Diferència entre les revisions de "Quino"
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Mendoza]], [[Argentina]] | | lloc_mort = [[Mendoza]], [[Argentina]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Joaquín Salvador Lavado Tejón''', conegut baix el pseudònim de '''Quino''' ([[Mendoza]], [[Argentina]], [[17 de juliol]] de [[1932]] - [[30 de setembre]] de [[2020]]), fon un humoriste gràfic i historietiste argentí. La seua obra més coneguda fon la tira còmica [[Mafalda]], publicada entre els anys [[1964]] i [[1973]]. | + | '''Joaquín Salvador Lavado Tejón''', conegut baix el pseudònim de '''Quino''' ([[Mendoza]], [[Argentina]], [[17 de juliol]] de [[1932]] - † [[30 de setembre]] de [[2020]]), fon un humoriste gràfic i historietiste argentí. La seua obra més coneguda fon la tira còmica [[Mafalda]], publicada entre els anys [[1964]] i [[1973]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari ''Esto Es'', a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: ''Leoplán'', ''TV Guía'', ''Vea y Lea'', ''Damas y Damitas'', ''Usted'', ''Panorama'', ''Adán'', ''Atlántida'', ''Che'', el diari ''Democracia'', entre atres. | Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari ''Esto Es'', a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: ''Leoplán'', ''TV Guía'', ''Vea y Lea'', ''Damas y Damitas'', ''Usted'', ''Panorama'', ''Adán'', ''Atlántida'', ''Che'', el diari ''Democracia'', entre atres. | ||
− | Des de l'any 1954 publicà regularment en ''Rico Tipo'' i despuix en ''Tía Vicenta'' i ''Dr. Merengue''. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat ''Mundo Quino'', en [[1963]], despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en ''Leoplán'', despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari ''Primera Plana'' ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre els anys [[1965]] i [[1967]] es va publicar en el diari ''El Mundo''; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres | + | Des de l'any 1954 publicà regularment en ''Rico Tipo'' i despuix en ''Tía Vicenta'' i ''Dr. Merengue''. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat ''Mundo Quino'', en [[1963]], despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en ''Leoplán'', despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari ''Primera Plana'' ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre els anys [[1965]] i [[1967]] es va publicar en el diari ''El Mundo''; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres països, entre ells [[Itàlia]], [[Espanya]] (a on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i [[Portugal]]. |
Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el [[25 de juny]] de [[1973]], segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a [[Milà]], des d'a on va continuar realisant pàgines d'humor. | Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el [[25 de juny]] de [[1973]], segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a [[Milà]], des d'a on va continuar realisant pàgines d'humor. | ||
Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Quino fallí el 30 de setembre de l'any 2020, despuix d'estar internat a causa d'un accident cervellvascular als 88 anys, un dia despuix d'haver-se complit cinquanta seis anys de la primera publicació de la seua tira més emblemàtica, Mafalda. | Quino fallí el 30 de setembre de l'any 2020, despuix d'estar internat a causa d'un accident cervellvascular als 88 anys, un dia despuix d'haver-se complit cinquanta seis anys de la primera publicació de la seua tira més emblemàtica, Mafalda. | ||
+ | |||
+ | == Mafalda == | ||
+ | |||
+ | Les frases de Mafalda s'han fet molt populars i han significat una lliçó de sabiduria, un eixemple: | ||
+ | |||
+ | {{Cita|Si vols ser feliç, no digues tot lo que saps, no escoltes tot lo que diuen, no cregues tot lo que veus...|Mafalda}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 18:55 15 ago 2024
Joaquín Salvador Lavado Tejón | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Argentina | ||
Ocupació: | Humoriste gràfic | ||
Naiximent: | 17 de juliol de 1932 | ||
Lloc de naiximent: | Mendoza, Argentina | ||
Defunció: | 30 de setembre de 2020 | ||
Lloc de defunció: | Mendoza, Argentina |
Joaquín Salvador Lavado Tejón, conegut baix el pseudònim de Quino (Mendoza, Argentina, 17 de juliol de 1932 - † 30 de setembre de 2020), fon un humoriste gràfic i historietiste argentí. La seua obra més coneguda fon la tira còmica Mafalda, publicada entre els anys 1964 i 1973.
Biografia[editar | editar còdic]
Els seus pares foren espanyols de la localitat de Fuengirola (Màlaga) que varen emigrar a l'Argentina. El varen cridar «Quino» des de chicotet per a distinguir-ho del seu tio, l'ilustrador Joaquín, qui fon el que va despertar la seua vocació de dibuixant a una edat molt primerenca. En l'any 1945 despuix de la mort de sa mare, va començar a estudiar en l'Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare va morir poc despuix, quan Quino tenia dèsset anys. Posteriorment va abandonar l'escola, en l'intenció de convertir-se en autor d'historietes còmiques i pronte va vendre la seua primera obra. Intentà trobar treball en distintes editorials portenyes, pero no va tindre èxit. Despuix de fer el servici militar obligatori, en 1954 es va establir en Buenos Aires.
Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari Esto Es, a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: Leoplán, TV Guía, Vea y Lea, Damas y Damitas, Usted, Panorama, Adán, Atlántida, Che, el diari Democracia, entre atres.
Des de l'any 1954 publicà regularment en Rico Tipo i despuix en Tía Vicenta i Dr. Merengue. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat Mundo Quino, en 1963, despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en Leoplán, despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari Primera Plana ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre els anys 1965 i 1967 es va publicar en el diari El Mundo; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres països, entre ells Itàlia, Espanya (a on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i Portugal.
Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de 1973, segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a Milà, des d'a on va continuar realisant pàgines d'humor.
En l'any 2008, baix el mecenage de Mercedes Casanegra i com a part del programa de "Nuevos Murales", l'empresa Subterráneos de Buenos Aires va comissionar un mural de rajoletes en els personages de Mafalda en el passadiç que unix les estacions Perú i Catedral.
En l'any 2009 va participar en un original de Mafalda realisat per a El Mundo en "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico", mostra organisada pel Museu del Dibuix i l'Ilustració que es va realisar en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires.
Falliment[editar | editar còdic]
Quino fallí el 30 de setembre de l'any 2020, despuix d'estar internat a causa d'un accident cervellvascular als 88 anys, un dia despuix d'haver-se complit cinquanta seis anys de la primera publicació de la seua tira més emblemàtica, Mafalda.
Mafalda[editar | editar còdic]
Les frases de Mafalda s'han fet molt populars i han significat una lliçó de sabiduria, un eixemple: