Diferència entre les revisions de "Llengües de la Corona d'Aragó"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
{{AP|Llengües d'Oc}} | {{AP|Llengües d'Oc}} | ||
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]]. | Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]]. | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Corona d'Aragó]] | * [[Corona d'Aragó]] | ||
Última revisió del 18:58 8 dec 2024
Les llengües de la Corona d'Aragó foren vàries i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'aragonés, valencià, català, mallorquí, italià, grec, occità i tenia també oficialitat el llatí.
Idioma aragonés[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma aragonés.
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els Pirineus oscans fins a que arribava a dialectes de transició per l'est en el català, pel sur-est en el tortosí i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
Idioma català[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma català.
Català és la denominació de la llengua dels Comtats Catalans. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien préstams de l'occità, els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.[1]
Idioma valencià[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma valencià.
Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el Regne de Valéncia, fent continuum dialectal en els dialectes mossàraps de la Mancha i Múrcia fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer Sigle d'Or de les llengües romàniques en Europa.
Idioma mallorquí[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma balear.
Es l'idioma que recivix també les denominacions general de Balear, i segons l'illa: Mallorquí, Eivissenc i Menorquí. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.
Idioma italià[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma italià.
- Artícul principal → Idioma sicilià.
- Artícul principal → Idioma napolità.
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el napolità i el sicilià.
Idioma grec[editar | editar còdic]
Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.
Idioma occità[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llengües d'Oc.
Parlat en la Val d'Aran i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei Jaume I que naixqué en Montpelier.
Vore també[editar | editar còdic]
- Corona d'Aragó
- Regne de Valéncia
- Comtats Catalans
- Nàpols
- Sicília
- Aragó
- Illes Balears
- Regne de Mallorca
- Comtat d'Atenes
- Occitània