Diferència entre les revisions de "Josep Barberà i Ceprià"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Josep Barberà i Ceprià''' ([[Benicàssim]], [[11 de març]] de [[1908]] - [[Castelló de la Plana]], [[3 de giner]] de [[1977]]) fon un gestor, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. | + | '''Josep Barberà i Ceprià''' ([[Benicàssim]], [[11 de març]] de [[1908]] - † [[Castelló de la Plana]], [[3 de giner]] de [[1977]]) fon un gestor, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Josep Barberà naixqué en la població castellonenca de Benicàssim, als dihuit anys se traslladà a la ciutat de [[Castelló]] per a treballar en el [[Banc de Castelló]] en la [[Porta del Sol]], abans de passar a cridar-se [[Banc de Valéncia]]. | + | Josep Barberà naixqué en la població castellonenca de Benicàssim, als dihuit anys se traslladà a la ciutat de [[Castelló]] per a treballar en el [[Banc de Castelló]] en la [[Porta del Sol (Castelló)|Porta del Sol]], abans de passar a cridar-se [[Banc de Valéncia]]. |
Des d'un principi, va mostrar una profunda religiositat, en [[1930]] es va afiliar a la Federació dels Sindicats Agraris i Caixa Federal. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], tornà a la seua població natal, Benicàssim i treballà un temps en la fàbrica de [[Licor Carmelitano]] dels Frares del [[Desert de les Palmes]], alternant eixe treball en la Serradora de Batiste el Covero. En l'any [[1953]] tornà a Castelló per a obrir en el carrer Cavallers la Gestoria Barberá, que dirigí. Ell era el gestor i propietari de la gestoria. | Des d'un principi, va mostrar una profunda religiositat, en [[1930]] es va afiliar a la Federació dels Sindicats Agraris i Caixa Federal. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], tornà a la seua població natal, Benicàssim i treballà un temps en la fàbrica de [[Licor Carmelitano]] dels Frares del [[Desert de les Palmes]], alternant eixe treball en la Serradora de Batiste el Covero. En l'any [[1953]] tornà a Castelló per a obrir en el carrer Cavallers la Gestoria Barberá, que dirigí. Ell era el gestor i propietari de la gestoria. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Ademés de Diputat Provincial, Gestor i Escritor costumiste, un dels orgulls de Josep Barberà fon l'haver pertanygut al grup de personalitats que havien format part dels Apòstols, els que representaven als apòstols en la Provessó de Penitents en la nit del dia de la Magdalena. Formaven també el grup d'apòstols, el fiscal Fernando Herrero, l'advocat Carlos Fabra Andrés, el director del Mediterráneo Jaime Nos Ruiz, l'archiver i despuix alcalde Eduardo Codina, l'empresari José Armengot Rocafort, el funcionari Francisco Villalba, el periodiste Gonzalo Puerto Mezquita, el funcionari Carlos Murria, l'empleat Vicente Tárrega Mor, el pintor Juan Soler Blasco, l'advocat Luis Castells, el funcionari Francisco Navarro, l'empresari Francisco Fabregat i el funcionari Manolo Sanz Blanco. | Ademés de Diputat Provincial, Gestor i Escritor costumiste, un dels orgulls de Josep Barberà fon l'haver pertanygut al grup de personalitats que havien format part dels Apòstols, els que representaven als apòstols en la Provessó de Penitents en la nit del dia de la Magdalena. Formaven també el grup d'apòstols, el fiscal Fernando Herrero, l'advocat Carlos Fabra Andrés, el director del Mediterráneo Jaime Nos Ruiz, l'archiver i despuix alcalde Eduardo Codina, l'empresari José Armengot Rocafort, el funcionari Francisco Villalba, el periodiste Gonzalo Puerto Mezquita, el funcionari Carlos Murria, l'empleat Vicente Tárrega Mor, el pintor Juan Soler Blasco, l'advocat Luis Castells, el funcionari Francisco Navarro, l'empresari Francisco Fabregat i el funcionari Manolo Sanz Blanco. | ||
| − | Fill Predilecte de Benicàssim, és l'autor de la màgia teatral castellonenca d'obres com ''Les trapisondes de Tafolet'', ''Som de la vila'' i ''Del meu raval'' i d'una atra obra titulada ''Tres comedies'', que també fon premiada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en [[1968]]. | + | Fill Predilecte de Benicàssim, és l'autor de la màgia teatral castellonenca d'obres com ''Les trapisondes de Tafolet'', ''Som de la vila'' i ''Del meu raval'' i d'una atra obra titulada ''Tres comedies'', que també fon premiada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en [[1968]]. |
| − | El dia 17 de giner de [[1984]], festa major de Sant Antoni, fon descoberta i inaugurada la placa que donava el seu nom a un carrer cèntric de Benicàssim. | + | [[Archiu:Josepbarberacebria.jpg|thumb|250px|]] |
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | * ''Les trapisondes de Tafolet'' | ||
| + | * ''Som de la vila'' | ||
| + | * ''Del meu raval'' | ||
| + | * ''Del mateix raval'' | ||
| + | * ''Tres comedies'' | ||
| + | |||
| + | == Reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | Josep Barberà i Ceprià fon nomenat Fill Predilecte de la vila de Benicàssim. | ||
| + | |||
| + | El dia 17 de giner de [[1984]], festa major de [[Sant Antoni Abat|Sant Antoni]], fon descoberta i inaugurada la placa que donava el seu nom a un carrer cèntric de Benicàssim. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 41: | Llínea 55: | ||
[[Categoria: Teatre]] | [[Categoria: Teatre]] | ||
[[Categoria: Polítics]] | [[Categoria: Polítics]] | ||
| − | [[Categoria: Polítics | + | [[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]] |
Última revisió del 10:45 15 nov 2022
| Josep Barberà i Ceprià | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Gestor, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 11 de març de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Benicàssim, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 de giner de 1977 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Barberà i Ceprià (Benicàssim, 11 de març de 1908 - † Castelló de la Plana, 3 de giner de 1977) fon un gestor, escritor i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Josep Barberà naixqué en la població castellonenca de Benicàssim, als dihuit anys se traslladà a la ciutat de Castelló per a treballar en el Banc de Castelló en la Porta del Sol, abans de passar a cridar-se Banc de Valéncia.
Des d'un principi, va mostrar una profunda religiositat, en 1930 es va afiliar a la Federació dels Sindicats Agraris i Caixa Federal. Despuix de la guerra civil, tornà a la seua població natal, Benicàssim i treballà un temps en la fàbrica de Licor Carmelitano dels Frares del Desert de les Palmes, alternant eixe treball en la Serradora de Batiste el Covero. En l'any 1953 tornà a Castelló per a obrir en el carrer Cavallers la Gestoria Barberá, que dirigí. Ell era el gestor i propietari de la gestoria.
Josep Barberà estiqué molt integrat en la vida social i cultural de Castelló. Colaborà en el periòdic Mediterráneo i en Ràdio Castelló de la Cadena SER, junt al també popular Quiquet de Castalia des de l'emissora.
Es va integrar també en el món teatral a través de les seues obres. En la gestoria i en la seua vida pública sempre va contar en la colaboració de la seua família, pares i fills.
Eixercí com a Diputat Provincial i com a escritor costumiste, i guanyà diversos premis en el Certamen Lliterari i en Lo Rat Penat.
Ademés de Diputat Provincial, Gestor i Escritor costumiste, un dels orgulls de Josep Barberà fon l'haver pertanygut al grup de personalitats que havien format part dels Apòstols, els que representaven als apòstols en la Provessó de Penitents en la nit del dia de la Magdalena. Formaven també el grup d'apòstols, el fiscal Fernando Herrero, l'advocat Carlos Fabra Andrés, el director del Mediterráneo Jaime Nos Ruiz, l'archiver i despuix alcalde Eduardo Codina, l'empresari José Armengot Rocafort, el funcionari Francisco Villalba, el periodiste Gonzalo Puerto Mezquita, el funcionari Carlos Murria, l'empleat Vicente Tárrega Mor, el pintor Juan Soler Blasco, l'advocat Luis Castells, el funcionari Francisco Navarro, l'empresari Francisco Fabregat i el funcionari Manolo Sanz Blanco.
Fill Predilecte de Benicàssim, és l'autor de la màgia teatral castellonenca d'obres com Les trapisondes de Tafolet, Som de la vila i Del meu raval i d'una atra obra titulada Tres comedies, que també fon premiada per l'Ajuntament de Valéncia en 1968.
Obra[editar | editar còdic]
- Les trapisondes de Tafolet
- Som de la vila
- Del meu raval
- Del mateix raval
- Tres comedies
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Josep Barberà i Ceprià fon nomenat Fill Predilecte de la vila de Benicàssim.
El dia 17 de giner de 1984, festa major de Sant Antoni, fon descoberta i inaugurada la placa que donava el seu nom a un carrer cèntric de Benicàssim.