Diferència entre les revisions de "Homosexualitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 5: Llínea 5:
 
Etimològicament, la paraula ''homosexual'' és un híbrit del [[grec]] ''homós'' (que en realitat significa ''igual'' i no, com es pot creure, derivat del substantiu [[llatí]] ''homo'', que vol dir ''home'') i de l'adjectiu llatí ''sexualis'', cosa que sugerix una relació sexual i/o sentimental entre persones del mateix sexe, inclòs el [[lesbianisme]].<ref>[http://www.drama.uwaterloo.ca/Gross%20Indecency/homosexuality_word.shtml University of Waterloo]</ref>
 
Etimològicament, la paraula ''homosexual'' és un híbrit del [[grec]] ''homós'' (que en realitat significa ''igual'' i no, com es pot creure, derivat del substantiu [[llatí]] ''homo'', que vol dir ''home'') i de l'adjectiu llatí ''sexualis'', cosa que sugerix una relació sexual i/o sentimental entre persones del mateix sexe, inclòs el [[lesbianisme]].<ref>[http://www.drama.uwaterloo.ca/Gross%20Indecency/homosexuality_word.shtml University of Waterloo]</ref>
  
El terme ''[[gai]],'' que en [[anglés]] clàssic significa ''alegre'' i deriva de l'[[occità]], sol utilisar-se per a referir-se als hòmens homosexuals, i el terme ''[[lesbiana]] '' per a referir-se a les dones. Des de l'any [[1973]] la comunitat científica internacional considera que l'homosexualitat no és una malaltia. No obstant, la situació llegal i social de la gent que s'autodenomina homosexual varia molt d'un país a un atre i a sovint és objecte de polèmiques.
+
El terme ''[[gai]],'' que en [[anglés]] clàssic significa ''alegre'' i deriva del [[provençal]], sol utilisar-se per a referir-se als hòmens homosexuals, i el terme ''[[lesbiana]] '' per a referir-se a les dones. Des de l'any [[1973]] la comunitat científica internacional considera que l'homosexualitat no és una malaltia. No obstant, la situació llegal i social de la gent que s'autodenomina homosexual varia molt d'un país a un atre i a sovint és objecte de polèmiques.
  
 
El terme ''homosexual'' fon utilisat per primera vegada en l'any [[1869]] per [[Karl-Maria Kertbeny]],<ref>Feray, Jean-Claude; Herzer, Manfred ([[1990]]). "Homosexual studies and polítics in the 19th century: Karl Maria Kertbeny". ''Journal of Homosexuality'', ''19''(1).</ref><ref name="gayhistory">[http://www.gayhistory.com/rev2/events/kertbeny.Htm story in depth: Karl Maria Kertbeny<!-- Título generado por un bot -->]</ref> i el llibre ''Psychopathia Sexualis'' de [[Richard Freiherr Von Krafft-Ebing]] va popularisar el concepte en [[1886]].<ref name="gayhistory"/> Des de llavors, l'homosexualitat s'ha convertit en objecte d'intens estudi i debat: inicialment es va catalogar com una [[malaltia]], [[trastorn]] o [[patologia]] que calia curar, pero actualment s'entén com a part integral necessària per a comprendre la [[biologia]], [[sicologia]], [[política]], [[genètica]], [[història]] i variacions culturals de les identitats i pràctiques sexuals dels sers humans.
 
El terme ''homosexual'' fon utilisat per primera vegada en l'any [[1869]] per [[Karl-Maria Kertbeny]],<ref>Feray, Jean-Claude; Herzer, Manfred ([[1990]]). "Homosexual studies and polítics in the 19th century: Karl Maria Kertbeny". ''Journal of Homosexuality'', ''19''(1).</ref><ref name="gayhistory">[http://www.gayhistory.com/rev2/events/kertbeny.Htm story in depth: Karl Maria Kertbeny<!-- Título generado por un bot -->]</ref> i el llibre ''Psychopathia Sexualis'' de [[Richard Freiherr Von Krafft-Ebing]] va popularisar el concepte en [[1886]].<ref name="gayhistory"/> Des de llavors, l'homosexualitat s'ha convertit en objecte d'intens estudi i debat: inicialment es va catalogar com una [[malaltia]], [[trastorn]] o [[patologia]] que calia curar, pero actualment s'entén com a part integral necessària per a comprendre la [[biologia]], [[sicologia]], [[política]], [[genètica]], [[història]] i variacions culturals de les identitats i pràctiques sexuals dels sers humans.
Llínea 12: Llínea 12:
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
  
==Vore també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Disturbis de Stonewall]]
 
* [[Disturbis de Stonewall]]
 
* [[Dia Internacional de l'Orgull LGBT]]
 
* [[Dia Internacional de l'Orgull LGBT]]
* [[Regne de Valencia, Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals]]
+
* [[Gai]]
 +
* [[Lesbiana]]
 +
* [[LGBT]]
  
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Homosexuality}}
 
{{commonscat|Homosexuality}}
  

Última revisió del 17:27 11 jun 2024

La Bandera de l'arc iris és un símbol usat com a soport a l'orgull gai i lèsbic des de la década de 1970. Dissenyada originàriament per Gilbert Baker, els diferents colors simbolisen la diversitat en la comunitat LGBT.

L'homosexualitat és una orientació sexual que es definix com l'interacció o atracció sexual, emocional, sentimental i afectiva cap a individus del mateix sexe.[1]

Etimològicament, la paraula homosexual és un híbrit del grec homós (que en realitat significa igual i no, com es pot creure, derivat del substantiu llatí homo, que vol dir home) i de l'adjectiu llatí sexualis, cosa que sugerix una relació sexual i/o sentimental entre persones del mateix sexe, inclòs el lesbianisme.[2]

El terme gai, que en anglés clàssic significa alegre i deriva del provençal, sol utilisar-se per a referir-se als hòmens homosexuals, i el terme lesbiana per a referir-se a les dones. Des de l'any 1973 la comunitat científica internacional considera que l'homosexualitat no és una malaltia. No obstant, la situació llegal i social de la gent que s'autodenomina homosexual varia molt d'un país a un atre i a sovint és objecte de polèmiques.

El terme homosexual fon utilisat per primera vegada en l'any 1869 per Karl-Maria Kertbeny,[3][4] i el llibre Psychopathia Sexualis de Richard Freiherr Von Krafft-Ebing va popularisar el concepte en 1886.[4] Des de llavors, l'homosexualitat s'ha convertit en objecte d'intens estudi i debat: inicialment es va catalogar com una malaltia, trastorn o patologia que calia curar, pero actualment s'entén com a part integral necessària per a comprendre la biologia, sicologia, política, genètica, història i variacions culturals de les identitats i pràctiques sexuals dels sers humans.

Referències[editar | editar còdic]

  1. APA Help Center - Health & Emotional Wellness - "Sexual Orientation and Homosexuality"
  2. University of Waterloo
  3. Feray, Jean-Claude; Herzer, Manfred (1990). "Homosexual studies and polítics in the 19th century: Karl Maria Kertbeny". Journal of Homosexuality, 19(1).
  4. 4,0 4,1 story in depth: Karl Maria Kertbeny

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Comunitat LGBT · Gay Pride Flag.svg
LGBTDia Internacional de l'Orgull LGBTDisturbis de StonewallGaiLesbianaSafoHomosexualitatRegne de Valencia, Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals