Diferència entre les revisions de "Carles Ros i Hebrera"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
(→Cites) |
||
| (No es mostren 30 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox escritor | {{Infobox escritor | ||
| nom = Carles Ros i Hebrera | | nom = Carles Ros i Hebrera | ||
| − | | image = | + | | image = Brevecros.jpg |
| − | | grandària = | + | | grandària = 250px |
| − | | descripció = | + | | descripció = Portada del "Breve Diccionario Valenciano-Castellano" de l'any [[1739]] |
| seudònim = | | seudònim = | ||
| naixcut = 1703 | | naixcut = 1703 | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
| premis = | | premis = | ||
| lloc web = | | lloc web = | ||
| − | | | + | | firma = |
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | + | '''Carles Ros i Hebrera''' o '''Carlos Ros Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - † [[1773]]) fon un [[notari]] i escritor [[Valencians|valencià]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la [[Renaixença valenciana]]. | |
| − | '''Carles Ros i Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - [[1773]]) fon un [[notari]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la [[Renaixença valenciana]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | L'activitat lexicogràfica que va portar a terme Carles Ros fon la més important que es va impulsar en Valéncia durant el [[sigle XVIII]]. Davant | + | L'activitat lexicogràfica que va portar a terme Carles Ros fon la més important que es va impulsar en Valéncia durant el [[sigle XVIII]]. Davant del desolador panorama sociopolític del sigle, en el qual es va produir la supressió dels [[Furs]] de Valéncia, la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en els territoris de la [[Corona d'Aragó]], i sobretot, les prohibicions de [[Carles III]], que incloïen la supressió de la llengua valenciana dels centres d'ensenyança, Carles Ros va portar a terme tota una faena d'elaboració de diccionaris i vocabularis dins de l'interés cultural propi del sigle de l'Ilustració. |
| − | Carles Ros, ademés de la | + | Carles Ros, ademés de la faena lexicogràfica que va portar a terme i que li va motivar a publicar diversos diccionaris, també fon l'autor de diversos sonets, romançades, coloquis i gojos; de tractats d'orientació de notaris, i fon l'editor del ''Libre de las dones e consells de Jacme Roig'' ([[1735]]) i de la ''Rondalla de rondalles'' de fra [[Lluís Galiana]] ([[1768]]). Ros també va publicar obres en les quals practicava el cult del monosilabisme; va compondre el ''Raro diccionario valenciano-castellano'', únic i singular, de veus monosílabes, el qual encara està inèdit en l'[[Ajuntament de Valéncia]]. |
Cal destacar, en referència al treball lexicogràfic que va portar a terme l'autor, dos obres en certes característiques importants. En primer lloc, el ''Breve diccionario valenciano-castellano'', publicat en l'any [[1739]] en la ciutat de Valéncia; diccionari que arreplegava més de dos mil paraules rares i antiquades, extretes de fonts com el vocabulari que [[Joan de Resa]] va incloure en l'edició castellana de les ''Obras de Ausiàs March'' i la Taula de les paraules difícils que acompanya l'edició de [[1557]] de la ''Crònica de Jaume I'', entre uns atres. Encara basant-se en estes obres, va cometre el greu erro d'assimilar com a valencianes paraules de la germania castellana o de l'àrap granadí que apareixien en els glossaris dels ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), de [[Gregori Mayans]]. | Cal destacar, en referència al treball lexicogràfic que va portar a terme l'autor, dos obres en certes característiques importants. En primer lloc, el ''Breve diccionario valenciano-castellano'', publicat en l'any [[1739]] en la ciutat de Valéncia; diccionari que arreplegava més de dos mil paraules rares i antiquades, extretes de fonts com el vocabulari que [[Joan de Resa]] va incloure en l'edició castellana de les ''Obras de Ausiàs March'' i la Taula de les paraules difícils que acompanya l'edició de [[1557]] de la ''Crònica de Jaume I'', entre uns atres. Encara basant-se en estes obres, va cometre el greu erro d'assimilar com a valencianes paraules de la germania castellana o de l'àrap granadí que apareixien en els glossaris dels ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), de [[Gregori Mayans]]. | ||
| − | Per un atre costat, el Diccionari valencià-castellà que publicà en [[1764]], molt més extens que l'anterior, pero | + | Per un atre costat, el Diccionari valencià-castellà que publicà en [[1764]], molt més extens que l'anterior, pero a l'hora totalment nou i diferent, representa un alvanç molt notable respecte al diccionari que s'ha mencionat, puix que ademés d'arreplegar les paraules antigues que ad ell li semblava que eren genuïnes del valencià, va arreplegar també les paraules de la llengua contemporànea de la ciutat de Valéncia. |
| − | Carles Ros va tindre un gran èxit com a escritor en valencià vulgar, i les seues romançades i coloquis varen gojar de gran difusió | + | Carles Ros va tindre un gran èxit com a escritor en valencià vulgar, i les seues romançades i coloquis varen gojar de gran difusió e inclús varen crear escola. Personalment se va sentir integrat en l'estament popular valencià i va rebujar les modes franceses que tant seguien els nobles i burguesos més rics. De fet, fon pobre tota la seua vida, i a pesar d'això, es va fer editor. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | [[Archiu:Paper Graciós de Carles Ros, Biblioteca Valenciana.JPG|thumbnail|''Paper Graciós'' de Carles Ros, [[Biblioteca Valenciana]].]] | + | [[Archiu:Paper Graciós de Carles Ros, Biblioteca Valenciana.JPG|thumbnail|250px|''Paper Graciós'' de Carles Ros, [[Biblioteca Valenciana]]]] |
| + | |||
| + | [[Archiu:Carlesros1764.jpg|thumb|225px|Portada del ''Diccionario valenciano-castellano'' de Carles Ros de l'any 1764]] | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Rondallalles.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Rondalla de Rondalles]] | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Tratatdadag.jpg|thumb|220px|Portada del llibre ''Tratat de Adages"]] | ||
| + | |||
Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en [[monosílap]]s (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran"). | Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en [[monosílap]]s (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran"). | ||
;En castellà: | ;En castellà: | ||
| + | |||
* ''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'' ([[1734]]) | * ''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'' ([[1734]]) | ||
| + | * ''Breve diccionario valenciano-castellano'' ([[1739]]) | ||
| + | * ''Breve explicación de las Cartillas Valencianas'' ([[1751]]) | ||
* ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana'' ([[1752]]) | * ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana'' ([[1752]]) | ||
| + | * ''Romanç sobre la cualidad de breve que tiene el idioma valenciano'' (1752), dins de la seua obra ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana''. | ||
* ''Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano'' ([[1732]]) | * ''Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano'' ([[1732]]) | ||
| − | * ''Breve diccionario valenciano castellano'' ([[ | + | * ''Breve diccionario valenciano castellano'' ([[1764]]) |
| − | * ''Diccionario valenciano castellano'' ([[ | + | * ''Diccionario valenciano castellano'' ([[1733]])'' |
* ''Formularios de escrituras publicas'' ([[1773]]) | * ''Formularios de escrituras publicas'' ([[1773]]) | ||
* ''Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos'' | * ''Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos'' | ||
| Llínea 58: | Llínea 68: | ||
;En valencià: | ;En valencià: | ||
| + | |||
* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]]) | * ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]]) | ||
* ''Romance entretengut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona'' ([[1750]]) | * ''Romance entretengut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona'' ([[1750]]) | ||
| Llínea 63: | Llínea 74: | ||
* ''Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia'' ([[1772]]) | * ''Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia'' ([[1772]]) | ||
| − | ;Com a editor : | + | ;Com a editor: |
| − | * ''Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] (1735) | + | |
| − | * ''Rondalla de Rondalles'' de [[Lluís Galiana]] (1768) | + | * ''Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] ([[1735]]) |
| + | * ''Rondalla de Rondalles'' de [[Lluís Galiana]] ([[1768]]) | ||
;Atribuïdes : | ;Atribuïdes : | ||
| + | |||
* ''Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses'' | * ''Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses'' | ||
==Cites== | ==Cites== | ||
| − | Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la | + | Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la castellanisació, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramàtiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en català; recordem el primer periòdic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periòdic en català. |
| − | {{Cita|Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.}} | + | {{Cita|''Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.''}} |
| − | * ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros. | + | * ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros. |
| + | |||
| + | {{Cita|Servix, Ilustres Senyors, la llengua Valenciana, de vistosa orla als tropheus matjors, i mes antichs de la inmortal Valencia}} | ||
| + | |||
| + | * Presentació del llibre ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros. | ||
{{Cita|No perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar, ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minèrs de or amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats: aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de sòn valor.}} | {{Cita|No perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar, ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minèrs de or amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats: aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de sòn valor.}} | ||
| Llínea 82: | Llínea 99: | ||
* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana'', (Valéncia, 1736). Carles Ros. | * ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana'', (Valéncia, 1736). Carles Ros. | ||
| − | {{Cita| | + | {{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}} |
| − | + | * ''Breve diccionario castellano-valenciano'' (1739), per Carles Ros. | |
| − | * Carlos Ros, un intelectual proscrit, per [[José Vicente Gómez Bayarri]] | + | {{Cita|Habént segút tostemps los meus desígs de pulir y adelantar la Llengua Valenciana,...}} |
| + | |||
| + | * ''Rondalla de rondalles'' (1768), Carles Ros. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la [[llengua valenciana]], [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. | ||
| + | |||
| + | La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per José Vicente Gómez Bayarri}} | ||
| + | |||
| + | * ''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per [[José Vicente Gómez Bayarri]], Acadèmic de número de la [[RACV]] ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona i Vives de Castelló]] | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 92: | Llínea 117: | ||
* [[Renaixença valenciana]] | * [[Renaixença valenciana]] | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| + | |||
* [http://www.aellva.org/content/vindicaci%C3%B3-de-la-llengua-valenciana-despuix-de-labolici%C3%B3-dels-furs Carles Ros en la pàgina de l'AELLVA] | * [http://www.aellva.org/content/vindicaci%C3%B3-de-la-llengua-valenciana-despuix-de-labolici%C3%B3-dels-furs Carles Ros en la pàgina de l'AELLVA] | ||
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/15/carlos-ros-s-xviii-la-lengua-catalana-es-malsonante-grosera-y-montaraz/ Carlos Ros, s.XVIII “La lengua catalana es malsonante, grosera y montaraz” - Cultura Valenciana] | * [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/15/carlos-ros-s-xviii-la-lengua-catalana-es-malsonante-grosera-y-montaraz/ Carlos Ros, s.XVIII “La lengua catalana es malsonante, grosera y montaraz” - Cultura Valenciana] | ||
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2534&tit=Carlos%20Ros,%20un%20intelectual%20proscrit Carlos Ros, un intelectual proscrit - [[José Vicente Gómez Bayarri]] - Cardona Vives] | * [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2534&tit=Carlos%20Ros,%20un%20intelectual%20proscrit Carlos Ros, un intelectual proscrit - [[José Vicente Gómez Bayarri]] - Cardona Vives] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Ros_Hebrera Carles Ros en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Ros_Hebrera Carles Ros en Wikipedia] | ||
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Notaris]] | ||
| + | [[Categoria:Notaris valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Sigle XVIII]] |
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 17:05 10 jul 2024
 Portada del "Breve Diccionario Valenciano-Castellano" de l'any 1739 | |
| Naiximent | 1703 Valéncia |
| Mort | 1773 Valéncia |
| Activitat | Notari, escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XVIII |
| Moviment | Precursor del renaiximent lliterari valencià |
| Obres principals | Diccionario valenciano castellano |
Carles Ros i Hebrera o Carlos Ros Hebrera (Valéncia, 1703 - † 1773) fon un notari i escritor valencià que es dedicà a defendre i promoure la llengua valenciana. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la Renaixença valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
L'activitat lexicogràfica que va portar a terme Carles Ros fon la més important que es va impulsar en Valéncia durant el sigle XVIII. Davant del desolador panorama sociopolític del sigle, en el qual es va produir la supressió dels Furs de Valéncia, la promulgació dels Decrets de Nova Planta en els territoris de la Corona d'Aragó, i sobretot, les prohibicions de Carles III, que incloïen la supressió de la llengua valenciana dels centres d'ensenyança, Carles Ros va portar a terme tota una faena d'elaboració de diccionaris i vocabularis dins de l'interés cultural propi del sigle de l'Ilustració.
Carles Ros, ademés de la faena lexicogràfica que va portar a terme i que li va motivar a publicar diversos diccionaris, també fon l'autor de diversos sonets, romançades, coloquis i gojos; de tractats d'orientació de notaris, i fon l'editor del Libre de las dones e consells de Jacme Roig (1735) i de la Rondalla de rondalles de fra Lluís Galiana (1768). Ros també va publicar obres en les quals practicava el cult del monosilabisme; va compondre el Raro diccionario valenciano-castellano, únic i singular, de veus monosílabes, el qual encara està inèdit en l'Ajuntament de Valéncia.
Cal destacar, en referència al treball lexicogràfic que va portar a terme l'autor, dos obres en certes característiques importants. En primer lloc, el Breve diccionario valenciano-castellano, publicat en l'any 1739 en la ciutat de Valéncia; diccionari que arreplegava més de dos mil paraules rares i antiquades, extretes de fonts com el vocabulari que Joan de Resa va incloure en l'edició castellana de les Obras de Ausiàs March i la Taula de les paraules difícils que acompanya l'edició de 1557 de la Crònica de Jaume I, entre uns atres. Encara basant-se en estes obres, va cometre el greu erro d'assimilar com a valencianes paraules de la germania castellana o de l'àrap granadí que apareixien en els glossaris dels Orígenes de la lengua española (1737), de Gregori Mayans.
Per un atre costat, el Diccionari valencià-castellà que publicà en 1764, molt més extens que l'anterior, pero a l'hora totalment nou i diferent, representa un alvanç molt notable respecte al diccionari que s'ha mencionat, puix que ademés d'arreplegar les paraules antigues que ad ell li semblava que eren genuïnes del valencià, va arreplegar també les paraules de la llengua contemporànea de la ciutat de Valéncia.
Carles Ros va tindre un gran èxit com a escritor en valencià vulgar, i les seues romançades i coloquis varen gojar de gran difusió e inclús varen crear escola. Personalment se va sentir integrat en l'estament popular valencià i va rebujar les modes franceses que tant seguien els nobles i burguesos més rics. De fet, fon pobre tota la seua vida, i a pesar d'això, es va fer editor.
Obres[editar | editar còdic]
Paper Graciós de Carles Ros, Biblioteca Valenciana
Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en monosílaps (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran").
- En castellà
- Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734)
- Breve diccionario valenciano-castellano (1739)
- Breve explicación de las Cartillas Valencianas (1751)
- Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752)
- Romanç sobre la cualidad de breve que tiene el idioma valenciano (1752), dins de la seua obra Cualidades y blasones de la lengua valenciana.
- Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732)
- Breve diccionario valenciano castellano (1764)
- Diccionario valenciano castellano (1733)
- Formularios de escrituras publicas (1773)
- Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos
- Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma
- La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII
- Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas
- En valencià
- Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana (1736)
- Romance entretengut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona (1750)
- Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà
- Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia (1772)
- Com a editor
- Llibre de les dones de Jaume Roig (1735)
- Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (1768)
- Atribuïdes
- Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses
Cites[editar | editar còdic]
Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisació, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramàtiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en català; recordem el primer periòdic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periòdic en català.
Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.
- Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano (Valéncia, 1734). Carles Ros.
Servix, Ilustres Senyors, la llengua Valenciana, de vistosa orla als tropheus matjors, i mes antichs de la inmortal Valencia
- Presentació del llibre Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano (Valéncia, 1734). Carles Ros.
No perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar, ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minèrs de or amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats: aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de sòn valor.
- Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana, (Valéncia, 1736). Carles Ros.
De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.
- Breve diccionario castellano-valenciano (1739), per Carles Ros.
Habént segút tostemps los meus desígs de pulir y adelantar la Llengua Valenciana,...
- Rondalla de rondalles (1768), Carles Ros.
En l'ultim terç del sigle XX, l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del sigle XVIII que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
La filosofia politica dels Decrets de Nova Planta en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors Luis Galiana (1740-1771), Juan Collado (1731-1813) i Marco Antonio d'Orellana (1731-1813) i, posteriorment, Juan Bautista Escorigüela (1757-1817) i Manuel Joaquin Sanelo (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del XIX
Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri
- Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri, Acadèmic de número de la RACV (Revista Renou, nº 41, novembre 2001), editada per l'associació Cardona i Vives de Castelló