Diferència entre les revisions de "Idioma càntabre"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
|estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]] | |estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]] | ||
|regió= | |regió= | ||
| − | |parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible | + | |parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible es que només siguen uns quants milers de persones. |
|parlantsnatius= | |parlantsnatius= | ||
|parlantsnonatius= | |parlantsnonatius= | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
[[Grup Astur-lleonés]]<br /> | [[Grup Astur-lleonés]]<br /> | ||
''Càntabre'' | ''Càntabre'' | ||
| − | |nació= | + | |nació= No està reconegut en la Comunitat Autònoma de [[Cantàbria]], [[Espanya]]. |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= No està regulat | |regulat= No està regulat | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
[[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]] | [[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]] | ||
}} | }} | ||
| + | [[Archiu:Cantabre.jpg|miniaturadeimagen|295px|Manifestació pel càntabre en la década dels anys 2000.]] | ||
El ''' càntabre''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de '''montanyés''', encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent ''càntabre'', per tant, la denominació moderna i més usual. | El ''' càntabre''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de '''montanyés''', encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent ''càntabre'', per tant, la denominació moderna i més usual. | ||
| Llínea 36: | Llínea 37: | ||
== Variants == | == Variants == | ||
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. | El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. | ||
| + | |||
| + | == Texts en càntabre == | ||
| + | '''Trauducció al càntabre de ''L'últimu hombri'' | ||
| + | |||
| + | ''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' | ||
| + | |||
| + | '''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]] | ||
| + | |||
| + | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ||
| + | |||
| + | '''Traudució al castellà de ''El último hombre''''' | ||
| + | |||
| + | ''Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».'' | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 14:42 11 abr 2024
| Càntabre Cántabru | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya: Cantàbria |
| Regió: | |
| Parlants: | No existix una estadística fiable, encara que lo més possible es que només siguen uns quants milers de persones. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropeu Itàlic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No està reconegut en la Comunitat Autònoma de Cantàbria, Espanya. |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El càntabre (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de montanyés, encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent càntabre, per tant, la denominació moderna i més usual.
El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.[1]
Variants[editar | editar còdic]
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiegu pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.
Texts en càntabre[editar | editar còdic]
Trauducció al càntabre de L'últimu hombri
Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».
Part de L'últimu home en asturià
Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».
Traudució al castellà de El último hombre
Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Error en el títul o la url.«» (en castellà). El Diario Montañes, 28/10/2011. [Consulta: 27/5/2016].
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Alcuentru, associació cultural
- Diccionari de càntabre
- Plataforma Esclave
- Proyeutu Depriendi
- Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru". El Diario Cantabria.
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |