Diferència entre les revisions de "Cristalí"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Schematic diagram of the human eye en.svg|thumb|230px|Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide]] | [[Image:Schematic diagram of the human eye en.svg|thumb|230px|Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide]] | ||
| − | El '''cristalí''' és un component de l'[[ull]] en forma de lent biconvexa que està situat darrere de l'[[iris]] i davant de l'[[humor vitreu]]. La seua funcionalitat principal és la de fer possible l'enfoque d'objectes situats a diferents distàncies. Este objectiu se consegueix per mig d'un aument de la seua curvatura i de la seua grossària, procés que es denomina acomodació. | + | El '''cristalí''' és un component de l'[[ull]] en forma de lent biconvexa que està situat darrere de l'[[iris]] i davant de l'[[humor vitreu]]. El cristalí és un cos lenticular, transparent, incoloro, biconvex, flexible i no vascularisat. |
| + | |||
| + | La seua funcionalitat principal és la de fer possible l'enfoque d'objectes situats a diferents distàncies. Este objectiu se consegueix per mig d'un aument de la seua curvatura i de la seua grossària, procés que es denomina acomodació. | ||
El cristalí es caracterisa per la seua alta concentració en [[Proteïna|proteïnes]], que li confereixen un índex de refracció més elevat que els fluits que l'envolten. Este fet és el que li otorga la seua capacitat per refractar la [[llum]], ajudant a la [[còrnea]] a formar les imàgens sobre la [[retina]]. | El cristalí es caracterisa per la seua alta concentració en [[Proteïna|proteïnes]], que li confereixen un índex de refracció més elevat que els fluits que l'envolten. Este fet és el que li otorga la seua capacitat per refractar la [[llum]], ajudant a la [[còrnea]] a formar les imàgens sobre la [[retina]]. | ||
| + | |||
| + | A mesura que l'edat de l'individu aumenta, el cristalí va perdent la seua capacitat per acomodar. Este fenomen es coneix com a [[presbícia]] o vista cansada i les seues causes es desconeixen. Afecta a la totalitat de la població a partir dels cinquanta anys, exigint l'ús d'ulleres per enfocar objectes propers. | ||
| + | |||
| + | La principal malaltia que afecta el cristalí són les [[catarates]]. Per este nom es coneix a qualsevol pèrdua de transparència del cristalí que afecte a la visió. Les seues causes són diverses i, quan es troben en un estat avançat, requerixen una intervenció quirúrgica. | ||
| + | |||
| + | Les catarates són indolores, i el seu principal síntoma és una disminució de la visió. Constituïxen actualment la principal causa de ceguesa en tot lo món. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4 | ||
| + | * Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1 | ||
| + | * Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998 | ||
| + | * Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072 | ||
| + | * Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental'' | ||
| + | * Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología'' | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|SVG human eyeball cross-section}} | ||
| + | |||
| + | {{DGLV|Cristalí}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Anatomia humana]] | ||
| + | [[Categoria:Parts del cos]] | ||
| + | [[Categoria:Sistemes d'òrguens]] | ||
| + | [[Categoria:Òrguens dels sentits]] | ||
| + | [[Categoria:Sistema visual]] | ||
| + | [[Categoria:Ull]] | ||
Última revisió del 16:42 19 ago 2024
Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide
El cristalí és un component de l'ull en forma de lent biconvexa que està situat darrere de l'iris i davant de l'humor vitreu. El cristalí és un cos lenticular, transparent, incoloro, biconvex, flexible i no vascularisat.
La seua funcionalitat principal és la de fer possible l'enfoque d'objectes situats a diferents distàncies. Este objectiu se consegueix per mig d'un aument de la seua curvatura i de la seua grossària, procés que es denomina acomodació.
El cristalí es caracterisa per la seua alta concentració en proteïnes, que li confereixen un índex de refracció més elevat que els fluits que l'envolten. Este fet és el que li otorga la seua capacitat per refractar la llum, ajudant a la còrnea a formar les imàgens sobre la retina.
A mesura que l'edat de l'individu aumenta, el cristalí va perdent la seua capacitat per acomodar. Este fenomen es coneix com a presbícia o vista cansada i les seues causes es desconeixen. Afecta a la totalitat de la població a partir dels cinquanta anys, exigint l'ús d'ulleres per enfocar objectes propers.
La principal malaltia que afecta el cristalí són les catarates. Per este nom es coneix a qualsevol pèrdua de transparència del cristalí que afecte a la visió. Les seues causes són diverses i, quan es troben en un estat avançat, requerixen una intervenció quirúrgica.
Les catarates són indolores, i el seu principal síntoma és una disminució de la visió. Constituïxen actualment la principal causa de ceguesa en tot lo món.
Referències[editar | editar còdic]
- Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
- Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
- Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
- Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
- Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
- Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cristalí.
