Diferència entre les revisions de "Iglésia (lloc de cult)"
m ("Iglésia" soles va en mayúscula quan se referix a l'organisació religiosa, mai quan és l'edifici) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]] | [[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]] | ||
| − | L'''' | + | L''''iglésia''' és el lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes. |
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref> | + | Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>{{DGLV|Església}}</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>{{DGLV|Iglésia}}</ref> |
| − | El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref> | + | El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>{{DGLV|Sglésia}}</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea". |
| − | La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', | + | La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada. |
== Història de les iglésies == | == Història de les iglésies == | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
Durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]] va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'[[Edat Contemporànea]] apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn. | Durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]] va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'[[Edat Contemporànea]] apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn. | ||
| − | Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar | + | Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar devall de torres menors. |
== Arquitectura == | == Arquitectura == | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
<gallery> | <gallery> | ||
| − | |||
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]. | Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]. | ||
| − | Archiu:Porta | + | Archiu:Porta ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]]. |
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]]. | Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]]. | ||
</gallery> | </gallery> | ||
| + | |||
==Referències== | ==Referències== | ||
| − | {{referències}} | + | {{referències}} |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Churches}} | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
[[Categoria:Cristianisme]] | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 21:30 18 set 2022
L'iglésia és el lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a Deu. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.
Categories[editar | editar còdic]
-Iglésia Parroquial, sèu d'una parròquia.
-Iglésia major, la més important d'un poble o ciutat.
-Iglésia archiprestal, sèu d'un archipreste.
-Iglésia colegial, iglésia que posseïx capítul pero no bisbe exclusiu de la catedral.
-Iglésia catedral, sèu d'un bisbe o arquebisbe i el seu capítul.
-Iglésia metropolitana, sèu d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga província romana
-Iglésia primada, sèu d'un primat.
-Iglésia patriarcal sèu d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.
-Iglésia pontificia, iglésies de Roma estrictament relacionades en el Papa.
També existixen les ermites, basíliques, capelles i santuaris.
Els monasteris solen dur una iglésia adossada. Les órdens militars també tenen les seues pròpies iglésies. L'iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. Una iglésia freda és la d'asil sagrat que vol dir que pot acollir a malfactors.
Etimologia[editar | editar còdic]
Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava església,[1] paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és iglésia.[2]
El terme església (antigament també escrit sglésia)[3] aixina com la seua variant antiga i hui en desús esgleya[4] venen del llatí ecclesia, que a l'hora ve del grec ἐκκλησία (ekklēsía), que vol dir "assamblea".
La paraula iglésia (antigament escrita yglésia) té el mateix orige que església, pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
Història de les iglésies[editar | editar còdic]
En els primers temps del cristianisme, els creents celebraven missa en les sinagogues judeues o en llocs amagats perque patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a iglésies estaven orientats cap al Sol, puix Crist és la llum autèntica per als seus seguidors. La planta tenia forma de creu llatina.
En l'edat mija les iglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romànic i de l'art gòtic més avant. Les primeres eren chicotetes, usaven l'arc de mig punt i tenien un àpsit semicircular darrere de l'altar. Les gòtiques usaven l'arc ogival, decoració en vidrieres i ornaments en pedra. Totes elles consten de campanars per a marcar el pas del temps o cridar a la missa als fidels.
Durant el Renaiximent i el Barroc va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'Edat Contemporànea apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn.
Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de torres o cúpules. Els braços de la creu també poden estar devall de torres menors.
Arquitectura[editar | editar còdic]
Les iglésies estan compostes per una planta i un campanar o més en campanes. Els estils que solen tindre són: estil paleocristià, estil visigot, estil mossàrap, estil bizantí, estil mudéixar, estil romànic, estil cistercenc, estil gòtic, estil renaixentiste, estil barroc, estil neoclàsic, estil neogòtic i estil moderniste.
Porta dels ferros barroca de la Catedral de Valéncia.
Ermita dels Peixets neogòtica - Alboraya.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia (lloc de cult).