Diferència entre les revisions de "Pau Giner"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Obra) |
(→Obra) |
||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Pau Giner i Bayarri | | nom = Pau Giner i Bayarri | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Pauginer.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| − | | ocupació = Mege i escritor | + | | ocupació = Mege i escritor |
| data_naix = [[1975]] | | data_naix = [[1975]] | ||
| lloc_naix = [[Benimaclet]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Benimaclet]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Pau Giner es llicencià en [[Medicina]] en l'any [[1999]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] i ha fet | + | Pau Giner es llicencià en [[Medicina]] en l'any [[1999]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] i ha fet els cursos de doctorat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de dita Facultat. |
Membre del sindicat [[Valencia Universitaria]] i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Fon en dos ocasions membre del Claustre de l'Universitat de Valéncia, de la Junta de Centre de Farmàcia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat. | Membre del sindicat [[Valencia Universitaria]] i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Fon en dos ocasions membre del Claustre de l'Universitat de Valéncia, de la Junta de Centre de Farmàcia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Trayectòria cultural == | == Trayectòria cultural == | ||
| − | + | Colaborador del Comité de l'Idioma Valencià, coordinant el dossier d'informació sobre la llengua valenciana. També ha participat en l'exposició [[Expolingua]] i en la visita al [[Parlament Europeu]]. També va ser membre de la Junta de Govern de Al-Ras (Jóvens escritos i periodistes en llengua valenciana). Ha segut colaborador de la revista cultural [[Lletraferit]]. Redactor de la Revista ''KLAM-Medicina''. | |
| − | Actualment és membre de la Junta de Govern de [[Convenció Valencianista]] i | + | Actualment és membre de la Junta de Govern de la Societat de [[Lo Rat Penat]] i de [[Convenció Valencianista]] i del Consell de Redacció de la [[revista Ucrònica]]. També presidix l'Associació Cultural Poble de Benimaclet. |
== Obra == | == Obra == | ||
| − | + | Pau Giner té les següents publicacions: | |
| − | + | ||
| − | + | Publicacions científiques, com: | |
| − | + | ||
| − | |||
* ''Recomendaciones para la realización de potenciales evocados'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2013]]) ISBN: 978-84-616-6617-1. | * ''Recomendaciones para la realización de potenciales evocados'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2013]]) ISBN: 978-84-616-6617-1. | ||
* ''Potenciales Evocados Somatosensoriales. Guia Práctica'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2015]]) ISBN: 978-13-265-0169-3. | * ''Potenciales Evocados Somatosensoriales. Guia Práctica'' (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, [[2015]]) ISBN: 978-13-265-0169-3. | ||
| + | * ''Guía práctica de la Epilepsia de la Comunidad Valenciana'' (Societat Valenciana de Neurologia, [[2020]]) ISBN: 978-84-091-9494-0. | ||
| + | |||
| + | Publicacions de caràcter cultural o llingüistic, com: | ||
| + | [[Archiu:Normapro.jpg|thumb|300px|Portada del llibre]] | ||
| + | * ''Colps en la paret'' ([[1998]]), en el relat ''Rutina''. Editorial [[L'Oronella]]. | ||
| + | * ''El valencià, una llengua del segle XXI'' ([[1999]]). Dossier d'informació sobre la llengua valenciana del Comité de l'Idioma Valencià i la seua traducció a l'alemà. Editorial L'Oronella. | ||
| + | * ''Das Valencianische, Eine sprache des 21. Jahrhunderts'' ([[2001]]). Editorial L'Oronella. | ||
| + | * ''Cresol'' número XVI ([[2002]]), en el relat ''Premonicio''. | ||
| + | * ''Els dialecs sobre la medicina curativa de Ms. Leroy en la Valencia del segle XIX'' ([[2003]]). | ||
| + | * ''40 aniversari de l'acte d'adhesió a les Normes de la RACV en El Puig: Homenage commemoratiu'' ([[2003|2022]]) Editorial L'Oronella. | ||
* ''[[La normativa pròpia valenciana]]'' ([[2022]]) [[Edicions Mosseguello]]. | * ''[[La normativa pròpia valenciana]]'' ([[2022]]) [[Edicions Mosseguello]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
També ha publicat diversos llibres sobre l'història del seu poble natal, Benimaclet: | També ha publicat diversos llibres sobre l'història del seu poble natal, Benimaclet: | ||
* ''Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet'' | * ''Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet'' | ||
| − | * ''Benimaclet, el meu poble'' | + | * ''Benimaclet, el meu poble'' ([[2021]]) |
| − | * ''Benimaclet, poble de poetes'' | + | * ''Benimaclet, poble de poetes'' ([[2021]]) |
| + | * ''L'Horta de Benimaclet. Alqueries,camins i gents'' ([[2023]]) | ||
| + | * ''Els malnoms de Benimaclet'' ([[2023]]) | ||
| + | * ''Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)'' ([[2023|2024]]) | ||
| + | |||
| + | Ha traduït i adaptat diverses obres clàssiques de la lliteratura universal al valencià, com: | ||
| + | |||
| + | * ''Lo somni de Johan Johan'' ([[2004]]). | ||
| + | * ''Contes per a Clara'', de [[Jules Verne]]. | ||
| + | * ''La volta al món en 80 dies'', de Jules Verne. | ||
| + | * ''De la terra a la lluna'', de Jules Verne. | ||
| + | * ''Al voltant de la lluna'', de Jules Verne. | ||
| + | * ''L'orige de les espècies'', de [[Charles Darwin]]. | ||
| + | * ''Oliver Twist'', de [[Charles Dickens]]. | ||
| + | * ''Nit de bodes'', de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] són les primeres normes oficials de la [[llengua valenciana]]. Entre 1979 i 2005 el 33% de les publicacions fetes en valencià eren en Normes d’El Puig. Més de 400 autors tenen obra publicada en llibres en la nostra normativa a pesar de la persecució a la que està somesa.|Pau Giner durant l'entrevista realisada per a la web Cultura Valenciana, juny de 2022}} | {{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] són les primeres normes oficials de la [[llengua valenciana]]. Entre 1979 i 2005 el 33% de les publicacions fetes en valencià eren en Normes d’El Puig. Més de 400 autors tenen obra publicada en llibres en la nostra normativa a pesar de la persecució a la que està somesa.|Pau Giner durant l'entrevista realisada per a la web Cultura Valenciana, juny de 2022}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho.|Pau Giner durant l'entrevista realisada per la presentació del seu llibre "L'Horta de Benimaclet" - Cultura Valenciana, març de 2023}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 55: | Llínea 76: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://www.culturavalenciana.es/pau-giner-les-normes-del-puig-son-les-primeres-normes-oficials-de-la-llengua-valenciana/ Entrevista a Pau Giner - Cultura Valenciana] | + | * [https://www.culturavalenciana.es/pau-giner-les-normes-del-puig-son-les-primeres-normes-oficials-de-la-llengua-valenciana/ «Les Normes d’El Puig són les primeres normes oficials de la llengua valenciana» - Entrevista a Pau Giner - Cultura Valenciana] |
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/pau-giner-bayarri-sense-llauradors-lhorta-morira-i-ladministracio-no-fa-res-per-solucionar-ho/ «Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho» - Presentació del llibre «L'Horta de Benimaclet» de Pau Giner - Cultura Valenciana] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 07:52 14 jun 2024
| Pau Giner i Bayarri | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege i escritor | ||
| Naiximent: | 1975 | ||
| Lloc de naiximent: | Benimaclet, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Pau Giner i Bayarri (Benimaclet, 1975) és un mege i escritor valencià, especialiste en Neurofisiologia Clínica.
Biografia[editar | editar còdic]
Pau Giner es llicencià en Medicina en l'any 1999 en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia i ha fet els cursos de doctorat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de dita Facultat.
Membre del sindicat Valencia Universitaria i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Fon en dos ocasions membre del Claustre de l'Universitat de Valéncia, de la Junta de Centre de Farmàcia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat.
Trayectòria cultural[editar | editar còdic]
Colaborador del Comité de l'Idioma Valencià, coordinant el dossier d'informació sobre la llengua valenciana. També ha participat en l'exposició Expolingua i en la visita al Parlament Europeu. També va ser membre de la Junta de Govern de Al-Ras (Jóvens escritos i periodistes en llengua valenciana). Ha segut colaborador de la revista cultural Lletraferit. Redactor de la Revista KLAM-Medicina.
Actualment és membre de la Junta de Govern de la Societat de Lo Rat Penat i de Convenció Valencianista i del Consell de Redacció de la revista Ucrònica. També presidix l'Associació Cultural Poble de Benimaclet.
Obra[editar | editar còdic]
Pau Giner té les següents publicacions:
Publicacions científiques, com:
- Recomendaciones para la realización de potenciales evocados (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, 2013) ISBN: 978-84-616-6617-1.
- Potenciales Evocados Somatosensoriales. Guia Práctica (Institut Valencià de Neurofisiologia Clínica, 2015) ISBN: 978-13-265-0169-3.
- Guía práctica de la Epilepsia de la Comunidad Valenciana (Societat Valenciana de Neurologia, 2020) ISBN: 978-84-091-9494-0.
Publicacions de caràcter cultural o llingüistic, com:
- Colps en la paret (1998), en el relat Rutina. Editorial L'Oronella.
- El valencià, una llengua del segle XXI (1999). Dossier d'informació sobre la llengua valenciana del Comité de l'Idioma Valencià i la seua traducció a l'alemà. Editorial L'Oronella.
- Das Valencianische, Eine sprache des 21. Jahrhunderts (2001). Editorial L'Oronella.
- Cresol número XVI (2002), en el relat Premonicio.
- Els dialecs sobre la medicina curativa de Ms. Leroy en la Valencia del segle XIX (2003).
- 40 aniversari de l'acte d'adhesió a les Normes de la RACV en El Puig: Homenage commemoratiu (2022) Editorial L'Oronella.
- La normativa pròpia valenciana (2022) Edicions Mosseguello.
També ha publicat diversos llibres sobre l'història del seu poble natal, Benimaclet:
- Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet
- Benimaclet, el meu poble (2021)
- Benimaclet, poble de poetes (2021)
- L'Horta de Benimaclet. Alqueries,camins i gents (2023)
- Els malnoms de Benimaclet (2023)
- Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024) (2024)
Ha traduït i adaptat diverses obres clàssiques de la lliteratura universal al valencià, com:
- Lo somni de Johan Johan (2004).
- Contes per a Clara, de Jules Verne.
- La volta al món en 80 dies, de Jules Verne.
- De la terra a la lluna, de Jules Verne.
- Al voltant de la lluna, de Jules Verne.
- L'orige de les espècies, de Charles Darwin.
- Oliver Twist, de Charles Dickens.
- Nit de bodes, de Vicent Blasco Ibáñez.
Cites[editar | editar còdic]
Les Normes d'El Puig són les primeres normes oficials de la llengua valenciana. Entre 1979 i 2005 el 33% de les publicacions fetes en valencià eren en Normes d’El Puig. Més de 400 autors tenen obra publicada en llibres en la nostra normativa a pesar de la persecució a la que està somesa.
Pau Giner durant l'entrevista realisada per a la web Cultura Valenciana, juny de 2022
Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho.
Pau Giner durant l'entrevista realisada per la presentació del seu llibre "L'Horta de Benimaclet" - Cultura Valenciana, març de 2023