Diferència entre les revisions de "Magrana"
m |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Pomegranate02 edit.jpg|thumb|Magrana]] | [[File:Pomegranate02 edit.jpg|thumb|Magrana]] | ||
| − | La '''magrana''' o '''mangrana''' (del llatí mala grana, var. llatina de ''malum granatum'', mat. sign.), ''granada'' en [[castellà]], és el fruït del [[magraner]], un arbre molt habitual en [[Espanya]], és de corfa [[Groc|groga]] rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color [[roig]] brillant. | + | La '''magrana''' o '''mangrana''' (del [[llatí]] mala grana, var. llatina de ''malum granatum'', mat. sign.), ''granada'' en [[castellà]], és el fruït del [[magraner]], un arbre molt habitual en [[Espanya]], és de corfa [[Groc|groga]] rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color [[roig]] brillant. |
La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses [[vitamina|vitamines]] del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A. | La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses [[vitamina|vitamines]] del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
La seua polpa te un efecte laxant, sobre tot si es menja en dejú. | La seua polpa te un efecte laxant, sobre tot si es menja en dejú. | ||
| − | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals. | + | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Magraner]] | * [[Magraner]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Punica granatum}} | |
| − | + | {{DGLV|Magrana}} | |
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 11:31 18 ago 2024
La magrana o mangrana (del llatí mala grana, var. llatina de malum granatum, mat. sign.), granada en castellà, és el fruït del magraner, un arbre molt habitual en Espanya, és de corfa groga rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color roig brillant.
La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses vitamines del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A.
També destaca per la cantitat de minerals que conté, com el calci, ferro o manganés.
La seua polpa te un efecte laxant, sobre tot si es menja en dejú.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Magrana.
«Magrana». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).