Diferència entre les revisions de "Judes Valentins"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Judes Valentins''' o en castellà ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos ( | + | '''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80|80]] del [[sigle XX]]. |
| − | En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme|pancatalanisme]]. | + | En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme|pancatalanisme]]. |
| − | El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia. | + | El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia. |
== Ficha del llibre == | == Ficha del llibre == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Títul: ''Judes Valentins'' | Títul: ''Judes Valentins'' | ||
| − | Autor: J.P. Valencianos | + | Autor: J.P. Valencianos (seudònim de [[Josep Payà]]) |
Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó | Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó | ||
| − | Lloc i any: [[Valéncia]], 1991, 3ª edició. | + | Lloc i any: [[Valéncia]], 1991, 3ª edició. |
| + | |||
| + | ISBN: 5035616. | ||
== Relació de personages == | == Relació de personages == | ||
| Llínea 95: | Llínea 97: | ||
* Moviment de Defensa de la Terra (MDT) | * Moviment de Defensa de la Terra (MDT) | ||
* La Crida | * La Crida | ||
| − | * Terra Lliure | + | * [[Terra Lliure]] |
| − | * Acció Cultural del País Valencià (ACPV) | + | * [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) |
* Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) | * Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) | ||
| − | * Esquerra Republicana de Catalunya | + | * [[Esquerra Republicana de Catalunya]] |
=== Personages === | === Personages === | ||
| Llínea 105: | Llínea 107: | ||
* [[Ramón Lapiedra Civera]] | * [[Ramón Lapiedra Civera]] | ||
| − | * [[Josep Guia]] | + | * [[Josep Guia i Marín|Josep Guia]] |
* [[Eliseu Climent]] | * [[Eliseu Climent]] | ||
* [[Sanchis Guarner]] | * [[Sanchis Guarner]] | ||
| Llínea 112: | Llínea 114: | ||
* [[Jordi Pujol]] | * [[Jordi Pujol]] | ||
* [[Alfons Cucó]] | * [[Alfons Cucó]] | ||
| − | * [[Josep Corominas]] | + | * [[Josep Corominas i Busqueta|Josep Corominas]] |
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}} | ||
| + | {{Cita|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Bibliografia]] | [[Categoria:Bibliografia]] | ||
[[Categoria:Llibres]] | [[Categoria:Llibres]] | ||
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
[[Categoria:Lliteratura valenciana]] | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
Última revisió del 18:32 5 set 2024
Judes Valentins o en castellà Judas Valentinos, és el títul d'un llibre, editat en l'any 1991 per l'autor J.P. Valencianos (seudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el conflicte llingüístic valencià durant els anys 70 i 80 del sigle XX.
En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la llengua valenciana front als atacs del pancatalanisme.
El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
Títul: Judes Valentins
Autor: J.P. Valencianos (seudònim de Josep Payà)
Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó
Lloc i any: Valéncia, 1991, 3ª edició.
ISBN: 5035616.
Relació de personages[editar | editar còdic]
La relació de personages que defenen la cultura i llengua valencianes i que apareixen en el llibre és molt extensa, be per artículs publicats o en notícies de prensa en les que apareixen citats, citem els més rellevants:
- Manuel Mourelle de Lema
- Ricart Garcia Moya
- Baltasar Bueno
- Fermín Juanto Manrique
- María Consuelo Reyna
- Juan García Sentandreu
- Antonio Ubieto Arteta
- Jesús Sánchez Carrascosa
- Gustavo Villapalos
- Josep Àngels Castelló
- Fernando Vizcaíno Casas
- Luis Racionero
- Pilar Urbano
- Juan Ferrando Badía
- Ricardo de la Cierva
- Dámaso Alonso
- Josep Boronat Gisbert
- Josep Maria Guinot
- Francisco Lliso i Genovés
- Xavier Casp
- Joan Costa i Català
- Vicente Gómez Bayarri
- Lleopolt Peñarroja
- Julián San Valero
- Pepe Gozalvez
- Vicent Giner Boira
- Josep Payà
- Vicent Gonzalez Lizondo
- Rafael Orellano
- Obduli Jovaní
- Josep Esteve Rico Sogorb
Relació d'entitats[editar | editar còdic]
- Acadèmia de Cultura Valenciana
- Lo Rat Penat
- Grup d'Acció Valencianista (GAV)
- Valéncia 2000
- Associació Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA)
- Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig
- Valéncia Universitària
Relació de periòdics i revistes[editar | editar còdic]
Periòdics[editar | editar còdic]
En el llibre apareixen artículs i notícies dels següents periòdics, alguns d'ells ya desapareguts:
- Las Provincias
- Levante-EMV
- Información
- La Verdad
- Hoja del Lunes
- ABC
- El País
- Pueblo
- El Alcázar
- El Periódico
- Avui
Revistes[editar | editar còdic]
Pancatalanisme[editar | editar còdic]
El llibre Judes Valentins fa referència a colectius i personages pancatalanistes que apareixen en les notícies de prensa per les seues accions en contra de la cultura i llengua valencianes, com:
Colectius[editar | editar còdic]
Relacionem els colectius més rellevants:
- Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
- La Crida
- Terra Lliure
- Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
- Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)
- Esquerra Republicana de Catalunya
Personages[editar | editar còdic]
Relacionem els personages més rellevants:
- Ramón Lapiedra Civera
- Josep Guia
- Eliseu Climent
- Sanchis Guarner
- Ciprià Císcar
- Joan Lerma
- Jordi Pujol
- Alfons Cucó
- Josep Corominas
Cites[editar | editar còdic]
Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)
De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)