Diferència entre les revisions de "Marca Hispànica"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Marca Hispànica''' era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'Imperi carolingi en al-Àndalus (al sur dels Pirineus),…») |
|||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Marca Hispanica Longnon 806.png|thumb|250px|Territori de la Marca Hispànica]] | |
| − | + | La '''Marca Hispànica''' era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'[[Imperi Carolingi]] en [[al-Àndalus]] (al sur dels [[Pirineus]]), des de finals del [[sigle VIII]] fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats per mig del [[Tractat de Corbeil]] de l'any [[1258]]. | |
| − | + | Fon una zona matalap creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia. | |
| − | El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona. | + | Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). La nomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona. |
| + | |||
| + | El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de l'any [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona. | ||
| + | |||
| + | L'estat d'[[Andorra]] és l'única pervivència actual de la Marca Hispànica. | ||
| + | |||
| + | == Regne de Valéncia == | ||
| + | |||
| + | El Regne moro de Valéncia es conquistà per a la [[corona d'Aragó]], en l'any [[1238]], vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de [[França]], a dependre del [[Regne d'Aragó]] i que dèu anys abans, el [[4 de decembre]] de [[1248]], [[Alacant]] ya formava part de la [[Corona de Castella]]. | ||
| + | |||
| + | En un [[comtat]] baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el [[Regne de Valéncia]] ya es parlava l'[[aragonés]] perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del [[regne d'Aragó]] se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la [[Comunitat Valenciana]] actual o de les [[Illes Balears]]. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|L'actual Catalunya te el seu inici en part de la “Marca Hispanica”, territori fronterer respecte de les terres que es trobaven “sots senyoria de moros” i estava format per una succesio de comtats conquistats per l'imperi Carolingi i per tant baix la dominacio dels francs. | ||
| + | |||
| + | En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…” | ||
| + | |||
| + | No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.|''De la Marca Hispanica a Catalunya'', per [[Agustí Galbis]]}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 11: | Llínea 29: | ||
* [[Tractat de Corbeil]] | * [[Tractat de Corbeil]] | ||
* [[Corona d'Aragó]] | * [[Corona d'Aragó]] | ||
| + | * [[Regne de Valéncia]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia] | ||
| + | * [https://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/1298520/cinco-siglos-marca-hispanica Los cinco siglos de la Marca Hispánica - ''El Monárquico''] | ||
| + | * [https://laverdadofende.blog/2013/02/04/marca-hispanica-catalana-y-tratado-de-corbeil-1258/ Marca hispanica catalana y Tratado de Corbeil (1258) - ''La Verdad Ofende''] | ||
| + | * [https://www.eldebate.com/historia/20240618/marca-hispanica-corona-aragon-fronteras-forjo-espana-medieval_205933.html De la marca hispánica a la Corona de Aragón: las fronteras en las que se forjó la España medieval - ''El Debate''] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Edat Mija]] | ||
| + | [[Categoria:Imperi Carolingi]] | ||
| + | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
Última revisió del 10:14 28 jun 2024
La Marca Hispànica era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'Imperi Carolingi en al-Àndalus (al sur dels Pirineus), des de finals del sigle VIII fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats per mig del Tractat de Corbeil de l'any 1258.
Fon una zona matalap creada per Carlomagne en l'any 795 més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia.
Despuix de la conquista musulmana de la península ibèrica, els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801). La nomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del sigle IX. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.
El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de Pamplona fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; Aragó, constituït en comtat independent en 809; Urgell, important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de l'any 815; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'Ausona i Girona.
L'estat d'Andorra és l'única pervivència actual de la Marca Hispànica.
Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
El Regne moro de Valéncia es conquistà per a la corona d'Aragó, en l'any 1238, vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de França, a dependre del Regne d'Aragó i que dèu anys abans, el 4 de decembre de 1248, Alacant ya formava part de la Corona de Castella.
En un comtat baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el Regne de Valéncia ya es parlava l'aragonés perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del regne d'Aragó se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la Comunitat Valenciana actual o de les Illes Balears.
Cites[editar | editar còdic]
En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…”
No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.