Diferència entre les revisions de "José Ángeles Castelló"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
(→Cites) |
||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Josep Àngels Castelló | ||
| + | | image = [[Archiu:Jangelscast.jpg|right|thumb|350px|<center>José Ángeles Castelló</center>]] | ||
| + | | peu = Cita | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Filòlec, professor i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[1930]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[15 de novembre]] de [[2011]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''José Ángeles Castelló''' o '''Josep Àngels Castelló''' ([[Valéncia]], [[1930]] - † [[15 de novembre]] de [[2011]]). Fon un Filòlec [[Valencians|valencià]]. Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola. Fon professor de l'Universitat de Florida i cap del departament d'Estudis Hispànics i escritor. | ||
| − | + | == Estudis == | |
| − | + | Doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, l'any [[1960]]. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els [[Estats Units d'Amèrica]], en l'Alverno Collage (Milwaukee, [[Wisconsin]]) i en l'Universitat de l'Estat de [[Florida]], en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de [[1973]] a [[1977]]. En est últim any es va incorporar, de nou, a la docència oficial espanyola, i va ser catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola en el I. de B. Clot del Moro de [[Sagunt]]. | |
| − | Doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, l'any [[1960]]. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els [[Estats Units d'Amèrica]], en l'Alverno Collage (Milwaukee, [[Wisconsin]]) i en l'Universitat de l'Estat de [[Florida]], en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de [[1973]] a [[1977]]. En | + | |
| + | {{Cita|Una llengua és un sistema llingüístic que reunix les condicions de nivellació, diferenciació i lliteraturalisació. La valenciana complix estes tres condicions definidores: és una llengua.|José Ángeles Castelló}} | ||
== Publicacions == | == Publicacions == | ||
| + | |||
Ha publicat una Lliteratura Espanyola (McGraw-Hill, [[1970]]) i, com a editor, el volum d'Estudis sobre [[Antonio Machado]] (Ariel, [[1976]]), on s'arrepleguen els treballs presentats en el ''symposium'' que sobre el poeta va organisar en motiu del centenari del seu naiximent. | Ha publicat una Lliteratura Espanyola (McGraw-Hill, [[1970]]) i, com a editor, el volum d'Estudis sobre [[Antonio Machado]] (Ariel, [[1976]]), on s'arrepleguen els treballs presentats en el ''symposium'' que sobre el poeta va organisar en motiu del centenari del seu naiximent. | ||
També va publicar ''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Grup d'Albaes Cultural Els Llauradors de [[Torrent]], [[1993]]) | També va publicar ''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Grup d'Albaes Cultural Els Llauradors de [[Torrent]], [[1993]]) | ||
== Colaboracions == | == Colaboracions == | ||
| − | |||
| − | Va colaborar en volums colectius sobre Pérez Galdós, Jorge Guillén i Julio Ricci, i en atres d'homenage a colegues seus. Ha publicat numerosos artículs i treballs d'investigació en les revistes Hispània, Atenea, Revista de Lliteratura del C.S.I.C., Hispanic Review, Insula, Duquense Hispanic Review, Revista d'Estudis Hispànics, Kentucky Foreign Language Quaterly, World Lliteratura Today, etc. | + | Va colaborar en volums colectius sobre Pérez Galdós, Jorge Guillén i Julio Ricci, i en atres d'homenage a colegues seus. Ha publicat numerosos artículs i treballs d'investigació en les revistes ''Hispània'', ''Atenea'', ''Revista de Lliteratura'' del C.S.I.C., ''Hispanic Review'', ''Insula'', ''Duquense Hispanic Review'', ''Revista d'Estudis Hispànics'', ''Kentucky Foreign Language Quaterly'', ''World Lliteratura Today'', etc... |
== Conferències == | == Conferències == | ||
| + | |||
Com a conferenciant, la seua activitat s'ha estés pels [[Estats Units]], [[Amèrica Central]] i [[Europa]]. | Com a conferenciant, la seua activitat s'ha estés pels [[Estats Units]], [[Amèrica Central]] i [[Europa]]. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * ''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' ([[Valéncia]], [[1990]]. [[Acadèmia de Cultura Valenciana]]). ISBN: V-1440-1990 | + | * ''Lliteratura Espanyola'' (McGraw-Hill, [[1970]]). |
| + | * ''Volum d'Estudis sobre Antonio Machado'' (Ariel, [[1976]]). | ||
| + | * ''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' ([[Valéncia]], [[1990]]. [[Acadèmia de Cultura Valenciana]]). ISBN: V-1440-1990. Reedició en [[1993]]. El llibre perteneix a la colecció Série Filològica de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, en l'actualitat, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), nº 5. | ||
| − | + | == Cites == | |
| + | [[Archiu:Josepangels.jpg|thumb|200px|Entrevista en el diari [[Valéncia Hui]]]] | ||
| − | + | {{Cita|''[[Hitler]] y la lengua. La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. 'Si hablan alemán, son alemanes', dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''|Josep Àngels Castelló}} | |
| + | |||
| + | {{Cita|''La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia.''|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}} | ||
| + | |||
| + | * Cita traduïda al valencià: | ||
| − | {{Cita| | + | {{Cita|La resistència que el poble valencià opon al procés de catalanisació a que està somés, és prova incontrovertible de la seua condició de llengua, si no ho fora, no opondria resistència.|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}} |
| − | {{Cita|''La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.''|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}} | + | {{Cita|''La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.''|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}} |
| − | {{Cita|''La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}} | + | {{Cita|''La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}} |
{{Cita|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}} | {{Cita|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Les universitats. El diccionari diu d'universitat: establecimiento o grupo de establecimientos de enseñanza superior. Quan diuen que les universitats ho tenen clar no se a que se referixen per que els establiments no parlen, per lo tant n'hi haura que escoltar a les persones que els regixen. | ||
| + | |||
| + | Des de 1918 el [[pare Fullana]] va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte. | ||
| + | |||
| + | [[Miguel de Unamuno]], rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silbaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo. | ||
| + | |||
| + | [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano. | ||
| + | |||
| + | [[José Ángeles Castelló]], Universitat de l'Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d'espai no podem afegir molts mes eixemples). | ||
| + | |||
| + | Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).|'Llengua i literatura dels valencians' ([[Revista Renou]], nº 62, Octubre 2008), per [[Domingo Gimeno Peña]]. La revista Renou és editada per l'[[Cardona i Vives|associació castellonenca Cardona Vives]]}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=Shop&l_op=viewBook&pid=153&cid=1 Llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana - GAV] | *[http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=Shop&l_op=viewBook&pid=153&cid=1 Llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana - GAV] | ||
| − | *[http://es.justin.tv/fayostros/b/264130362 Vídeo en la ponencia José Ángeles Castelló en el VI | + | *[http://es.justin.tv/fayostros/b/264130362 Vídeo en la ponencia José Ángeles Castelló en el VI Congrés Foral Coalició Valenciana] |
*[http://www.rememori.com/403807:jose_angeles_castello Esquela de José Ángeles Castelló] | *[http://www.rememori.com/403807:jose_angeles_castello Esquela de José Ángeles Castelló] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
[[Categoria:Filòlecs valencians]] | [[Categoria:Filòlecs valencians]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Escritors]] |
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XXI]] | ||
Última revisió del 17:48 20 ago 2024
| Josep Àngels Castelló | |||
|---|---|---|---|
| Cita | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec, professor i escritor. | ||
| Naiximent: | 1930 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de novembre de 2011 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Ángeles Castelló o Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930 - † 15 de novembre de 2011). Fon un Filòlec valencià. Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola. Fon professor de l'Universitat de Florida i cap del departament d'Estudis Hispànics i escritor.
Estudis[editar | editar còdic]
Doctorat en l'Universitat de Valéncia, en premi extraordinari, l'any 1960. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els Estats Units d'Amèrica, en l'Alverno Collage (Milwaukee, Wisconsin) i en l'Universitat de l'Estat de Florida, en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de 1973 a 1977. En est últim any es va incorporar, de nou, a la docència oficial espanyola, i va ser catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola en el I. de B. Clot del Moro de Sagunt.
Una llengua és un sistema llingüístic que reunix les condicions de nivellació, diferenciació i lliteraturalisació. La valenciana complix estes tres condicions definidores: és una llengua.
José Ángeles Castelló
Publicacions[editar | editar còdic]
Ha publicat una Lliteratura Espanyola (McGraw-Hill, 1970) i, com a editor, el volum d'Estudis sobre Antonio Machado (Ariel, 1976), on s'arrepleguen els treballs presentats en el symposium que sobre el poeta va organisar en motiu del centenari del seu naiximent. També va publicar Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana (Grup d'Albaes Cultural Els Llauradors de Torrent, 1993)
Colaboracions[editar | editar còdic]
Va colaborar en volums colectius sobre Pérez Galdós, Jorge Guillén i Julio Ricci, i en atres d'homenage a colegues seus. Ha publicat numerosos artículs i treballs d'investigació en les revistes Hispània, Atenea, Revista de Lliteratura del C.S.I.C., Hispanic Review, Insula, Duquense Hispanic Review, Revista d'Estudis Hispànics, Kentucky Foreign Language Quaterly, World Lliteratura Today, etc...
Conferències[editar | editar còdic]
Com a conferenciant, la seua activitat s'ha estés pels Estats Units, Amèrica Central i Europa.
Obres[editar | editar còdic]
- Lliteratura Espanyola (McGraw-Hill, 1970).
- Volum d'Estudis sobre Antonio Machado (Ariel, 1976).
- Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana (Valéncia, 1990. Acadèmia de Cultura Valenciana). ISBN: V-1440-1990. Reedició en 1993. El llibre perteneix a la colecció Série Filològica de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, en l'actualitat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), nº 5.
Cites[editar | editar còdic]
Entrevista en el diari Valéncia Hui
Hitler y la lengua. La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. 'Si hablan alemán, son alemanes', dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.
Josep Àngels Castelló
La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia.
Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana (Valéncia, 1990)
- Cita traduïda al valencià:
La resistència que el poble valencià opon al procés de catalanisació a que està somés, és prova incontrovertible de la seua condició de llengua, si no ho fora, no opondria resistència.
Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana (Valéncia, 1990)
La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.
Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana (Valéncia, 1990)
La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.
Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana (Valéncia, 1990)
Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.
Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic Valéncia Hui
Les universitats. El diccionari diu d'universitat: establecimiento o grupo de establecimientos de enseñanza superior. Quan diuen que les universitats ho tenen clar no se a que se referixen per que els establiments no parlen, per lo tant n'hi haura que escoltar a les persones que els regixen.
Des de 1918 el pare Fullana va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.
Miguel de Unamuno, rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silbaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.
Manuel Mourelle de Lema, doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.
José Ángeles Castelló, Universitat de l'Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d'espai no podem afegir molts mes eixemples).
Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).'Llengua i literatura dels valencians' (Revista Renou, nº 62, Octubre 2008), per Domingo Gimeno Peña. La revista Renou és editada per l'associació castellonenca Cardona Vives