Diferència entre les revisions de "Cantueso"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
(No se mostren 16 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:Cantueso Oro.jpg|thumb|250px|Publicitat de " | + | [[Archiu:Cantueso Oro.jpg|thumb|250px|Publicitat de cantueso "Oro" de Destileries SYS, de l'any 2015.]] |
El '''cantueso'''<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias |url=http://books.google.es/books?id=5UwMDm63_XQC&pg=PT74&dq=cantueso+licor&hl=ca&sa=X&ei=4DuDVJjkEcmwUYGvhOgF&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=cantueso%20licor&f=false |llengua=castellà |editorial=Susaeta |data= |pàgines=75 |isbn=843055971X}}</ref> o '''cantauesso''' és un licor tradicional elaborat en la [[província d'Alacant]], originari de [[Monòver]] pero elaborat principalment en la ciutat d'[[Elig]]. | El '''cantueso'''<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias |url=http://books.google.es/books?id=5UwMDm63_XQC&pg=PT74&dq=cantueso+licor&hl=ca&sa=X&ei=4DuDVJjkEcmwUYGvhOgF&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=cantueso%20licor&f=false |llengua=castellà |editorial=Susaeta |data= |pàgines=75 |isbn=843055971X}}</ref> o '''cantauesso''' és un licor tradicional elaborat en la [[província d'Alacant]], originari de [[Monòver]] pero elaborat principalment en la ciutat d'[[Elig]]. | ||
− | El primer empresari que comercialisà el cantueso fon el bodeguer de [[Monòver]], Queremón Alfonso Prats (1886–1936). La marca '' | + | El primer empresari que comercialisà el cantueso fon el bodeguer de [[Monòver]], Queremón Alfonso Prats (1886–1936). La marca de cantueso ''Oro'' de destileries Salas y Sirvent (SYS) d'Elig, escomençà a elaborar-se fa 150 anys. |
− | S'obté per la [[destilació]] de la [[flor]] i el [[ | + | S'obté per la [[destilació]] de la [[flor]] i el [[pedúncul]] de la planta del ''[[Thymus moroderi]]'' i [[alcohol neutre]]. El seu contingut en [[alcohol]] està comprés entre el 25% i el 35% en un contingut mínim en [[sucre]] de 100 grams per litro, lo que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru. |
− | Per a la seua elaboració el licor ha de | + | Per a la seua elaboració el licor ha de permanéixer un mínim de dos mesos en repòs podent ser envellit en barrils de roure durant un periodo de dos anys com a mínim. |
Per a elaborar el licor és necessari recolectar la flor del cantauesso, procedent a soles de les comarques de l'[[Alacantí]], del [[Baix Segura]], de l'[[Alt Vinalopó]], del [[Vinalopó Mig]] i del [[Baix Vinalopó]], en el moment de la màxima floració (maig i juny) per mig de la poda o la sega per a arreplegar les flors i els seus pedúnculs, mai de les parts llenyoses. Despuix es renten i se sequen a l'aire en llocs en poca llum i conservades en llocs frescs, secs i en poca llum fins al moment de la seua utilisació. | Per a elaborar el licor és necessari recolectar la flor del cantauesso, procedent a soles de les comarques de l'[[Alacantí]], del [[Baix Segura]], de l'[[Alt Vinalopó]], del [[Vinalopó Mig]] i del [[Baix Vinalopó]], en el moment de la màxima floració (maig i juny) per mig de la poda o la sega per a arreplegar les flors i els seus pedúnculs, mai de les parts llenyoses. Despuix es renten i se sequen a l'aire en llocs en poca llum i conservades en llocs frescs, secs i en poca llum fins al moment de la seua utilisació. | ||
− | La seua elaboració està regulada com a [[ | + | La seua elaboració està regulada com a [[denominació geogràfica]] controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes esperitoses tradicionals d'Alacant» juntament en l'[[anís paloma]], l'[[herbero]] i el [[café licor]] d'[[Alcoy]]. |
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Begudes esperitoses tradicionals d'Alacant]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
[[Categoria:Begudes alcohòliques]] | [[Categoria:Begudes alcohòliques]] | ||
[[Categoria:Begudes valencianes]] | [[Categoria:Begudes valencianes]] | ||
− | [[Categoria:Denominacions | + | [[Categoria:Denominacions d'orige i indicacions geogràfiques de la Comunitat Valenciana]] |
Última revisió del 18:14 16 ago 2022
El cantueso[1] o cantauesso és un licor tradicional elaborat en la província d'Alacant, originari de Monòver pero elaborat principalment en la ciutat d'Elig.
El primer empresari que comercialisà el cantueso fon el bodeguer de Monòver, Queremón Alfonso Prats (1886–1936). La marca de cantueso Oro de destileries Salas y Sirvent (SYS) d'Elig, escomençà a elaborar-se fa 150 anys.
S'obté per la destilació de la flor i el pedúncul de la planta del Thymus moroderi i alcohol neutre. El seu contingut en alcohol està comprés entre el 25% i el 35% en un contingut mínim en sucre de 100 grams per litro, lo que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru.
Per a la seua elaboració el licor ha de permanéixer un mínim de dos mesos en repòs podent ser envellit en barrils de roure durant un periodo de dos anys com a mínim.
Per a elaborar el licor és necessari recolectar la flor del cantauesso, procedent a soles de les comarques de l'Alacantí, del Baix Segura, de l'Alt Vinalopó, del Vinalopó Mig i del Baix Vinalopó, en el moment de la màxima floració (maig i juny) per mig de la poda o la sega per a arreplegar les flors i els seus pedúnculs, mai de les parts llenyoses. Despuix es renten i se sequen a l'aire en llocs en poca llum i conservades en llocs frescs, secs i en poca llum fins al moment de la seua utilisació.
La seua elaboració està regulada com a denominació geogràfica controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes esperitoses tradicionals d'Alacant» juntament en l'anís paloma, l'herbero i el café licor d'Alcoy.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias, Susaeta, pp. 75. ISBN 843055971X.