Diferència entre les revisions de "Riojano pre-castellà"
(Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix') |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]]. | Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]]. | ||
| − | Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental | + | Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo". |
== Característiques == | == Característiques == | ||
Última revisió del 18:03 28 ago 2023
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Romanç riojà|Romanç riojà]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
El riojano pre-castellà és la varietat més occidental del romanç navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja (i en el nort de l'actual Soria). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del sigle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella.
Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els sigles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".
Característiques[editar | editar còdic]
- Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)
- Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)
- Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)
- Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)
- Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)
- En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)
- En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)
Referències[editar | editar còdic]
Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Calderona de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.