Diferència entre les revisions de "La Vall de Gallinera"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 36 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Vista de la Vall de Gallinera amb la Carroja en primer pla.JPG|thumb|Vista de la Vall de Gallinera en | + | [[File:Vista de la Vall de Gallinera amb la Carroja en primer pla.JPG|thumb|Vista de la Vall de Gallinera en [[La Carroja]] en primer pla]] |
[[File:La Vall de Gallinera, cirerer florit.JPG|thumb|La Vall de Gallinera, cirerer florit]] | [[File:La Vall de Gallinera, cirerer florit.JPG|thumb|La Vall de Gallinera, cirerer florit]] | ||
| − | '''La Vall de | + | '''La Vall de Gallinera''' (en [[castellà]] ''Vall de Gallinera''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]]. |
| − | + | == Geografia == | |
| + | El municipi està format per huit núcleus urbans pròxims pero diferenciats com són: [[Benirrama]], [[Benialí]], [[Benissivà]], [[Benitaya]], [[La Carroja]], [[Alpatró]], [[Llombay (La Vall de Gallinera)|Llombay]] i [[Benissili]]. | ||
| − | + | Tots junts formen un sol municipi. L'ajuntament es troba en la població de Benialí. | |
| + | És una de les valls de l'interior de la Marina Alta, allargada en forma de corredor en direcció nort-est sur-oest, en el qual té el seu naiximent i discorre el [[riu Gallinera]], que està rodejat per montanyes: la [[Serra de l'Almirant]], la [[Serra de l'Albureca]] i la [[Serra Foradada]]. | ||
| + | |||
| + | Es pot accedir a la Vall de Gallinera des de [[Pego]] (est) o des de [[Planes]] (oest) per la carretera [[CV-700]]. | ||
| + | |||
| + | == Topònim == | ||
| + | L'etimologia del terme Gallinera prové del malnom prerromà format per ''kal'' (roca, penya) i ''inar'' (obertura, forat), de manera que el topònim indica el referent paisagístic més destacat de la vall, la nomenada Penya Foradà, una roca foradada que forma un arc de pedra, situada en un dels cims de la Serra Foradada, a 737 m d’altitut.<ref>{{ref-web|url=http://paisajesturisticosvalencianos.com/va/paisajes/la-vall-gallinera/|títul=La Vall de Gallinera|editor=Paisatges Turístics Valencians (Universitat de Valéncia)}}</ref> | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Com totes les atres valls de l'interior de la Marina Alta, la de Gallinera fon ocupada pels àraps durant casi sis sigles. En acabant de l'[[expulsió dels moriscs]] de l'any [[1609]] la vall quedà tant despoblada que el [[duc de Gandia]], a qui pertanyia el territori, portà de [[Mallorca]] 150 famílies per a repoblar-la. | ||
| + | |||
| + | Les conseqüències foren contades pel botànic [[Antoni Josep Cavanilles i Palop|Cavanilles]] de la manera següent: "''Encara es veu l'orige de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recint deliciós''". | ||
| + | |||
| + | == Monuments i llocs d'interés == | ||
| + | [[Archiu:Castell de Gallinera o Benirrama.JPG|miniatura|Castell de Gallinera]] | ||
| + | * '''[[Castell de Benirrama]]'''. Tingué molta importància en l'época de [[Jaume I]]. | ||
| + | |||
| + | * '''Fort islàmic'''. Les restes del fort islàmic de Benissili estan ubicades en les altures que dominen la vall. | ||
| + | |||
| + | * '''Ruïnes del convent'''. Les ruïnes del convent del sigle XVIII es troben en la rodalia de Benitaya. | ||
| + | |||
| + | * '''[[Poblat ibèric del Xarpolar]]''' Descobert en [[1928]], està situat damunt d'un cim de la serra Foradà. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 557 habitants. | ||
| + | |||
| + | El núcleu en més habitants és Alpatró en 224 habitants en l'any [[2007]], seguit de Benialí en 148 habitants. | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | Els [[agricultura|cultius]] principals de la zona són les [[cireres]], [[armeles]], [[olives]] i [[garrofer|garrofes]]. Destaca la [[Festa de la Cirera]] d'Alpatró. | ||
| + | |||
| + | == Naturalea == | ||
Es recomana visitar la zona en [[primavera]], donat la bellea del païsage gràcies als cirerers ya madurs. | Es recomana visitar la zona en [[primavera]], donat la bellea del païsage gràcies als cirerers ya madurs. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{referències}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Vall de Gallinera}} |
| + | * [https://www.lavalldegallinera.org/ Ajuntament de La Vall de Gallinera] | ||
{{Municipis de La Marina Alta}} | {{Municipis de La Marina Alta}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | ||
Última revisió del 11:30 2 ago 2022
La Vall de Gallinera (en castellà Vall de Gallinera), és un municipi valencià situat en la comarca de La Marina Alta, en la província d'Alacant.
Geografia[editar | editar còdic]
El municipi està format per huit núcleus urbans pròxims pero diferenciats com són: Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaya, La Carroja, Alpatró, Llombay i Benissili.
Tots junts formen un sol municipi. L'ajuntament es troba en la població de Benialí.
És una de les valls de l'interior de la Marina Alta, allargada en forma de corredor en direcció nort-est sur-oest, en el qual té el seu naiximent i discorre el riu Gallinera, que està rodejat per montanyes: la Serra de l'Almirant, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada.
Es pot accedir a la Vall de Gallinera des de Pego (est) o des de Planes (oest) per la carretera CV-700.
Topònim[editar | editar còdic]
L'etimologia del terme Gallinera prové del malnom prerromà format per kal (roca, penya) i inar (obertura, forat), de manera que el topònim indica el referent paisagístic més destacat de la vall, la nomenada Penya Foradà, una roca foradada que forma un arc de pedra, situada en un dels cims de la Serra Foradada, a 737 m d’altitut.[1]
Història[editar | editar còdic]
Com totes les atres valls de l'interior de la Marina Alta, la de Gallinera fon ocupada pels àraps durant casi sis sigles. En acabant de l'expulsió dels moriscs de l'any 1609 la vall quedà tant despoblada que el duc de Gandia, a qui pertanyia el territori, portà de Mallorca 150 famílies per a repoblar-la.
Les conseqüències foren contades pel botànic Cavanilles de la manera següent: "Encara es veu l'orige de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recint deliciós".
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Castell de Benirrama. Tingué molta importància en l'época de Jaume I.
- Fort islàmic. Les restes del fort islàmic de Benissili estan ubicades en les altures que dominen la vall.
- Ruïnes del convent. Les ruïnes del convent del sigle XVIII es troben en la rodalia de Benitaya.
- Poblat ibèric del Xarpolar Descobert en 1928, està situat damunt d'un cim de la serra Foradà.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 557 habitants.
El núcleu en més habitants és Alpatró en 224 habitants en l'any 2007, seguit de Benialí en 148 habitants.
Economia[editar | editar còdic]
Els cultius principals de la zona són les cireres, armeles, olives i garrofes. Destaca la Festa de la Cirera d'Alpatró.
Naturalea[editar | editar còdic]
Es recomana visitar la zona en primavera, donat la bellea del païsage gràcies als cirerers ya madurs.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «La Vall de Gallinera». Paisatges Turístics Valencians (Universitat de Valéncia).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Vall de Gallinera.- Ajuntament de La Vall de Gallinera
| Municipis de La Marina Alta | |
|---|---|
|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló | |