Diferència entre les revisions de "Història dels Estats Units"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|El ''[[Mayflower'', el barco que va transportar als ''Peregrins'' des de Anglaterra fins…») |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
(No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:MayflowerHarbor.jpg|thumb|300px|El ''[[Mayflower]]'', el [[barco]] que va transportar als ''[[Pares Pelegrins|Peregrins]]'' des de [[Anglaterra]] fins a [[ | + | [[Archiu:MayflowerHarbor.jpg|thumb|300px|El ''[[Mayflower]]'', el [[barco]] que va transportar als ''[[Pares Pelegrins|Peregrins]]'' des de [[Anglaterra]] fins a [[Plymouth Roc]].]] |
− | La data de | + | |
+ | La data de l'escomençament de l''''història d'[[Estats Units]]''' és tema de debat entre els historiadors. Els llibres de text més antics comencen en l'arribada de [[Cristofol Colón]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]] o al voltant de l'any [[1600]], en l'arribada del navío ''[[Mayflower]]''. No obstant, en les últimes décades, les escoles i universitats nortamericanes han retrocedit en el temps per a incloure més informació sobre els [[natius americans]]. | ||
== Primers contactes en europeus == | == Primers contactes en europeus == | ||
[[Archiu:RUIDIAZ(1893) 1.083 JUAN PONCE DE LEÓN.jpg|thumb|200px|right|[[Juan Ponce de León]] va ser un dels primers europeus en aplegar a l'actual [[Estats Units]] ya que va ser el descobridor de Florida, a la que va donar el seu actual nom.]] | [[Archiu:RUIDIAZ(1893) 1.083 JUAN PONCE DE LEÓN.jpg|thumb|200px|right|[[Juan Ponce de León]] va ser un dels primers europeus en aplegar a l'actual [[Estats Units]] ya que va ser el descobridor de Florida, a la que va donar el seu actual nom.]] | ||
− | Se sap que al voltant del [[anys 1000|any 1000]], un grup de [[vikingo]]s establits en [[Groenlàndia]] varen navegar cap a la costa oriental | + | Se sap que al voltant del [[anys 1000|any 1000]], un grup de [[vikingo]]s establits en [[Groenlàndia]] varen navegar cap a la costa oriental d'[[Amèrica del Nort]] baixe el mando de [[Leif Eriksson]], arribant a un lloc que varen cridar [[Vinland]]. En la província canadenca de [[Terranova i Labrador|Terranova]] s'han trobat irrefutables vestigis d'una colónia [[viking|vikinga]], en [[L'Anse aux Meadows]]. És provable que els vikings també visitaren [[Nova Escòcia]] i [[Nova Anglaterra]]; no obstant, no conseguiren fundar colónies permanents i pronte varen perdre contacte en el nou continent. |
+ | |||
+ | Cinc sigles més tart, la necessitat d'incrementar el comerç i un error de navegació varen propiciar una nova trobada en el [[Amèrica|continent americà]]. A finals del [[sigle XV]] hi havia en [[Europa]] una gran demanda de [[espècia]]s, [[seda]]s i [[tinte|tintures]] d'[[Àsia]]. [[Cristóbal Colón]] va creure erròneament que podria aplegar a l'[[Extrem Orient]] navegant 6.400 [[quilómetro]]s cap a l'oest partint des d'[[Europa]]. En 1492 va persuadir als reis de [[Espanya]] per a que li finançaren el viage. Colón va navegar cap a occident pero no va aplegar a Àsia, sino a l'illa de [[Guanahani]] en el [[Carip]]. Escomença la [[colonisació espanyola d'Amèrica]], incloent territoris en els actuals Estats Units. | ||
+ | |||
+ | [[Juan Ponce de León]] donà nom a la [[Florida]] en l'any [[1513]], quan la va prendre en nom de la corona d'Espanya. Fins a [[1563]] els espanyols varen enviar vàries expedicions per a explorar-la, pero sense aplegar a alçar cap fortificació estable. No obstant, la presència en l'any [[1564]] d'un nutrit contingent de hugonots francesos, que varen alçar un fort en la desembocadura del riu Sant Joan, va supondre una séria amenaça que va dur a Espanya a la decisió d'establir una presència militar permanent en l'àrea. El [[28 d'agost]] de [[1565]], [[Pedro Menéndez d'Avilés]] funda la ciutat de San Agustín. És l'assentament europeu més antic ocupat hui en EE.UU. Solament [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]], capital de [[Puerto Rico]] la supera com a ciutat més antiga dels Estats Units. | ||
− | + | == Enllaços externs == | |
+ | {{Commonscat|History of the United States}} | ||
− | + | {{Història d'Amèrica}} | |
[[Categoria:Història d'Estats Units| ]] | [[Categoria:Història d'Estats Units| ]] |
Última revisió del 21:32 8 set 2023
La data de l'escomençament de l'història d'Estats Units és tema de debat entre els historiadors. Els llibres de text més antics comencen en l'arribada de Cristofol Colón el 12 d'octubre de 1492 o al voltant de l'any 1600, en l'arribada del navío Mayflower. No obstant, en les últimes décades, les escoles i universitats nortamericanes han retrocedit en el temps per a incloure més informació sobre els natius americans.
Primers contactes en europeus[editar | editar còdic]
Se sap que al voltant del any 1000, un grup de vikingos establits en Groenlàndia varen navegar cap a la costa oriental d'Amèrica del Nort baixe el mando de Leif Eriksson, arribant a un lloc que varen cridar Vinland. En la província canadenca de Terranova s'han trobat irrefutables vestigis d'una colónia vikinga, en L'Anse aux Meadows. És provable que els vikings també visitaren Nova Escòcia i Nova Anglaterra; no obstant, no conseguiren fundar colónies permanents i pronte varen perdre contacte en el nou continent.
Cinc sigles més tart, la necessitat d'incrementar el comerç i un error de navegació varen propiciar una nova trobada en el continent americà. A finals del sigle XV hi havia en Europa una gran demanda de espècias, sedas i tintures d'Àsia. Cristóbal Colón va creure erròneament que podria aplegar a l'Extrem Orient navegant 6.400 quilómetros cap a l'oest partint des d'Europa. En 1492 va persuadir als reis de Espanya per a que li finançaren el viage. Colón va navegar cap a occident pero no va aplegar a Àsia, sino a l'illa de Guanahani en el Carip. Escomença la colonisació espanyola d'Amèrica, incloent territoris en els actuals Estats Units.
Juan Ponce de León donà nom a la Florida en l'any 1513, quan la va prendre en nom de la corona d'Espanya. Fins a 1563 els espanyols varen enviar vàries expedicions per a explorar-la, pero sense aplegar a alçar cap fortificació estable. No obstant, la presència en l'any 1564 d'un nutrit contingent de hugonots francesos, que varen alçar un fort en la desembocadura del riu Sant Joan, va supondre una séria amenaça que va dur a Espanya a la decisió d'establir una presència militar permanent en l'àrea. El 28 d'agost de 1565, Pedro Menéndez d'Avilés funda la ciutat de San Agustín. És l'assentament europeu més antic ocupat hui en EE.UU. Solament San Juan, capital de Puerto Rico la supera com a ciutat més antiga dels Estats Units.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història dels Estats Units.
|