Diferència entre les revisions de "Alfonso Ussía"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Alfonso de Ussía Muñoz-Seca | ||
| + | | image = [[File:(Alfonso Ussía) Fernández de la Vega acude a un acto en apoyo de las víctimas del terrorismo en el diario La Razón. Pool Moncloa. 16 de julio de 2008 (cropped).jpeg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Periodiste i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[12 de febrer]] de [[1948]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Alfonso de Ussía Muñoz-Seca''' ([[Madrit]], [[12 de febrer]] de [[1948]]) és un periodiste, columniste i escritor [[Espanya|espanyol]]. | '''Alfonso de Ussía Muñoz-Seca''' ([[Madrit]], [[12 de febrer]] de [[1948]]) és un periodiste, columniste i escritor [[Espanya|espanyol]]. | ||
| Llínea 69: | Llínea 80: | ||
* Premio Jaime de Foxá de Lliteratura venatòria. | * Premio Jaime de Foxá de Lliteratura venatòria. | ||
* Pluma de Plata del Club de l'Escritura. | * Pluma de Plata del Club de l'Escritura. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:33 18 nov 2024
| Alfonso de Ussía Muñoz-Seca | |||
|---|---|---|---|
_Fern%C3%A1ndez_de_la_Vega_acude_a_un_acto_en_apoyo_de_las_v%C3%ADctimas_del_terrorismo_en_el_diario_La_Raz%C3%B3n._Pool_Moncloa._16_de_julio_de_2008_(cropped).jpeg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 12 de febrer de 1948 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Alfonso de Ussía Muñoz-Seca (Madrit, 12 de febrer de 1948) és un periodiste, columniste i escritor espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Alfonso Ussía és fill segon de Luis de Ussía y Gavaldá, II comte dels Gaitanes, i de la seua dòna María de la Asunción Muñoz-Seca y Ariza. És net matern del dramaturc Pedro Muñoz Seca, cosí de l'escritor Borja Cardelús i nebot del tinent general Jaime Milans del Bosch y Ussía.
Començà escrivint poesia satírica des de molt jove, a l'hora que llegia i deprenia casi de forma autodidacta. Estudià en els coleges Alameda de Osuna i Colege del Pilar. Cursà la carrera de Dret fins que es va vore obligat a realisar el servici militar. Dos anys despuix, a la seua tornada, va ingressar en Ciències de l'Informació, encara que ho abandonaria al poc de temps.
El seu primer treball fon en el Servici de Documentació del diari vespertí Informaciones, sent director Jesús de la Serna i subdirector Juan Luis Cebrián. Pronte li publicarien el seu primer artícul en la revista Sábado Gráfico. Més tart, i a raïl d'atres publicacions en la revista respalades per Eugenio Suárez, Torcuato Luca de Tena li va propondre un treball en el diari ABC.
Encara que la major part de la seua carrera com a columniste la va passar en el diari ABC, va treballar per als periòdics Diario 16 i Ya, i les revistes Las Provincias, Litoral i El Cocodrilo, sent director d'esta última.
A lo llarc de la seua dilatada carrera com a escritor i columniste, ha colaborat també en programes radiofònics i de televisió, com "Protagonistas" i "La Brújula", abdós en Onda Cero, i "Este país necesita un repaso" de Telecinco, con Antonio Mingote, Antonio Ozores, Chumy Chúmez, Luis Sánchez Polack (Tip), José Luis Coll i Miguel Durán de companyers. Ademés ideà les séries de televisió El marqués de Sotoancho (2000) i Puerta con puerta (1999).
Ha creat, ademés, numerosos personages humorístics, com Floro Recatado (un entrenador de fútbol argentí), el doctor Gorroño, don Juan Pineda y Jeremías Aguirre (un revolucionari sandiniste), als que posa veu en la ràdio. Pero sense dubte alguna el seu personage més rellevant i conegut és el marqués de Sotoancho, un peculiar senyoret de la Baixa Andalusia al que dona vida en les seues obres junt a la marquesa viuda i el servici de la Jaralera, una residència fictícia ubicada entre les províncies de Càdis i Sevilla.
En l'actualitat, combina el seu treball de columniste en el diari La Razón, Neupic i el semanari Tiempo en les tertúlies del programa radiofònic "La Mañana" en la cadena COPE. En la temporada 2012-2013 deixa esta tertúlia.
Recentment ha participat en un llibre promogut per Vox contra la Llei de la memòria històrica titulat Memòria històrica, amenaça per a la pau en Europa, editat pel Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus del Parlament Europeu, en el que està enquadrat Vox, i en el que també han participat destacats membres d'este partit com Hermann Tertsch i Francisco José Contreras.
Obra[editar | editar còdic]
- 1979 Coplas, canciones y sonetos para antes de una guerra
- 1981 Fustazos y caricias
- 1983 Golfos, gafes y gorrones
- 1985 Sin acritud
- 1986 Y con estas entramos en Europa
- 1991 Cosas que pasan
- 1992 Manual del ecologista coñazo
- 1992 Tratado de las buenas maneras I
- 1994 Del humor, del amor y de la ira
- 1994 Tratado de las buenas maneras II
- 1995 Pasajes de la vida
- 1995 Tratado de las buenas maneras III
- 1996 Versos prohibidos: la década perversa
- 1998 Coñones del reino de España
- 1999 El temblor diario
- 2001 Patriotas adosados. Diez años de nacionalismo en el País Vasco (con Antonio Mingote)
- 2003 Carpe Diem. Confesiones de un pollo de barra
- 2003 El bosque sonriente: prosas y versos de la España de hoy
- 2003 Del coscorrón a la seda
- 2004 Zapatero, a tus zapatos. Historia del arte de la rectificación (con Antonio Mingote)
- 2005 Crónica del desastre: Zapatazos, maragalladas y otros desatinos
- 2006 Resentidos, torpes y traidores
- 2008 Bohemios y malvados: Coñones del Reino de España II
- 2009 Mujeres del Reino
Ademés, també ha publicat uns atres llibre sobre el seu personage el marqués de Sotoancho, en ilustracions de Barca:
- 1998 Memorias del marqués de Sotoancho. La albariza de los juncos
- 1999 El secuestro de mamá y otros relatos del marqués de Sotoancho
- 2000 Lo que Dios ha unido que no lo separe mamá
- 2001 Pachucha tirando a mal
- 2002 Un talibán en La Jaralera
- 2004 Las dos bodas. El Príncipe y Sotoancho se casan
- 2005 Las canicas, las cuquis y el novio tontito de mamá
- 2006 Mamá se quiere morir y no hay manera
- 2007 ¡Milagro! se ha muerto mamá
- 2009 El diario de mamá
- 2012 Safari
- 2014 El gato negro y la pildorita azul
- 2016 La berrea
- 2018 El rapto de la novicia, los cañones de los Pujol y Monsieur Pipet de Lagarde
Premis[editar | editar còdic]
- Premi González Ruano de Periodisme.
- Premi Mariano de Cavia de Periodisme.
- Premio Jaime de Foxá de Lliteratura venatòria.
- Pluma de Plata del Club de l'Escritura.