Diferència entre les revisions de "Tomata"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Solanum lycopersicum 'Cronos', tomaat 'Cronos'.jpg|right|thumb|200px|[[Tomatera]] en tomates]] | [[File:Solanum lycopersicum 'Cronos', tomaat 'Cronos'.jpg|right|thumb|200px|[[Tomatera]] en tomates]] | ||
| + | La '''tomata''' és una [[hortaliça]] que dona la [[tomatera]] de color [[roig]] quan està madura que creix en pomells, al principi són [[flor|flors]], en acabant són [[vert|verdes]] i van engrossant i finalment se fan roges. | ||
| − | + | És originària d'[[Amèrica]]. Hi ha moltes varietats de tomata com: baladre, bella-rosa, cherri, kumato, raf, rosa, verger, i de colors molt diferents. En la [[Comunitat Valenciana]] es cultiven diverses varietats, la [[tomata valenciana]], tomata de [[El Perelló]], [[tomata de penjar]] d'[[Alcalà de Chivert]], etc. | |
| − | + | S'utilisa de diferents maneres, per a ser beguda, bollida, fregida o torrada; en melades o en salses dolces o salades. | |
| − | + | En algunes comarques de la [[Comunitat Valenciana]], tradicionalment rep el nom de '''tomaca'''<ref>{{DGLV|Tomaca}}</ref>. | |
| + | |||
| + | ==Us tradicional de la paraula tomata== | ||
| + | {{Cita| "á Deu, rosa de á cent fulles, / francesilla, flor de azár, / lliri, flor de caragol, / pimentó, '''tomata''', cart.”. Carles Ros. Coloqui nou. '''1746'''. “Portaba, en primer lloch, un barret de color de '''tomata'''...”. J. Bernat i Baldovi, J. Maria Bonilla i P. Pérez. La Donsayna. '''1845'''. “...si anaba á dir·los que una coca en '''tomateta''' y pimentó mos faltaba, y se’n van d’eixa manera”. Eduart Escalante. Tres forasters de Madrid. '''1876'''. “...menchem y begam. / ¡Pimentó y '''tomata'''! / ¡Suquet d’empanà! / ¡Quin apetit obri / l’aigua de la mar!...”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. '''1872'''. “Xica, no faces ja més '''pollastre en tomata''' per a sopar”. Joan Batiste Valls. Costums de Castelló. '''1911'''. “...per si Quiquet no tape bé el portell, per si les '''tomates''' s’enrogen, per si collim les carabaces massa tendres... per tot, filla meua”. Salvador Guinot. De romeria. '''1930'''.{{DGLV|Tomata}}}} | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | |||
La tomata naixqué en [[Mèxic]] fa 2.500 anys i fon portada a [[Espanya]] sobre l'any [[1500]] per l'explorador i conquistador espanyol, [[Hernán Cortés]]. | La tomata naixqué en [[Mèxic]] fa 2.500 anys i fon portada a [[Espanya]] sobre l'any [[1500]] per l'explorador i conquistador espanyol, [[Hernán Cortés]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 19: | ||
En la població valenciana de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] la tomata és famosa per la festa de la [[Tomatina]]. | En la població valenciana de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] la tomata és famosa per la festa de la [[Tomatina]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Solanum lycopersicum}} |
| + | {{Wikispecies|Solanum lycopersicum}} | ||
{{DGLV|Tomata}} | {{DGLV|Tomata}} | ||
{{DGLV|Tomaca}} | {{DGLV|Tomaca}} | ||
Última revisió del 19:24 25 jul 2024
Tomatera en tomates
La tomata és una hortaliça que dona la tomatera de color roig quan està madura que creix en pomells, al principi són flors, en acabant són verdes i van engrossant i finalment se fan roges.
És originària d'Amèrica. Hi ha moltes varietats de tomata com: baladre, bella-rosa, cherri, kumato, raf, rosa, verger, i de colors molt diferents. En la Comunitat Valenciana es cultiven diverses varietats, la tomata valenciana, tomata de El Perelló, tomata de penjar d'Alcalà de Chivert, etc.
S'utilisa de diferents maneres, per a ser beguda, bollida, fregida o torrada; en melades o en salses dolces o salades.
En algunes comarques de la Comunitat Valenciana, tradicionalment rep el nom de tomaca[1].
Us tradicional de la paraula tomata[editar | editar còdic]
"á Deu, rosa de á cent fulles, / francesilla, flor de azár, / lliri, flor de caragol, / pimentó, tomata, cart.”. Carles Ros. Coloqui nou. 1746. “Portaba, en primer lloch, un barret de color de tomata...”. J. Bernat i Baldovi, J. Maria Bonilla i P. Pérez. La Donsayna. 1845. “...si anaba á dir·los que una coca en tomateta y pimentó mos faltaba, y se’n van d’eixa manera”. Eduart Escalante. Tres forasters de Madrid. 1876. “...menchem y begam. / ¡Pimentó y tomata! / ¡Suquet d’empanà! / ¡Quin apetit obri / l’aigua de la mar!...”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “Xica, no faces ja més pollastre en tomata per a sopar”. Joan Batiste Valls. Costums de Castelló. 1911. “...per si Quiquet no tape bé el portell, per si les tomates s’enrogen, per si collim les carabaces massa tendres... per tot, filla meua”. Salvador Guinot. De romeria. 1930.
Història[editar | editar còdic]
La tomata naixqué en Mèxic fa 2.500 anys i fon portada a Espanya sobre l'any 1500 per l'explorador i conquistador espanyol, Hernán Cortés.
Els italians quan la conegueren, la nomenaren pomod'oro (poma d'or) i els francesos pomme d'amour (poma de l'amor). Pero el seu nom nos ve de l'azteca, de tomatil, que en llengua nahuatí, volia significar "melic d'aigua grossa".
Mèxic fon el seu breçol, pero, hui en dia, ne cullen en la China i en l'Índia.
En la població valenciana de Bunyol la tomata és famosa per la festa de la Tomatina.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomata.
Wikispecies té un artícul sobre Tomata.
«Tomata». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- «Tomaca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).