Diferència entre les revisions de "Càlig"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Localització de Càlig respecte del País Valencià.png| | + | [[Image:Localització de Càlig respecte del País Valencià.png|225px|thumbnail|Càlig respecte de la Comunitat Valenciana.]] |
| + | [[Archiu:Vista de Càlig.jpg|225px|miniaturadeimagen|Vista de Càlig]] | ||
| + | [[Archiu:Sant Llorenç de Càlig.jpg|225px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Llorenç de Càlig]] | ||
| + | '''Càlig''' (en [[castellà]] ''Cálig''), és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]]. | ||
| − | ' | + | ==Geografia== |
| + | Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. | ||
| + | |||
| + | El terme municipal de Càlig llimita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]. | ||
| + | |||
| + | S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135. | ||
| − | + | El terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al [[mestral]], vent fret procedent de l'[[Aragó]]. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. | |
| − | + | Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m). | |
| − | |||
| − | + | A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. | |
| − | + | En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigua torrencial i la dels barrancs que afluïxen. | |
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu. | La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 2.002 habitants. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de l'any [[1234]] fins a l'any [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[sigle XIX]]. | + | Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de l'any [[1234]] fins a l'any [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[sigle XIX]]. |
| + | |||
| + | Fon la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol de l'any [[1234]] juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. | ||
| + | L'onze de giner de [[1540]] va ser erigida en vila independent. En l'any [[1649]] va ser saquejada durant la guerra dels ''Segadors''. | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Càlig}} | {{commonscat|Càlig}} | ||
Última revisió del 18:23 24 jul 2024
Càlig (en castellà Cálig), és un municipi de valencià situat en la comarca d'El Baix Maestrat.
Geografia[editar | editar còdic]
Situada en l'extrem septentrional de la Comunitat Valenciana, la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar.
El terme municipal de Càlig llimita en les següents viles valencianes: Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat totes elles de la comarca del Baix Maestrat.
S'accedix ad esta localitat de Castelló prenent l'AP-7 i despuix la CV-135.
El terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fret procedent de l'Aragó. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos.
Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m) les Forques (185 m) i la Somada (194 m) el Mas d'en Vernet (204 m).
A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües.
En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o rambla de Cervera (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels Ports, arreplega l'aigua torrencial i la dels barrancs que afluïxen.
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo baladre, margalló, fenoll, timonet, romer, i la carrasca, entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 2.002 habitants.
Història[editar | editar còdic]
Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'Orde de l'Hospital des de l'any 1234 fins a l'any 1319, i a l'Orde de Montesa des d'eix any fins al sigle XIX.
Fon la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol de l'any 1234 juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se.
L'onze de giner de 1540 va ser erigida en vila independent. En l'any 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Càlig.
| Municipis de El Baix Maestrat | |
|---|---|
| Alcalà de Chivert • Benicarló • Càlig • Canet Lo Roig • Castell de Cabres • Cervera del Maestrat • Chert • La Jana • Peníscola • La Pobla de Benifassà • Rossell • Salzedella • Sant Jordi • Sant Mateu • Sant Rafel del Riu • Santa Magdalena de Polpís • Traiguera • Vinaròs | |