se gasten automotors de la serie 592 de Renfe ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el terme municipal de Múrcia donant servici a les pedanies de Alquerías, Los Ramos, Torreagüera i Beniaján.
El 15 de juny de 2008 se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre Múrcia i Alquerías, primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre Monfort i Múrcia que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram Múrcia-Alquerías de la llínea Chinchilla-Cartagena.
En consonància en l'apertura d'esta última infraestructura s'estan modificant els enclavaments de la llínea per a canviar el sistema de bloqueig telefònic per bloqueig automàtic en via única, que permetrà aumentar la freqüència de pas de trens.[3]
Futur[editar | editar còdic]
En el 2013 entrara en servici la Elig-Matola actualment en fase de licitació serà junt a les estacions de Múrcia del Carmen i Alacant-Terminal les 3 estacions referència del núcleu de Rodalies Múrcia/Alacant.
Freqüències i servicis[editar | editar còdic]
Per esta llínea circulen 24 trens entre Múrcia i Alacant de dilluns a divendres laborals i 13 en fi de semana i festiu. En sentit contrari circulen 23 de dilluns a divendres laborals i 11 els fins de semana i festius.
Trens que compartixen infraestructura[editar | editar còdic]
Estos trens compartixen vies en varios servicis de mija distancia i llarc recorregut, lo que penalisa les freqüències al ser via única. Estos trens efectuen parada en algunes de les estacions de la llínea.
Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben:
- Talgo Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
- Talgo Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
- Talgo Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.
- Regional Exprés Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.
- Regional Exprés Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.
CIVIS[editar | editar còdic]
- Artícul principal → CIVIS.
Circulen 6-7 trens CIVIS en cada sentit per la llínea C-1 de dilluns a divendres laborals en el següent esquema de parades:
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ La Verdad (laverdad.es) (10 d'agost de 2008). «Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes». Consultat el 3 d'agost de 2009.
- ↑ Motivació de la Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia PSPV-PSOE (consultat en giner de 2008)
- ↑ Artícul sobre la reforma de enclavaments en la llínea ferroviari Alacant-Múrcia
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Línea_C-1_(Cercanías_Murcia/Alicante) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.