Diferència entre les revisions de "Sorell"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Trachurus trachurus.jpg|thumb|Sorell]] |
| − | El '''Sorell''' (Trachurus trachurus), també nomenatt (''Chicharro'' en [[castellà]]), pertanyent a la família dels | + | El '''Sorell''' (Trachurus trachurus), també nomenatt (''Chicharro'' o ''Jurel'' en [[castellà]]), pertanyent a la família dels ''Carángidos'', en castellà. El seu nom procedix del [[mossàrap]], (''surel''), i este del [[llatí]], (''saurus''), fardacho. |
| − | Encara que la majoria d'estos peixos pertanyen | + | |
| − | [[ | + | Encara que la majoria d'estos peixos pertanyen ad esta espècie, existixen atres dos espècies similars: El '''Sorell mediterràneu''' (''Trachurus mediterraneus'') i ('''Chicharro''' en castellà) (''Trachurus picturatus''). |
| − | [[ | + | [[File:4714Matang baka Bigeye scad 04.jpg|miniaturadeimagen|Sorell]] |
| + | [[File:Atlantic Horse Mackerel.jpg|thumb|Chicharro]] | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans | + | Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escates òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en [[dent|dents]] chicotets. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze i trenta centímetros. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Se distribuïx per aigües del [[Pacífic]] sur, l'[[oceà Atlàntic]], la [[Mar Negra]] i la [[Mediterrànea]], fins a [[Noruega]]. És una espècie de costums pelàgiques que viu en alta mar formant (cardúmenes en [[castellà]], en sols blans arenencs, formant grans bancs migratoris; a profunditats de 100 a 200 metros, i a voltes fins a 600 metros, encara que en [[estiu]] pot aparéixer pròxim a la costa, | + | Se distribuïx per aigües del [[Pacífic]] sur, l'[[oceà Atlàntic]], la [[Mar Negra]] i la [[Mediterrànea]], fins a [[Noruega]]. És una espècie de costums pelàgiques que viu en alta mar formant (cardúmenes en [[castellà]], en sols blans arenencs, formant grans bancs migratoris; a profunditats de 100 a 200 metros, i a voltes fins a 600 metros, encara que en [[estiu]] pot aparéixer pròxim a la costa, e inclús aflorar a la superfície. Porta una vida principalment entre aigües, és gregari, nadador, ràpit i molt voraç, s'alimenta menjant tota classe de peixos, crustàceus i calamars chicotets. |
== Reproducció == | == Reproducció == | ||
La reproducció es localisa en el primer semestre de l'any, una volta alcançada la madurea sexual al final del segon any de vida. Durant els mesos d'[[autumne]] i [[hivern]] (de [[novembre]] a [[març]]) s'allunta de les zones costeres per a tornar a elles des d'[[abril]] a [[octubre]] (especialment els mesos d'[[estiu]]]) en la finalitat de reproduir-se, sent esta época la millor per a capturar-ho. La posta es realisa en la superfície i és de més de 120.000 ous de 1 milímetro de diàmetro. Les larves tenen un tamany inicial de 2'5 milímetro de llongitut i adquirixen ràpidament la forma de chicharros menuts. Les cries del chicharro tenen moltes possibilitats de sobreviure, ya que durant la major part de la primera fase de les seues vides viuen refugiant-se entre els tentàculs de les meduses. La seua alimentació es basa en peixos de chicotet tamany, plàncton, cefalòpodes i crustàceus. | La reproducció es localisa en el primer semestre de l'any, una volta alcançada la madurea sexual al final del segon any de vida. Durant els mesos d'[[autumne]] i [[hivern]] (de [[novembre]] a [[març]]) s'allunta de les zones costeres per a tornar a elles des d'[[abril]] a [[octubre]] (especialment els mesos d'[[estiu]]]) en la finalitat de reproduir-se, sent esta época la millor per a capturar-ho. La posta es realisa en la superfície i és de més de 120.000 ous de 1 milímetro de diàmetro. Les larves tenen un tamany inicial de 2'5 milímetro de llongitut i adquirixen ràpidament la forma de chicharros menuts. Les cries del chicharro tenen moltes possibilitats de sobreviure, ya que durant la major part de la primera fase de les seues vides viuen refugiant-se entre els tentàculs de les meduses. La seua alimentació es basa en peixos de chicotet tamany, plàncton, cefalòpodes i crustàceus. | ||
| + | |||
| + | == Usos == | ||
| + | |||
| + | És molt utilisat en el [[Principat d'Astúries]], [[Cantàbria]], el [[País Vasc]] i en les [[Illes Canàries]], habitualment fregit, com a menjar tradicional, usualment acompanyat de [[Creïlla|creïlles]] guisades, [[formage]] blanc i [[mulle]] vert o roig. | ||
| + | |||
| + | En les poblacions de l'interior d'[[Espanya]] ([[Castella]]) és costum preparar sorell en escabeig, en algunes ocasions servits en llandes. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/09%20INFORME%20JUREL%20ENERO%202014_tcm30-286615.pdf Ministeri d' | + | {{Commonscat|Trachurus trachurus}} |
| + | {{Wikispecies|Trachurus trachurus}} | ||
| + | {{DGLV|Sorell}} | ||
| + | * [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/09%20INFORME%20JUREL%20ENERO%202014_tcm30-286615.pdf Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Peixca]] | ||
| + | [[Categoria:Biologia]] | ||
| + | [[Categoria:Animals]] | ||
| + | [[Categoria:Vertebrats]] | ||
| + | [[Categoria:Peixos]] | ||
Última revisió del 02:25 1 oct 2022
El Sorell (Trachurus trachurus), també nomenatt (Chicharro o Jurel en castellà), pertanyent a la família dels Carángidos, en castellà. El seu nom procedix del mossàrap, (surel), i este del llatí, (saurus), fardacho.
Encara que la majoria d'estos peixos pertanyen ad esta espècie, existixen atres dos espècies similars: El Sorell mediterràneu (Trachurus mediterraneus) i (Chicharro en castellà) (Trachurus picturatus).
Característiques[editar | editar còdic]
Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escates òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en dents chicotets. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze i trenta centímetros.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Se distribuïx per aigües del Pacífic sur, l'oceà Atlàntic, la Mar Negra i la Mediterrànea, fins a Noruega. És una espècie de costums pelàgiques que viu en alta mar formant (cardúmenes en castellà, en sols blans arenencs, formant grans bancs migratoris; a profunditats de 100 a 200 metros, i a voltes fins a 600 metros, encara que en estiu pot aparéixer pròxim a la costa, e inclús aflorar a la superfície. Porta una vida principalment entre aigües, és gregari, nadador, ràpit i molt voraç, s'alimenta menjant tota classe de peixos, crustàceus i calamars chicotets.
Reproducció[editar | editar còdic]
La reproducció es localisa en el primer semestre de l'any, una volta alcançada la madurea sexual al final del segon any de vida. Durant els mesos d'autumne i hivern (de novembre a març) s'allunta de les zones costeres per a tornar a elles des d'abril a octubre (especialment els mesos d'estiu]) en la finalitat de reproduir-se, sent esta época la millor per a capturar-ho. La posta es realisa en la superfície i és de més de 120.000 ous de 1 milímetro de diàmetro. Les larves tenen un tamany inicial de 2'5 milímetro de llongitut i adquirixen ràpidament la forma de chicharros menuts. Les cries del chicharro tenen moltes possibilitats de sobreviure, ya que durant la major part de la primera fase de les seues vides viuen refugiant-se entre els tentàculs de les meduses. La seua alimentació es basa en peixos de chicotet tamany, plàncton, cefalòpodes i crustàceus.
Usos[editar | editar còdic]
És molt utilisat en el Principat d'Astúries, Cantàbria, el País Vasc i en les Illes Canàries, habitualment fregit, com a menjar tradicional, usualment acompanyat de creïlles guisades, formage blanc i mulle vert o roig.
En les poblacions de l'interior d'Espanya (Castella) és costum preparar sorell en escabeig, en algunes ocasions servits en llandes.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sorell.
Wikispecies té un artícul sobre Sorell.
«Sorell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació