Diferència entre les revisions de "Altura (Alt Palància)"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:VGeneral Altura.JPG|250px|miniaturadeimagen|Vista d'Altura]] | [[Archiu:VGeneral Altura.JPG|250px|miniaturadeimagen|Vista d'Altura]] | ||
[[File:Ajuntament d'Altura, Alt Palància.JPG|thumb|250px|Ajuntament d'Altura]] | [[File:Ajuntament d'Altura, Alt Palància.JPG|thumb|250px|Ajuntament d'Altura]] | ||
| − | '''Altura''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. Posseïx la categoria de ''Vila'' concedida pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí I l'Humà]], en l'any [[1407]]. Està situat en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]] al sur de la [[província de Castelló]]. | + | '''Altura''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. Posseïx la categoria de ''Vila'' concedida pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí I l'Humà]], en l'any [[1407]]. Està situat en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]], al sur de la [[província de Castelló]]. |
| − | |||
| − | |||
La població conta en dos punts d'interés internacional: La [[Cartoixa de Vall de Crist]] i el [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]]. | La població conta en dos punts d'interés internacional: La [[Cartoixa de Vall de Crist]] i el [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]]. | ||
| Llínea 23: | Llínea 21: | ||
La població conta en 3.658 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. | La població conta en 3.658 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. | ||
| − | == | + | == Monuments i llocs d'interés == |
| + | * [[Cartoixa de Vall de Crist]] | ||
| + | * [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]] | ||
* '''Muralles i Portal'''. Les Muralles i el Portal d'Altura constituïxen les escasses restes visibles del recint amurallat d'Altura. El denominat ''Portalico'' és una resta arquitectònica de gran interés dins del centre. | * '''Muralles i Portal'''. Les Muralles i el Portal d'Altura constituïxen les escasses restes visibles del recint amurallat d'Altura. El denominat ''Portalico'' és una resta arquitectònica de gran interés dins del centre. | ||
* '''Iglésia Primitiva'''. En el núcleu migeval de la població es troba l'Iglésia Primitiva de cult cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal volta sobre l'antiga mesquita musulmana, ha segut recentment restaurada i habilitada per a sala d'exposicions. | * '''Iglésia Primitiva'''. En el núcleu migeval de la població es troba l'Iglésia Primitiva de cult cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal volta sobre l'antiga mesquita musulmana, ha segut recentment restaurada i habilitada per a sala d'exposicions. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''. Fon construïda en el sigle XV sobre el tossal que presidix el poble i fon restaurada l'any [[1996]]. El temple, d'estil barroc, és d'una sola nau i planta rectangular, en una coberta de fusta en alvertent a dos aigües. | * '''Ermita de Santa Bàrbara'''. Fon construïda en el sigle XV sobre el tossal que presidix el poble i fon restaurada l'any [[1996]]. El temple, d'estil barroc, és d'una sola nau i planta rectangular, en una coberta de fusta en alvertent a dos aigües. | ||
* '''Bassons''' o '''Banys'''. La vila d'Altura dispon d'uns bassons o tolls (''pozas'', en castellà) o banys d'orige natural que permeten el bany, la diversió i el relax en un entorn únic, com és la Rambla de la Mena. | * '''Bassons''' o '''Banys'''. La vila d'Altura dispon d'uns bassons o tolls (''pozas'', en castellà) o banys d'orige natural que permeten el bany, la diversió i el relax en un entorn únic, com és la Rambla de la Mena. | ||
| − | |||
| − | |||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
Última revisió del 16:36 22 jul 2022
Altura és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància. Posseïx la categoria de Vila concedida pel rei Martí I l'Humà, en l'any 1407. Està situat en el camí natural que unix Aragó en la Comunitat Valenciana, al sur de la província de Castelló.
La població conta en dos punts d'interés internacional: La Cartoixa de Vall de Crist i el Santuari de la Cova Santa.
També cal destacar l'importància local de l'aflorament de l'Alvertent del Berro, i la coexistència històrica en la seua Aljama Sarraïna en la qual compartix raïls i història.
Descripció[editar | editar còdic]
La serenitat del la vall del Palància i els poderosos cims de la Serra Calderona definixen el païsage de l'històrica vila d'Altura. El seu terme municipal està caracterisat per una complicada orografia que s'eleva als 350 metros sobre el nivell de la mar en les proximitats del núcleu urbà fins als 1.015 m del cim del Montmayor, està guiat per rieres i rambles en els màrgens de les quals se cultiven hortalices i arbres fruiters. En la montanya, l'armeler i l'olivera de secà prenen protagonisme junt a extensos boscs de pinar i carrasca.
També cal destacar l'importància local de l'aflorament del manantial del Berro i la formació càrstica que se configura com a atractives piscines naturals en la Rambla de Mena. També són resenyables atres parages de gran bellea i valor mig ambiental com ara la Pedra del Cantal, la Cara del Moro o el Parage Natural de la Torrecilla-Puntal de Navarrete.
Eixe important llegat natural se suma al ric patrimoni històric i artístic que custodia Altura. La Cartoixa de Vall de Crist i el Santuari de la Cova Santa són dos del seus valiosos tesors, junt ad atres monuments i senyes que han forjat l'identitat del municipi, la Plaça Major, la neoclàssica Iglésia Parroquial consagrada a Sant Miquel en la que destaca un retaule del sigle XVI procedent de la cartoixa i una image de la Mare de Deu de Gràcia del sigle XV. En el núcleu urbà migeval trobem l'Iglésia Primitiva, símbol primigeni del cult cristià, edificat en estil gòtic valencià.
El Portalico se configura com la porta d'accés al recint, obert al "camí d'Aragó" i "camí vell d'Altura-Sogorp" que confluïxen en ell. Exterior a les muralles se troba la Casa Gran, casota renaixentista del sigle XVI que conserva bona part de les dependències originals i els murs que la circumdaven.
Per atra banda estan els viaductes i aqüeductes que faciliten superar les dificultats de l'orografia donant accés a una de les més fèrtils vegues de l'Alt Palància. De tots estos destaca el Viaducte del Barranc de la Jarea, que és d'orige migeval.
Demografia[editar | editar còdic]
La població conta en 3.658 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Cartoixa de Vall de Crist
- Santuari de la Cova Santa
- Muralles i Portal. Les Muralles i el Portal d'Altura constituïxen les escasses restes visibles del recint amurallat d'Altura. El denominat Portalico és una resta arquitectònica de gran interés dins del centre.
- Iglésia Primitiva. En el núcleu migeval de la població es troba l'Iglésia Primitiva de cult cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal volta sobre l'antiga mesquita musulmana, ha segut recentment restaurada i habilitada per a sala d'exposicions.
- Iglésia Parroquial. És una iglésia que consta de tres naus, en creuer i cúpula, clàssica i d'escassa ornamentació. La cúpula caigué l'any 1880 i fon reedificada en 1884. Entre les obres d'art del temple se pot citar les pintures de les voltes, del sogorbí Vicente Izquierdo, de mitan sigle XIX. També destaca el retaule major procedent de la Cartoixa de Vall de Crist encara que incomplet i sense escultures i quadros originals, excepte alguns relleus obra de Juan Orliens de l'any 1633.
- Masos. En el terme municipal d'Altura podem admirar l'exterior de diversos masos d'orige migeval que gojaren de gran importància, com ara Sant Juan o Sant Joan, Rivas, Batán, Cucalón, Uñoz o Abanillas.
- Ermita de Santa Bàrbara. Fon construïda en el sigle XV sobre el tossal que presidix el poble i fon restaurada l'any 1996. El temple, d'estil barroc, és d'una sola nau i planta rectangular, en una coberta de fusta en alvertent a dos aigües.
- Bassons o Banys. La vila d'Altura dispon d'uns bassons o tolls (pozas, en castellà) o banys d'orige natural que permeten el bany, la diversió i el relax en un entorn únic, com és la Rambla de la Mena.
Gastronomia[editar | editar còdic]
La tradicional olla, les carns i embotits, conformen la base de la gastronomia popular de la vila d'Altura. També les típiques creïlles a lo pobre i ensalades preparades en hortalices fresques i amanides en excelent oli d'oliva verge de la terra, aixina com les riques frutes del lloc i postres casolans.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Altura. Villa histórica del Palancia (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Altura (Alt Palància).- Altura en Wikipedia
| Municipis de l'Alt Palància | |
|---|---|
| Algímia d'Almonesir • Almedíxer • Altura • Assuévar • Barraques • Begís • Benafer • Castellnou • Caudiel • Chóvar • Figueres • Gaibiel • Geldo • Matet • Navaixes • Pavies • Pina • Sacanyet • Sogorp • Soneja • Sot de Ferrer • Teresa • Toràs • El Toro • La Vall d'Almonesir • Viver • Xérica | |