Diferència entre les revisions de "Ford A"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'estandart' a 'estàndart')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
 
El '''Ford A''' ([[1927]] - [[1931]]) és un [[automòvil]] produït pel fabricant estatunidenc [[Ford Motor Company|Ford]]. Fon el segon gran èxit de la marca despuix del seu predecessor, el [[Ford T]]. Fon produït per primera vegada el [[20 d'octubre]] de 1927, pero no eixí a la venda fins al [[2 de decembre]].
 
El '''Ford A''' ([[1927]] - [[1931]]) és un [[automòvil]] produït pel fabricant estatunidenc [[Ford Motor Company|Ford]]. Fon el segon gran èxit de la marca despuix del seu predecessor, el [[Ford T]]. Fon produït per primera vegada el [[20 d'octubre]] de 1927, pero no eixí a la venda fins al [[2 de decembre]].
  
Reemplaçà al famós Ford T, que havia estat 18 anys en producció. El nou Ford A fon designat nou model en [[1928]], i estava a la venda en quatre colors estandart, ningun d'ells el negre.
+
Reemplaçà al famós Ford T, que havia estat 18 anys en producció. El nou Ford A fon designat nou model en [[1928]], i estava a la venda en quatre colors estàndart, ningun d'ells el negre.
  
 
El successor del Ford A fon el [[Ford B]], que introduí un motor de quatre cilindres, i el [[Ford 18]], que oferia el nou motor V8 dissenyat per Ford.
 
El successor del Ford A fon el [[Ford B]], que introduí un motor de quatre cilindres, i el [[Ford 18]], que oferia el nou motor V8 dissenyat per Ford.
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
De manera anàloga al model T de [[Ford]], el '''Ford A''' també fon una construcció robusta i simple que, en els anys, fon somesa a revisions periòdiques a fi de modernisar-la. Per a poder acontentar a una amplia clientela, ademés de la versió estandart en [[limusina]] se fabricaren també diverses alternatives, com turismes sense [[capota]], [[roadster]]s o [[cabriolé]]s. En el Ford A, l'empresa intentà igualment fer-se un lloc en el mercat [[europeu]]. En este objectiu, des de l'estiu de [[1928]] se produí el [[vehícul]] també en [[Berlin]] i en açò començà l'expansió de [[Ford]] en [[Europa]]. Per al mercat [[europeu]], la [[cilindrada]] del Ford A tingué que reduir-se per varios motius fiscals a [[2023]] [[centímetros cúbics]], per lo que la potencia també disminuí a 28 [[CV]].
+
De manera anàloga al model T de [[Ford]], el '''Ford A''' també fon una construcció robusta i simple que, en els anys, fon somesa a revisions periòdiques a fi de modernisar-la. Per a poder acontentar a una amplia clientela, ademés de la versió estàndart en [[limusina]] se fabricaren també diverses alternatives, com turismes sense [[capota]], [[roadster]]s o [[cabriolé]]s. En el Ford A, l'empresa intentà igualment fer-se un lloc en el mercat [[europeu]]. En este objectiu, des de l'estiu de [[1928]] se produí el [[vehícul]] també en [[Berlin]] i en açò començà l'expansió de [[Ford]] en [[Europa]]. Per al mercat [[europeu]], la [[cilindrada]] del Ford A tingué que reduir-se per varios motius fiscals a [[2023]] [[centímetros cúbics]], per lo que la potencia també disminuí a 28 [[CV]].
  
 
Originalment el Ford A disponia d'una cilindrada de 3285 [[cm³]] en 4 cilindres i una potencia de 40 CV/30 [[kW]].
 
Originalment el Ford A disponia d'una cilindrada de 3285 [[cm³]] en 4 cilindres i una potencia de 40 CV/30 [[kW]].
Llínea 19: Llínea 19:
 
<gallery>
 
<gallery>
 
File:Fileteado Taxi 2.jpg|Model 1929
 
File:Fileteado Taxi 2.jpg|Model 1929
File:Uptown.jpg|Modelo A Sedán Fordor
+
File:Uptown456.jpg|Modelo A Sedán Fordor
 
File:1929 model a tudor.jpg|Model A Tudor - 1929  
 
File:1929 model a tudor.jpg|Model A Tudor - 1929  
 
File:MidCityModelATruck2.jpg|Model A Pickup - 1930
 
File:MidCityModelATruck2.jpg|Model A Pickup - 1930

Última revisió del 17:11 16 dec 2021

Ford A Fordor

El Ford A (1927 - 1931) és un automòvil produït pel fabricant estatunidenc Ford. Fon el segon gran èxit de la marca despuix del seu predecessor, el Ford T. Fon produït per primera vegada el 20 d'octubre de 1927, pero no eixí a la venda fins al 2 de decembre.

Reemplaçà al famós Ford T, que havia estat 18 anys en producció. El nou Ford A fon designat nou model en 1928, i estava a la venda en quatre colors estàndart, ningun d'ells el negre.

El successor del Ford A fon el Ford B, que introduí un motor de quatre cilindres, i el Ford 18, que oferia el nou motor V8 dissenyat per Ford. D'este model d'automòvil aplegaren a produir-se 4.320.446 unitats.

Característiques[editar | editar còdic]

De manera anàloga al model T de Ford, el Ford A també fon una construcció robusta i simple que, en els anys, fon somesa a revisions periòdiques a fi de modernisar-la. Per a poder acontentar a una amplia clientela, ademés de la versió estàndart en limusina se fabricaren també diverses alternatives, com turismes sense capota, roadsters o cabriolés. En el Ford A, l'empresa intentà igualment fer-se un lloc en el mercat europeu. En este objectiu, des de l'estiu de 1928 se produí el vehícul també en Berlin i en açò començà l'expansió de Ford en Europa. Per al mercat europeu, la cilindrada del Ford A tingué que reduir-se per varios motius fiscals a 2023 centímetros cúbics, per lo que la potencia també disminuí a 28 CV.

Originalment el Ford A disponia d'una cilindrada de 3285 cm³ en 4 cilindres i una potencia de 40 CV/30 kW.

Història[editar | editar còdic]

Quant a finals de la década de 1920 el llegendari Tin Lizzie de Henry Ford ya podia considerar-se com algo antiquat, Ford decidí suspendre la seua producció durant uns mesos per a poder concloure lo més ràpit possible la construcció del model destinat a substituir-lo. Fins a decembre de 1927 no se produí el llançament del nou Ford A, que s'havia desenrollat en un temps récort de huit mesos. Entre les ventages d'este vehícul recent creat figuraven la nova caixa de canvis de tres velocitats, els esmortidors hidràulics i el sistema de frenat en les quatre rodes. Les rodes en radis de vareta i els netejaparabrises eren tan obligats en el vehícul com un indicador de gasolina o un manómetro d'oli. Atre detall novedos era la prolongació dels intervals de manteniment a 8000 km, un valor molt per damunt de la mija de l'época.

Galeria[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]