Diferència entre les revisions de "Conquista de Valéncia per Jaume I"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]]. | La '''conquista de Valéncia''' (o بلنسية en [[idioma àrap|àrap]]: ''Balansiya'') va ser el conjunt de [[guerra|maniobres militars]] que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] a la [[Corona d'Aragó]]. En tan sol setze anys, entre els anys [[1229]] i [[1245]], la [[Corona d'Aragó]] va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el [[Regne de Valéncia]]. | ||
| − | ==Conquista== | + | == Conquista == |
| − | Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per [[noblea|nobles]] [[Regne d'Aragó|aragonesos]], entre les que destaca la presa de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] ([[1231]]), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei [[ | + | Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per [[noblea|nobles]] [[Regne d'Aragó|aragonesos]], entre les que destaca la presa de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] ([[1231]]), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]];<ref>[http://www.morellaturistica.com/ver/1280/historia.html Morella turística - Història]</ref> va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les [[taifa]]s de [[Taifa de Valéncia|Balansiya]] i [[Taifa de Múrcia|Mursiyya]], que havien sorgit despuix de la fragmentació del [[imperi almohade]] en [[1228]].<ref name="sapiens">{{cita publicación | apellidos=Mata | nombre =Jordi | título=Jaume I. Rei i Mite | revista= [[Sàpiens]] | ubicación= Barcelona | volumen= 121 |fecha= octubre de 2012 | páginas = 8-14 |issn = 1695-2014}}</ref> |
S'han diferenciat tres fases: | S'han diferenciat tres fases: | ||
| − | * Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques [[nort|septentrionals]] fins a [[Lloc de Borriana|Borriana]] ([[1233]]). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un [[ | + | * Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques [[nort|septentrionals]] fins a [[Lloc de Borriana|Borriana]] ([[1233]]). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un [[rat penat]]. |
<ref>Vore, por eixemple:{{cita libro|apellido=Medel|nombre=Ramón|páginas=161-162|título=El blasón español o la ciencia heráldica|ubicación=Barcelona|año=1846|url=https://books.google.es/books?id=eCEAKYl0_o0C&pg=PA161|fechaacceso=23 de diciembre de 2014}}. Sin embargo, no parece que el murciélago o ''rat penat'' tenga nada que ver con Jaime I y sí con la cimera del dragón alado instaurada por [[Pedro IV de Aragón|Pedro IV el Ceremonioso]]: {{cita libro|apellido=Montaner Frutos|nombre=Alberto|título=El señal del rey de Aragón: historia y significado|ubicación=Zaragoza|editorial=Institución Fernando el Católico|año=2013|otros=Reimpresión electrónica corregida|páginas=110-111, 59-60|url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/73/_ebook.pdf|formato=PDF|fechaacceso=23 de diciembre de 2014}}</ref> | <ref>Vore, por eixemple:{{cita libro|apellido=Medel|nombre=Ramón|páginas=161-162|título=El blasón español o la ciencia heráldica|ubicación=Barcelona|año=1846|url=https://books.google.es/books?id=eCEAKYl0_o0C&pg=PA161|fechaacceso=23 de diciembre de 2014}}. Sin embargo, no parece que el murciélago o ''rat penat'' tenga nada que ver con Jaime I y sí con la cimera del dragón alado instaurada por [[Pedro IV de Aragón|Pedro IV el Ceremonioso]]: {{cita libro|apellido=Montaner Frutos|nombre=Alberto|título=El señal del rey de Aragón: historia y significado|ubicación=Zaragoza|editorial=Institución Fernando el Católico|año=2013|otros=Reimpresión electrónica corregida|páginas=110-111, 59-60|url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/73/_ebook.pdf|formato=PDF|fechaacceso=23 de diciembre de 2014}}</ref> | ||
* La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de [[Valéncia]] (9 d'octubre de [[1238]] -el sege havia començat el [[21 d'abril]] i la capitulació es va firmar el [[29 de setembre]]). | * La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de [[Valéncia]] (9 d'octubre de [[1238]] -el sege havia començat el [[21 d'abril]] i la capitulació es va firmar el [[29 de setembre]]). | ||
| − | + | ||
| − | |||
* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]). | * En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]). | ||
| − | "Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El '' | + | "Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’id'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref> |
| − | El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[ | + | El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]]. |
| − | ==Repoblament== | + | == Repoblament == |
| − | El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre | + | El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}} |
La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]]. | La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]]. | ||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | {{Traduït de|es|Conquista de Valencia por Jaume I}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Reconquista]] | [[Categoria:Reconquista]] | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Aragó]] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 17:08 26 ago 2024
,_Fernando_Richart_Montesinos,_Museu_de_Belles_Arts_de_Castell%C3%B3_(detall).JPG)
La conquista de Valéncia (o بلنسية en àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys, entre els anys 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de Valéncia.
Conquista[editar | editar còdic]
Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la presa de Morella per Blasco de Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei Jaume I;[2] va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les taifas de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit despuix de la fragmentació del imperi almohade en 1228.[3]
S'han diferenciat tres fases:
- Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques septentrionals fins a Borriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un rat penat.
- La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9 d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la capitulació es va firmar el 29 de setembre).
- En la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar (1245).
"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el 5 de setembre de 1244 i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El qa’id de Biar, Muça Almoravit, va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua çuna i xara. En la sublevació de Al-Azraq de 1256 Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de 1264. Durant la sublevació dels sarraïns paliers ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del Mestre del Temple Don Pedro de Moncada, capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les Corts Aragoneses". [5]
El regne de Múrcia, que va terminar formant part de la Corona de Castella, va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre Jaume I d'Aragó, Ferrando III de Castella, el príncip Alfonso (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia Ibn Hud-al Dawla (tractat d'Alcaraz, 1243, tractat de Almizra, 1244); encara que la repressió de la tumult mudéixar de 1264 va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la sentència arbitral de Torrellas (1304, en el regnat de Jaume II d'Aragó i Ferrando IV de Castella), per la que els territoris de Alacant i Oriola varen ser anexionats al regne de Valéncia.
Repoblament[editar | editar còdic]
El Llibre del Repartiment proporciona informació sobre molts aspectes de la repoblament (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de Aragó, Castella, Navarra i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor Antonio Ubieto Arteta,Plantilla:Cr haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una creuada, podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i Zayyan estipulava que els residents (la població musulmana -mudéixar-, cristiana -mossàraps- i judeua) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.Plantilla:Cr
La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'Edat Mija.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Ficha del pintor en la Web del Museo del Prado
- ↑ Morella turística - Història
- ↑ Plantilla:Cita publicación
- ↑ Vore, por eixemple: [1].. Sin embargo, no parece que el murciélago o rat penat tenga nada que ver con Jaime I y sí con la cimera del dragón alado instaurada por Pedro IV el Ceremonioso: [2],, Institución Fernando el Católico.
- ↑ Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar", Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Conquista de Valencia por Jaume I de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.