Diferència entre les revisions de "Clavellinera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, en fulles llargues i estretes, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors.
+
[[File:Dianthus caryophyllus Mondrian.JPG|thumb|200px|Clavellinera]]
 +
[[File:Longotoma, La Ligua, 2019 (3).jpg|thumb|200px|Clavel]]
 +
 
 +
La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta herbàcea perenne de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, que poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada en fulles llargues i estretes, de disposició oposta i simples, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors i són molt vistoses.
 +
 
 +
La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees.​ És espontànea en la flora de la [[península ibèrica]]. En la seua forma típica és una planta cespitosa,​ en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal.​ Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors i tenen una fragància molt olorosa. El frut és una càpsula.
 +
 
 +
La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia i tota la conca del Mediterràneu. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'Amèrica subàrtica.
 +
 
 +
En principi, el clavell silvestre florix en la [[primavera]] i l'[[estiu]]. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'[[hivern]]. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta aigua i sol.
  
−
La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees.​ És espontànea en la flora de la península ibèrica. En la seua forma típica és una planta cespitosa,​ en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal.​ Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades.
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 +
* [[Clavell]]
  
−
* [[Clavell]]  
+
== Referències ==
 +
* Bianchini, Francesco slatan ibraimivich; Carrara Pantano, Azzurra (1975). Guía de Planta y Flores (4ª edición). Barcelona, España: Grijalbo. pp. 333-334. ISBN 84-253-0558-6
 +
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
 +
* [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]
 +
* [http://legacy.tropicos.org/Name/100322411 Dianthus lusitanus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 +
* Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.
 +
* [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]
 +
* [http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameId=101378&PTRefFk=7200000  The Euro+Med Plantbase Project]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
 +
* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
 +
* Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
 +
* Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
 +
* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
 +
* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
 +
* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
 +
* Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
 +
* Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Dianthus caryophyllus}}
 +
{{Wikispecies|Dianthus caryophyllus}}
 +
{{DGLV|Clavellinera}}
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dianthus_caryophyllus Clavellinera en Wikipedia]
  
−
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dianthus_caryophyllus Clavellinera en Wikipedia]
+
[[Categoria:Botànica]]
−
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Clavellinera Clavellinera - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
+
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
 +
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 +
[[Categoria:Flors]]

Última revisió del 15:27 22 oct 2022

Clavellinera
Clavel

La clavellinera, paraula derivada de clavell, és una planta herbàcea perenne de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, que poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada en fulles llargues i estretes, de disposició oposta i simples, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors i són molt vistoses.

La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees.​ És espontànea en la flora de la península ibèrica. En la seua forma típica és una planta cespitosa,​ en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal.​ Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors i tenen una fragància molt olorosa. El frut és una càpsula.

La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia i tota la conca del Mediterràneu. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'Amèrica subàrtica.

En principi, el clavell silvestre florix en la primavera i l'estiu. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'hivern. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta aigua i sol.


Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
  • Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
  • Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
  • Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clavellinera&oldid=247738»