Diferència entre les revisions de "Sant Vicent Màrtir"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Vicente de Zaragoza (School of Francisco Ribalta) XVII century.jpeg|thumb|right|Sant Vicent Màrtir]] | + | [[File:Vicente de Zaragoza (School of Francisco Ribalta) XVII century.jpeg|thumb|right|Sant Vicent Màrtir en la presó. Escola de Francesc Ribalta, sigle XVII]] |
| − | ''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En Llorenç i | + | ''Vicent, el Victoriós'' ([[Osca]] o [[Saragossa]], ¿? - † [[Valéncia]], [[304]]) fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En [[Sant Llorenç|Llorenç]] i [[Sant Esteve|Esteve]] —Corona, Llorer i Victòria— forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes. |
Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". | Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". | ||
| − | Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica | + | == Biografia == |
| + | |||
| + | Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica en [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra. | ||
Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra l'Iglésia, decretada per [[Dioclecià]] i aplicada en [[Espanya]] per [[Dacià]]. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es varen omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià. | Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra l'Iglésia, decretada per [[Dioclecià]] i aplicada en [[Espanya]] per [[Dacià]]. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es varen omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià. | ||
| Llínea 10: | Llínea 12: | ||
En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a [[Saragossa]], mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. | En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a [[Saragossa]], mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. | ||
| − | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: | + | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: |
| + | |||
| + | {{Cita|T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que a soles està subjecte a Deu.}} | ||
Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. | Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. | ||
| Llínea 16: | Llínea 20: | ||
Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. | Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. | ||
| − | Dacià mana curar | + | Dacià mana curar al màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero apenes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner de l'any [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo a la mar. Pero més piadoses les onades, ho tornen a terra per a proclamar davant del món el triumf de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat. |
| + | |||
| + | == Patronage == | ||
'''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). | '''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). | ||
| + | |||
| + | == Festivitat == | ||
| + | |||
| + | El [[22 de giner]] es celebra la festivitat de Sant Vicent màrtir en la ciutat de Valéncia, seria molt emotiu recordar que en l'any [[300]] de la nostra era, en una ciutat nomenada Valéncia hi havia un sant que fon martirisat fins a la mort, i al que els valencians li nomenaven llavors, "Vicent, el de la Roqueta". Una prova més de l'[[idioma valencià]]. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Hoy en el día de San Vicente Mártir, sería muy emotivo recordar que en el año 300 de nuestra era, en una ciudad llamada Valencia había un santo que fue martirizado hasta la muerte, y al que los Valencianos le llamaban por aquel entonces... Vicent, el de la Roqueta. Una prueba más de nuestro idioma,… muchas felicidades a todos.''|José Gisbert Antón (Facebook, 22.1.2013)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
[http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier] | [http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier] | ||
Última revisió del 11:28 8 oct 2024
_XVII_century.jpeg)
Vicent, el Victoriós (Osca o Saragossa, ¿? - † Valéncia, 304) fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve —Corona, Llorer i Victòria— forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes.
Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en Sant Agustí, Sant Lleó Magne i Sant Ambrós. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".
Biografia[editar | editar còdic]
Vicent descendia d'una família consular d'Osca, i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir Sant Llorenç. Va estudiar la carrera eclesiàstica en Saragossa, al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'Espanya que va tindre més màrtirs. Sant Valero, que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.
Estem a principis del sigle IV, en la decena i més cruel persecució contra l'Iglésia, decretada per Dioclecià i aplicada en Espanya per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es varen omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià.
En passar Dacià per Barcelona, sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta Santa Eulàlia. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a Valéncia. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.
Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià:
Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà Sant Llorenç, patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames.
Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist.
Dacià mana curar al màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero apenes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner de l'any 304. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo a la mar. Pero més piadoses les onades, ho tornen a terra per a proclamar davant del món el triumf de Vicent l'Invicte. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat.
Patronage[editar | editar còdic]
Sant Vicent és patró de Portugal, de la ciutat de Valéncia (Espanya) i de la ciutat de Vicenza (Itàlia).
Festivitat[editar | editar còdic]
El 22 de giner es celebra la festivitat de Sant Vicent màrtir en la ciutat de Valéncia, seria molt emotiu recordar que en l'any 300 de la nostra era, en una ciutat nomenada Valéncia hi havia un sant que fon martirisat fins a la mort, i al que els valencians li nomenaven llavors, "Vicent, el de la Roqueta". Una prova més de l'idioma valencià.