Diferència entre les revisions de "Nicolás Borrás"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Nicolás Borrás Falcó''' (Cocentaina, 1530 - Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, 5 de setembre de 1610), fon un pintor Renaiximent|renai...») |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Nicolás Borrás Falcó''' ([[Cocentaina]], [[1530]] - [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], 5 de setembre de [[1610]]), fon un pintor [[Renaiximent|renaixentiste]] [[Regne de Valéncia|valencià]], discípul i continuador de l'estil de [[Joan de Joanes]], que en ell es prolongarà fins al [[sigle XVII]], quedant al marge de les noves corrents naturalistes representades per [[Francesc Ribalta]] i [[Juan Sariñena]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Nicolás Borrás Falcó | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| + | | ocupació = Pintor | ||
| + | | data_naix = [[1530]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]] | ||
| + | | data_mort = [[5 de setembre]] de [[1610]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], [[Alfauir]], [[Regne de Valéncia]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Nicolás Borrás Falcó''' ([[Cocentaina]], [[1530]] - † [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], [[Alfauir]], [[5 de setembre]] de [[1610]]), fon un pintor [[Renaiximent|renaixentiste]] [[Regne de Valéncia|valencià]], discípul i continuador de l'estil de [[Joan de Joanes]], que en ell es prolongarà fins al [[sigle XVII]], quedant al marge de les noves corrents naturalistes representades per [[Francesc Ribalta]] i [[Juan Sariñena]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
Nicolás Borrás fon fill de Jeroni Borrás, sastre de professió, i d'Úrsula Falcó. Sembla provable, per lo que ell mateixa va declarar en alguna ocasió, que es formara en la ciutat de Valéncia en el taller de Joan de Joanes, a qui anys despuix nomenava «preceptor i volgudíssim mestre», en companyia d'un fill d'est, Vicent Joanes, en qui més avant apareixerà relacionat. | Nicolás Borrás fon fill de Jeroni Borrás, sastre de professió, i d'Úrsula Falcó. Sembla provable, per lo que ell mateixa va declarar en alguna ocasió, que es formara en la ciutat de Valéncia en el taller de Joan de Joanes, a qui anys despuix nomenava «preceptor i volgudíssim mestre», en companyia d'un fill d'est, Vicent Joanes, en qui més avant apareixerà relacionat. | ||
| − | Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts de Valéncia]]). | + | Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any [[1558]], quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a [[1560]] i consta que en [[1569]] obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del [[Regne de Valéncia]], entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'[[Oriola]], o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en [[Alacant]], datat en l'any [[1574]]. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el [[sigle XVI]] i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba ([[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts de Valéncia]]). |
| − | Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[ | + | Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en [[1576]], feu testament i professà com a [[Monge|monge]] en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en [[1579]], i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el [[Monasteri d'El Puig|Monasteri del Puig]]. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una [[Grisalla|grisalla]] pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon. |
| − | L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió: | + | L'escritor i eclesiàstic [[Gaspar Juan Escolano]] en les seues ''Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia'' publicades en l'any [[1610]], elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió: |
| − | {{Cita|de les delicades i célebres pintures que per tots els seus claustres i parets dels llocs més vistosos, ha deixat de la seua mà i pinzell un fill d'esta casa i regne, | + | {{Cita|de les delicades i célebres pintures que per tots els seus claustres i parets dels llocs més vistosos, ha deixat de la seua mà i pinzell un fill d'esta casa i regne, nomenat Fra Nicolás Borrás, que va morir en enguany (...) el seu esperit i excelència en l'art de pintar viurà per a sempre en les llengües de la fama.}} |
La seua inquietut espiritual el portà a passar-se a l'orde franciscana durant un breu periodo, no tardant en retornar al seu monasteri de Sant Jeroni de Cotalba del que ya solament s'absentaria per raons de treball. Aixina, en [[1582]] estava en [[Bocairent]] junt en Miguel Joan Porta, ocupat en la taxació del retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes i acabat pel seu fill Vicent Joanes. | La seua inquietut espiritual el portà a passar-se a l'orde franciscana durant un breu periodo, no tardant en retornar al seu monasteri de Sant Jeroni de Cotalba del que ya solament s'absentaria per raons de treball. Aixina, en [[1582]] estava en [[Bocairent]] junt en Miguel Joan Porta, ocupat en la taxació del retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes i acabat pel seu fill Vicent Joanes. | ||
| Llínea 21: | Llínea 32: | ||
En [[1591]], de nou en la ciutat de Valéncia, va assistir a la consulta que la [[Generalitat Valenciana]] feu als millors pintors de la ciutat i del regne sobre la decoració de la Sala Nova del [[Palau de la Generalitat Valenciana]]. | En [[1591]], de nou en la ciutat de Valéncia, va assistir a la consulta que la [[Generalitat Valenciana]] feu als millors pintors de la ciutat i del regne sobre la decoració de la Sala Nova del [[Palau de la Generalitat Valenciana]]. | ||
| − | El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels [[Macip]], li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any [[1601]] la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys [[1602]] i [[1604]] per al convent franciscà de [[Sant Sebastià]] en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a [[1608]]. | + | El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels [[Vicent Macip|Macip]], li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any [[1601]] la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys [[1602]] i [[1604]] per al convent franciscà de [[Sant Sebastià]] en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a [[1608]]. |
| − | Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610. | + | Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Catàlec de l'exposició, ''Cinc sigles de pintura valenciana'' ISBN 84-920722-6-1 | ||
| + | * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/02/15/ano-nicolas-borras-13167422.html "El año de Nicolás Borras". Artículo de Lorenzo Hernández publicado en Levante-EMV] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Benito Doménech, Fernando, Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo, catálogo de la exposición, Valencia-Madrid, 1987, ISBN 84-503-67-05X pp. 34-43 | ||
| + | * Benito Doménech, Fernando, ed. Cinco siglos de pintura valenciana, Obras del Museo de Bellas Artes de Valencia, Madrid, Museo de Bellas Artes de Valencia-Fundación Central Hispano, 1996, ISBN 84-920722-6-1 | ||
| + | * Mateo Gómez, Isabel, López-Yarto, Amelia y Prados García, José María, El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo, Madrid, Encuentro, 2000, ISBN 978-84-7490-552-6 pp. 281-284 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | * [https://cotalba.es/arte/fray-nicolas-borras/ Las pinturas de Nicolás Borrás en el Monasterio de San Jerónimo de Cotalba] | ||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_Borr%C3%A1s Nicolás Borrás en Wikipedia] | ||
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Pintors]] | ||
| + | [[Categoria:Pintors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Pintors valencians del Renaiximent]] | ||
| + | [[Categoria:Pintors d'Espanya del sigle XVI]] | ||
| + | [[Categoria:Pintors d'Espanya del sigle XVII]] | ||
Última revisió del 18:33 1 oct 2023
| Nicolás Borrás Falcó | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Pintor | ||
| Naiximent: | 1530 | ||
| Lloc de naiximent: | Cocentaina, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 5 de setembre de 1610 | ||
| Lloc de defunció: | Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, Alfauir, Regne de Valéncia | ||
Nicolás Borrás Falcó (Cocentaina, 1530 - † Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, Alfauir, 5 de setembre de 1610), fon un pintor renaixentiste valencià, discípul i continuador de l'estil de Joan de Joanes, que en ell es prolongarà fins al sigle XVII, quedant al marge de les noves corrents naturalistes representades per Francesc Ribalta i Juan Sariñena.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en Cocentaina, en la comarca alacantina d'El Comtat en l'any 1530.
Nicolás Borrás fon fill de Jeroni Borrás, sastre de professió, i d'Úrsula Falcó. Sembla provable, per lo que ell mateixa va declarar en alguna ocasió, que es formara en la ciutat de Valéncia en el taller de Joan de Joanes, a qui anys despuix nomenava «preceptor i volgudíssim mestre», en companyia d'un fill d'est, Vicent Joanes, en qui més avant apareixerà relacionat.
Les primeres notícies que es tenen de Nicolás Borrás com a pintor daten de l'any 1558, quan es trobava treballant en la conclusió del desaparegut retaule major de l'iglésia del Salvador en la seua pròspera localitat natal. Va rebre les órdens sacerdotals cap a 1560 i consta que en 1569 obtingué llicència com a confesor de clercs i seglars. Esta nova ocupació no li va fer abandonar la pintura, que va continuar practicant en la seua Cocentaina natal, a la que va seguir vinculat intermitentement i a on va deixar diverses obres en l'iglésia de Santa Maria, el palau comtal i el convent franciscà de Sant Sebastià. Paralelament va treballar en distints llocs del Regne de Valéncia, entregat a la realisació de retaules per a iglésies i convents, d'els que es conserven, entre uns atres, el retaule dels Misteris del Rosari pintat per al convent de Sant Doménech d'Oriola, o el de les Ànimes de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari en Alacant, datat en l'any 1574. En ell seguí una tipologia molt difosa en Valéncia en el sigle XVI i que el propi Borrás abordaria en alguna atra ocasió, com en el retaule parcialment conservat de l'iglésia del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba (Museu de Belles Arts de Valéncia).
Treballant en eixe monasteri es va sentir atret per la vida monàstica i, als 45 anys, va solicitar el seu ingrés en l'Orde de Sant Jeroni. Un any despuix, en 1576, feu testament i professà com a monge en dit monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Va pintar en ell el seu retaule major, compost per catorze taules de format gran i complexa composició, conclós en 1579, i varis retaules menors junt en atres pintures per a distintes dependències, pintures que varen ser transferides en la seua major part, despuix de la desamortisació de Mendizábal, al Museu de Belles Arts de Valéncia on es conserven en part almagasenades pel seu tamany o en depòsit en el Monasteri del Puig. Dels retaules citats per les fonts lliteràries, s'han perdut els dedicats a Sant Llorenç i la Magdalena, aixina com les pintures a la fresca localisades en distints punts del monasteri. Únicament es conserva en el seu lloc El Sant Sopar, una grisalla pintada al temple que presidia un dels refectori del monasteri, havent-se perdut una atra pintura d'igual assunt localisada en el segon.
L'escritor i eclesiàstic Gaspar Juan Escolano en les seues Décades de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia publicades en l'any 1610, elogià les obres de Nicolás Borrás en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que li varen causar una gran impressió:
La seua inquietut espiritual el portà a passar-se a l'orde franciscana durant un breu periodo, no tardant en retornar al seu monasteri de Sant Jeroni de Cotalba del que ya solament s'absentaria per raons de treball. Aixina, en 1582 estava en Bocairent junt en Miguel Joan Porta, ocupat en la taxació del retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes i acabat pel seu fill Vicent Joanes.
En l'any 1588 es trobava en el monasteri jeroni de Sant Miquel dels Reis, per al que va pintar, entre atres obres, el Sant Miquel del retaule de la Concepció i un Crist en la columna en el claustre (actualment en el Museu de Belles Arts de Valéncia), assunt que repetirà en l'iglésia de Sant Nicolau de Valéncia i en el convent dels franciscans de Cocentaina. Segons Orellana deixà també el seu autorretrat en la cela del prior, davant una image de la Verge.
En 1591, de nou en la ciutat de Valéncia, va assistir a la consulta que la Generalitat Valenciana feu als millors pintors de la ciutat i del regne sobre la decoració de la Sala Nova del Palau de la Generalitat Valenciana.
El seu estil monumental i devot, ancorat en els models dels Macip, li va proporcionar gran cantitat d'encàrrecs en iglésies i convents, als que va poder atendre gràcies a les dispenses concedides pels seus superiors en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, principal beneficiari dels ingressos proporcionats pel seu ingent treball. Degut a d'això, i a les numeroses concessions que Borrás havia fet al monasteri, en l'any 1601 la comunitat acordà celebrar cinquanta misses tots els anys per la seua ànima i incloure-ho en la llista dels benefactors del monasteri. Les últimes obres documentades de Borrás són les que realisà entre els anys 1602 i 1604 per al convent franciscà de Sant Sebastià en la seua Cocentaina natal, encara que sembla que encara va poder seguir en actiu fins a 1608.
Nicolás Borrás fallí en el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba el 5 de setembre de l'any 1610.
Referències[editar | editar còdic]
- Catàlec de l'exposició, Cinc sigles de pintura valenciana ISBN 84-920722-6-1
- "El año de Nicolás Borras". Artículo de Lorenzo Hernández publicado en Levante-EMV
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Benito Doménech, Fernando, Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo, catálogo de la exposición, Valencia-Madrid, 1987, ISBN 84-503-67-05X pp. 34-43
- Benito Doménech, Fernando, ed. Cinco siglos de pintura valenciana, Obras del Museo de Bellas Artes de Valencia, Madrid, Museo de Bellas Artes de Valencia-Fundación Central Hispano, 1996, ISBN 84-920722-6-1
- Mateo Gómez, Isabel, López-Yarto, Amelia y Prados García, José María, El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo, Madrid, Encuentro, 2000, ISBN 978-84-7490-552-6 pp. 281-284