Diferència entre les revisions de "Ortografia Valenciana Clàssica"
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | [[Archiu:Orvacla.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | |
− | Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals | + | '''Ortografia Valenciana Clàssica''' (''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'') foren les primeres normes ortogràfiques del [[idioma valencià|valencià]] publicades en l'any [[1910]] pel vilarrealenc [[Josep Nebot i Pérez]], en eixe llibre escrigué el seu preàmbul [[Teodor Llorente]]. |
+ | |||
+ | == Normes ortogràfiques == | ||
+ | |||
+ | Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la [[Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]] de l'any [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al [[Centre de Cultura Valenciana]], creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana. | ||
Josep Nebot, si en la ''[[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular|Gramática]]'' presenta unes dubitatives sugerències, serà en el ''Tratado de Ortografia valenciana clásica'', prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes. | Josep Nebot, si en la ''[[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular|Gramática]]'' presenta unes dubitatives sugerències, serà en el ''Tratado de Ortografia valenciana clásica'', prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes. | ||
− | Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes [[Normes d'El Puig]], també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors | + | Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes [[Normes d'El Puig]], també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors més populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català. |
== Ficha del llibre == | == Ficha del llibre == | ||
Llínea 43: | Llínea 47: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | * [[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular]] de Josep Nebot. | + | * ''[[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular]]'' de Josep Nebot. |
* [[Josep Nebot i Pérez]] | * [[Josep Nebot i Pérez]] | ||
* [[Lluís Fullana]] | * [[Lluís Fullana]] |
Última revisió del 18:23 5 maig 2024
Ortografia Valenciana Clàssica (Tratado de Ortografía Valenciana Clásica) foren les primeres normes ortogràfiques del valencià publicades en l'any 1910 pel vilarrealenc Josep Nebot i Pérez, en eixe llibre escrigué el seu preàmbul Teodor Llorente.
Normes ortogràfiques[editar | editar còdic]
Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià Lluís Fullana adoptà per a redactar la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana de l'any 1915, que fon el primer treball que la Diputació de Valéncia encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana.
Josep Nebot, si en la Gramática presenta unes dubitatives sugerències, serà en el Tratado de Ortografia valenciana clásica, prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.
Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes Normes d'El Puig, també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors més populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
Títul: Tratado de Ortografía Valenciana Clásica
Autor: Josep Nebot i Pérez
Editorial: Angel Aguilar, Editor
Lloc i any: Valéncia, 1910
Preàmbul: Teodor Llorente
Preàmbul[editar | editar còdic]
El preàmbul del llibre fon escrit per Teodor Llorente, que entre atres coses, diu:
Justificació de l'autor[editar | editar còdic]
Josep Nebot, justifica en l'Introducció del seu llibre l'haver-lo escrit en castellà:
Referències[editar | editar còdic]
- Nebot i Pérez i la seua obra gramatical - Juli Moreno - Club de Opinión Jaime I