Diferència entre les revisions de "Algímia d'Almonesir"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Archiu:VGeneral AlgAlmonacid.jpg|thumb|250px|Vista d'Algímia d'Almonesir]] | |
| + | [[Archiu:Ayuntamiento de Algimia de Almonacid (Castellón).jpg|thumb|250px|Algímia d'Almonesir]] | ||
| + | [[Archiu:Iglesia Parroquial de San Juan Bautista de Algimia de Almonacid (Castellón, España).jpg|thumb|250px|Iglésia Parroquial de San Juan Bautista d'Algímia d'Almonesir]] | ||
| − | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de | + | |
| + | '''Algímia d'Almonesir''' (en [[castellà]] ''Algimia de Almonacid''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]], al sur de la [[província de Castelló]]. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | El terme municipal d'Algímia d'Almonesir és molt escabrós, i en ell es troben les majors altures de la [[Serra d'Espadà]], com són el pic de la Ràpita (1.106 [[msnm]]) i el Pic d'Espadà (1.083 msnm). | ||
| + | |||
| + | La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autopista [[A-23]] o Autovia Mudéixar, de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de [[Sogorp]], a on s'enllaça en la carretera CV-215. El poble està a una distància de 72 km de la ciutat de [[Valéncia]] i a 47 km de [[Castelló de la Plana]]. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | No hi ha la confirmació de l'existència d'un assentament romà en el terme d'Algímia d'Almonesir, si be l'existència d'una inscripció romana en el camí que unix esta localitat en l'[[L'Alcúdia de Veo]] pareix indicar la possibilitat de dit assentament. | ||
| + | |||
| + | L'actual població és d'orige musulmà i fon reconquistada per [[Jaume I]] en [[1238]], qui la va donar el 22 de maig del mateix any a Berenguer de Palou, bisbe de [[Barcelona]]. Més en avant, la possessió va arribar a les mans de Sancha Ferrandis, com a successora del primer amo de la localitat, qui es va casar en Jaime Pérez, fill de [[Pere el Cerimoniós|Pere IV]], per al qual havia creat el senyoriu de [[Sogorp]], de manera que els dos senyorius van quedar units. Eixa unió va durar fins a 1430, ya que [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] es va anexar les possessions de Fadrique, comte de Lluna, a causa de la seua traïció en la guerra que havia mantingut contra [[Castella]]. En 1437, el rei va vendre el castell d'Almonesir a Vidal de Castellà. | ||
| + | |||
| + | Després de diverses herències, el castell d'Almonesir va recaure en mans de la casa ducal de Cardona, que estava unida al ducat de [[Sogorp]] des de 1562. Encara que este fet fon efímer, ya que el 8 de maig de 1581 va ser venuda al senyor Dionisio de Reus, qui la va cedir a la comtesa d'Aranda. | ||
| + | |||
| + | Pero sense dubte, el moment més important de l'història de la localitat fon la [[Revolta d'Espadà]] de l'any 1610. Estes violentes lluites foren provocades en motiu l'orde d'[[expulsió dels moriscs]] decretada per la corona. Després d'estes expulsions, la localitat fon repoblada per Pedro d'Urrea en famílies cristianes procedents de [[Navarra]] i [[La Pobla d'Arenós]]. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 240 habitants. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 08:08 7 març 2024
.jpg)
.jpg)
Algímia d'Almonesir (en castellà Algimia de Almonacid), és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància, al sur de la província de Castelló.
Geografia[editar | editar còdic]
El terme municipal d'Algímia d'Almonesir és molt escabrós, i en ell es troben les majors altures de la Serra d'Espadà, com són el pic de la Ràpita (1.106 msnm) i el Pic d'Espadà (1.083 msnm).
La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autopista A-23 o Autovia Mudéixar, de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de Sogorp, a on s'enllaça en la carretera CV-215. El poble està a una distància de 72 km de la ciutat de Valéncia i a 47 km de Castelló de la Plana.
Història[editar | editar còdic]
No hi ha la confirmació de l'existència d'un assentament romà en el terme d'Algímia d'Almonesir, si be l'existència d'una inscripció romana en el camí que unix esta localitat en l'L'Alcúdia de Veo pareix indicar la possibilitat de dit assentament.
L'actual població és d'orige musulmà i fon reconquistada per Jaume I en 1238, qui la va donar el 22 de maig del mateix any a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona. Més en avant, la possessió va arribar a les mans de Sancha Ferrandis, com a successora del primer amo de la localitat, qui es va casar en Jaime Pérez, fill de Pere IV, per al qual havia creat el senyoriu de Sogorp, de manera que els dos senyorius van quedar units. Eixa unió va durar fins a 1430, ya que Alfons V es va anexar les possessions de Fadrique, comte de Lluna, a causa de la seua traïció en la guerra que havia mantingut contra Castella. En 1437, el rei va vendre el castell d'Almonesir a Vidal de Castellà.
Després de diverses herències, el castell d'Almonesir va recaure en mans de la casa ducal de Cardona, que estava unida al ducat de Sogorp des de 1562. Encara que este fet fon efímer, ya que el 8 de maig de 1581 va ser venuda al senyor Dionisio de Reus, qui la va cedir a la comtesa d'Aranda.
Pero sense dubte, el moment més important de l'història de la localitat fon la Revolta d'Espadà de l'any 1610. Estes violentes lluites foren provocades en motiu l'orde d'expulsió dels moriscs decretada per la corona. Després d'estes expulsions, la localitat fon repoblada per Pedro d'Urrea en famílies cristianes procedents de Navarra i La Pobla d'Arenós.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 240 habitants.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Algímia d'Almonesir.
| Municipis de l'Alt Palància | |
|---|---|
| Algímia d'Almonesir • Almedíxer • Altura • Assuévar • Barraques • Begís • Benafer • Castellnou • Caudiel • Chóvar • Figueres • Gaibiel • Geldo • Matet • Navaixes • Pavies • Pina • Sacanyet • Sogorp • Soneja • Sot de Ferrer • Teresa • Toràs • El Toro • La Vall d'Almonesir • Viver • Xérica | |