Diferència entre les revisions de "Casimir Melià Tena"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Casimir Melià Tena''' ([[Albocàsser]], [[18 d'abril]] de [[1902]] - [[Castelló de la Plana]], [[28 d'octubre]] de [[1991]]) fon un ingenier industrial i escritor [[Valencians|valencià]].
+
'''Casimir Melià Tena''' ([[Albocàsser]], [[18 d'abril]] de [[1902]] - [[Castelló de la Plana]], [[28 d'octubre]] de [[1991]]) fon un ingenier industrial i escritor [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 24: Llínea 24:
 
Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en l'any [[1942]]. L'us dels carburants per a l'indústria i el transport eren molt dificultosos per la crisis del carburant que sofria [[Espanya]], l'ingeni i l'inquietut de Casimir el feu capaç de crear un sistema que fon la taula de salvació dels gasogens. El seu gasogen començà a amprar-se en autobusos i camions i va seguir en els automòvils.
 
Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en l'any [[1942]]. L'us dels carburants per a l'indústria i el transport eren molt dificultosos per la crisis del carburant que sofria [[Espanya]], l'ingeni i l'inquietut de Casimir el feu capaç de crear un sistema que fon la taula de salvació dels gasogens. El seu gasogen començà a amprar-se en autobusos i camions i va seguir en els automòvils.
  
En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat'').
+
En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en l'any [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat'').
  
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
Llínea 30: Llínea 30:
 
Fon nomenat fill predilecte del seu poble natal, Albocàsser, en l'any [[1986]] i fill adoptiu de Castelló, en [[1989]]. L'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Fundació Huguet]] li concedí el premi "Valencià de l'Any" en [[1980]]. L'ajuntament d'Albocàsser creà un premi de lliteratura infantil i jovenil en el seu nom en [[1991]].  
 
Fon nomenat fill predilecte del seu poble natal, Albocàsser, en l'any [[1986]] i fill adoptiu de Castelló, en [[1989]]. L'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Fundació Huguet]] li concedí el premi "Valencià de l'Any" en [[1980]]. L'ajuntament d'Albocàsser creà un premi de lliteratura infantil i jovenil en el seu nom en [[1991]].  
  
En Casimir Melià Tena va morir a Castelló el 28 d'octubre de 1992.  
+
En Casimir Melià Tena va morir en Castelló el 28 d'octubre de 1992.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==

Última revisió del 11:18 14 ago 2022

Casimir Melià Tena
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Ingenier i escritor.
Naiximent: 18 d'abril de 1902
Lloc de naiximent: Albocàsser, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 28 d'octubre de 1991
Lloc de defunció: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya

Casimir Melià Tena (Albocàsser, 18 d'abril de 1902 - † Castelló de la Plana, 28 d'octubre de 1991) fon un ingenier industrial i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Casimir Melià naixqué en la població valenciana d'Albocàsser, en la comarca de l'Alt Maestrat, el 18 d'abril de 1902. Fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicià la seua formació primària en el seu poble natal pero en l'any 1914 es desplaça a la ciutat de Castelló per a estudiar el bachillerat. Una volta finalisats els estudis es trasllada a Madrit per a matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a Barcelona per a especialisar-se en ingenieria nuclear en l'Escola d'ingeniers de la ciutat. Durant la seua estància en Barcelona establí contactes en atres estudiants en els quals assistirà a concerts d'òpera, exposicions o tertúlies. Es doctorà de les dos carreres en Madrit.

A l'acabar els seus estudis, Casimir treballà en l'empresa nortamericana Western Electric, participant activament en els inicis del cine sonor, tant en les proyeccions com en tot el procés electrotècnic.

Casimir Melià guanyà unes oposicions de l'Estat i fon destinat primer a Terol i despuix a Castelló, com a ingenier de la Prefectura d'Indústria. En aquella época conegué Josefa Ferrer Carrera en la qui es casà en l'any 1941, el matrimoni tingué tres fills: Maribel, Emili i Elisea.

Durant la seua época en el Ministeri d'Indústria desenrolla diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Aixina, destaquen publicacions com Comercio e industria en los productos de secano, Industria de la alimentación, Reactores nucleares, La economía de Castellón o Industrias químicas y del papel.

Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en l'any 1942. L'us dels carburants per a l'indústria i el transport eren molt dificultosos per la crisis del carburant que sofria Espanya, l'ingeni i l'inquietut de Casimir el feu capaç de crear un sistema que fon la taula de salvació dels gasogens. El seu gasogen començà a amprar-se en autobusos i camions i va seguir en els automòvils.

En la mort de Carlos González-Espresati en l'any 1970 es feu càrrec de la presidència de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (Temas de nuestro tiempo o El mito de Prometeo), i en valencià (El sector menyspreat).

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Fon nomenat fill predilecte del seu poble natal, Albocàsser, en l'any 1986 i fill adoptiu de Castelló, en 1989. L'entitat d'ideologia pancatalanista Fundació Huguet li concedí el premi "Valencià de l'Any" en 1980. L'ajuntament d'Albocàsser creà un premi de lliteratura infantil i jovenil en el seu nom en 1991.

En Casimir Melià Tena va morir en Castelló el 28 d'octubre de 1992.

Obra[editar | editar còdic]

Treballs científics[editar | editar còdic]

  • L'economia del regne de Valencia segons Cavanilles (1978)
  • Reactores nucleares
  • Comercio e industria en los productos de secano
  • Industria de la alimentación
  • La economía de Castellón
  • Industrias químicas y del papel

Ensaig i narrativa[editar | editar còdic]

  • Temas de nuestro tiempo (1973)
  • El sector menyspreat (1977)
  • El Mito de Prometeo

Enllaços externs[editar | editar còdic]