Fenoll

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Fenoll

El fenoll (del llatí fenŭcŭlu, mat. sign.), en castellà, hinojo, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una planta herbàcea de la família de les Umbelíferes en talls de dotze a catorze centímetros, fulles partides, de flors chicotetes i groguenques. És una planta aromàtica de gust dolç i que s'utilisa en medicaments o com a condiment.

Distribució[editar | editar còdic]

Es troba distribuïda per les zones templades de tot lo món,​ encara que nativa de la zona meridional d'Europa, en especial la costa de la mar Mediterrànea.

Classes[editar | editar còdic]

  • Fenoll de bou, l’espècie Conium maculatum, cicuta.
  • Fenoll de prat, espècie carum carvi, de flors blanques i de 30 a 60 centímetros d'alçària.
  • Fenoll d'aigua, espècie Phellandrium aquaticum.

Utilisació[editar | editar còdic]

Inflorescències del fenoll

Culinaris[editar | editar còdic]

La fenollera és molt versàtil ya que els talls i els fulls picats s'utilisen com a herba aromàtica, les llavors com a espècia i el bulp com a hortaliça, aportant en cada cas un característic sabor i aroma anisats i intensos.

Les llavors s'usen seques i es combinen en una série de plats com curries (en este cas es molen), pans, pastiços, peixos i coques.

La fenollera s'utilisa comunament en la gastronomia d'Espanya en la confecció de encurtits, endreços i salses, per aportar un típic aroma anisat.​ És un ingredient habitual per a aromatisar les populars olives en distintes regions d'Espanya. En Galícia s'utilisa tradicionalment per a aromatisar les castanyes cuites.

En França la fenollera és un ingredient clàssic de la gastronomia occitana, en plats tan típics com la lubina a la provençal. En la gastronomia de l'Índia la fenollera s'utilisa mòlt i en gra com a espècia d'us corrent, podent formar part de la mescla Garam masala; és típic de la gastronomia de Cachemira tant en la cuina hindú com la musulmana. En molts llibres de cuina, especialment les traduccions occidentals, s'indiquen grans d'anís com a ingredient d'algunes receptes, quan en realitat en el seu orige s'usen els grans sancers de fenollera, similars en aspecte pero molt diferents. En l'Índia l'anís en gra no és utilisat.

Us en medicina popular[editar | editar còdic]

De les llavors s'obté un oli essencial usat en fitoterapia. En herboristería és considerada una planta en propietats diurétiques i carminatives. També se li pot donar un us extern per a aliviar els irritaments dels ulls cansats i la conjuntivitis.​

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • CSIC/Real Jardín Botánico (ed.). «Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España»
  • Ribeiro-Santos, Regiane; Andrade, Mariana; Sanches-Silva, Ana; de Melo, Nathália Ramos (19 de julio de 2017). «Essential Oils for Food Application: Natural Substances with Established Biological Activities (Aceites esenciales de aplicación alimentaria: Sustancias naturales con actividades biológicas establecidas)»
  • Souza, A.D.Z. et al. (2011). «Plantas medicinales utilizadas en la salud infantil». Enfermería Global

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons