Diferència entre les revisions de "La Plana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''La Plana''' és una de les comarques històriques de la Comunitat Valenciana, que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de [...».)
 
m (Text reemplaça - ' mon ' a ' món ')
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors del [[Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
+
Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de [[El Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
  
La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].
+
===== Pobles de La Plana =====
 +
* [[Almassora]]. Població: 23.891 hab. Superfície: 33,00 km². Densitat: 723,97 hab./km². 
 +
* [[Benicàssim]]. Població: 17.870 hab. Superfície: 36,10 km². Densitat: 495,01 hab./km².
 +
* [[Borriol]]. Població: 4.874 hab. Superfície: 62,07 km². Densitat: 78,52 hab./km².
 +
* [[Castelló de la Plana]]. Població: 172.624 hab. Superfície: 108,80 km². Densitat: 1.586,62 hab./km².
 +
* [[Bechí]]. Població: 5.860 hab. Superfície: 21,40 km². Densitat: 273,83 hab./km².
 +
* [[Burriana]]. Població: 34.235 hab. Superfície: 47,00 km². Densitat: 728,40 hab./km². 
 +
* [[La Llosa]]. Població: 935 hab. Superfície: 10,00 km². Densitat: 93,50 hab./km².
 +
* [[Moncofa]]. Població: 5.797 hab. Superfície: 14,53 km². Densitat: 398,97 hab./km².
 +
* [[Nules]]. Població: 13.318 hab. Superfície: 50,50 km². Densitat: 263,72 hab./km².
 +
* [[Vilarreal]]. Població: 50.626 hab. Superfície: 55,10 km². Densitat: 918,80 hab./km².
 +
* [[La Vilavella]]. Població: 3.418 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 551,29 hab./km². 
 +
* [[Chilches]]. Població: 2.821 hab. Superfície: 13,60 km². Densitat: 207,43 hab./km².
 +
* Total població: 336.269 hab.
 +
* Total superfície: 403,20 km².
 +
* Total densitat: 834,00 hab./km².
  
Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'industria de la ceràmica i els espais urbanisats.
+
La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el món marí i el món terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].
  
== Veja's també ==
+
Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.
 +
 
 +
== Vore també ==
 
* [[Història de les comarques valencianes]]
 
* [[Història de les comarques valencianes]]
  

Última revisió del 15:22 22 nov 2018

La Plana és una de les comarques històriques de la Comunitat Valenciana, que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de La Plana Alta i La Plana Baixa. Formaven part d'ella els municipis actuals d'Almassora, Benicàssim, Borriol i Castelló de la Plana (en La Plana Alta) i Bechí, Burriana, La Llosa, Moncofa, Nules, Vilarreal, La Vilavella i Chilches (en La Plana Baixa). Esta antiga comarca apareix en el mapa de les comarques valencianes d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de Valéncia publicat en l'any 1934.

Geografia[editar | editar còdic]

Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'Oropesa, el Desert de les Palmes i la Serra de Borriol pel nort; la serra de les Pedrisses (en els pantans de Maria Cristina i de Sijar) i en la Serra d'Espadà per l'oest; i també la mateixa Serra d'Espadà pel sur. La Plana de Castelló se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de El Maestrat a través de la població de Borriol, també per l'estreta franja de terra que queda entre la Serra d'Oropesa i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de La Vall d'Uxó i Sagunt situades entre la Serra d'Espadà i el mar Mediterràneu respectivament. Per l'interior, trobem Onda i L'Alcora als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.

Pobles de La Plana[editar | editar còdic]
  • Almassora. Població: 23.891 hab. Superfície: 33,00 km². Densitat: 723,97 hab./km².
  • Benicàssim. Població: 17.870 hab. Superfície: 36,10 km². Densitat: 495,01 hab./km².
  • Borriol. Població: 4.874 hab. Superfície: 62,07 km². Densitat: 78,52 hab./km².
  • Castelló de la Plana. Població: 172.624 hab. Superfície: 108,80 km². Densitat: 1.586,62 hab./km².
  • Bechí. Població: 5.860 hab. Superfície: 21,40 km². Densitat: 273,83 hab./km².
  • Burriana. Població: 34.235 hab. Superfície: 47,00 km². Densitat: 728,40 hab./km².
  • La Llosa. Població: 935 hab. Superfície: 10,00 km². Densitat: 93,50 hab./km².
  • Moncofa. Població: 5.797 hab. Superfície: 14,53 km². Densitat: 398,97 hab./km².
  • Nules. Població: 13.318 hab. Superfície: 50,50 km². Densitat: 263,72 hab./km².
  • Vilarreal. Població: 50.626 hab. Superfície: 55,10 km². Densitat: 918,80 hab./km².
  • La Vilavella. Població: 3.418 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 551,29 hab./km².
  • Chilches. Població: 2.821 hab. Superfície: 13,60 km². Densitat: 207,43 hab./km².
  • Total població: 336.269 hab.
  • Total superfície: 403,20 km².
  • Total densitat: 834,00 hab./km².

La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu Millars i d'atres riuets més chicotets com el Sonella, el riu Sec de Borriol o la Rambla de la Viuda. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el món marí i el món terrestre, com la Marjaleria de Castelló, L'Estany de Nules o el Clot de la Mare de Deu de Burriana.

Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]