Diferència entre les revisions de "Consell Valencià de Cultura"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Creació == | == Creació == | ||
| − | [[Joan Lerma]], sent president de la [[Generalitat Valenciana]], en l'any [[1985]] creà el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), ratificat per [[Eduardo Zaplana]] | + | [[Joan Lerma]], sent president de la [[Generalitat Valenciana]], en l'any [[1985]] creà el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), ratificat per [[Eduardo Zaplana]], que va nomenar en l'any [[1996]] a [[Santiago Grisolía]], com a president i encara seguix en el càrrec en l'actualitat. |
== Funcions i objectius == | == Funcions i objectius == | ||
[[Archiu:Concu.jpg|thumb|250px|Logo del Consell Valencià de Cultura]] | [[Archiu:Concu.jpg|thumb|250px|Logo del Consell Valencià de Cultura]] | ||
| − | El CVC és una institució que complix la funció de ser orgue consultiu i assessor del conjunt de les institucions de la Generalitat Valenciana en aquelles qüestions que tinguen | + | El CVC és una institució que complix la funció de ser orgue consultiu i assessor del conjunt de les institucions de la Generalitat Valenciana en aquelles qüestions que tinguen que vore en la cultura valenciana. |
Preceptivament és consultat per atres institucions de l'administració en l'incoació d'expedients referents al patrimoni cultural valencià. Pero igualment potser consultat de manera no preceptiva per les mateixes institucions, o també fer-los arribar les seues recomanacions, a iniciativa pròpia o assumint demandes d'entitats o individus civils. | Preceptivament és consultat per atres institucions de l'administració en l'incoació d'expedients referents al patrimoni cultural valencià. Pero igualment potser consultat de manera no preceptiva per les mateixes institucions, o també fer-los arribar les seues recomanacions, a iniciativa pròpia o assumint demandes d'entitats o individus civils. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
''d) El respeto al pluralismo cultural y lingüístico de la sociedad valenciana.''}} | ''d) El respeto al pluralismo cultural y lingüístico de la sociedad valenciana.''}} | ||
| + | |||
| + | == Presidents == | ||
| + | |||
| + | * [[Joan Gil Albert]] (Giner 1986-juliol 1994) | ||
| + | * [[Vicente Aguilera Cerni]] (En funcions, juliol 1994-abril 1995) (President, maig 1995-febrer 1996) | ||
| + | * [[Santiago Grisolía]] (febrer 1996-agost 2022) | ||
| + | * [[Dolors Pedrós Company]] (En funcions, despuix de la mort en l'any [[2022]] de Santiago Grisolía). | ||
== Acadèmia Valenciana de la Llengua == | == Acadèmia Valenciana de la Llengua == | ||
| Llínea 41: | Llínea 48: | ||
Les [[Corts Valencianes]] acordaren el 17 de setembre de l'any [[1997]] solicitar al '''Consell Valencià de Cultura''' (CVC) que dictaminara sobre les ''qüestions llingüístiques'' valencianes. | Les [[Corts Valencianes]] acordaren el 17 de setembre de l'any [[1997]] solicitar al '''Consell Valencià de Cultura''' (CVC) que dictaminara sobre les ''qüestions llingüístiques'' valencianes. | ||
| − | El CVC, va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes. | + | El CVC, presidit per [[Santiago Grisolía]], va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes. |
Durant els anys de govern del [[PSPV-PSOE]] en la [[Comunitat Valenciana]] la [[llengua valenciana]] va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al [[PPCV]] per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les Normes de Castelló o del 32). | Durant els anys de govern del [[PSPV-PSOE]] en la [[Comunitat Valenciana]] la [[llengua valenciana]] va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al [[PPCV]] per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les Normes de Castelló o del 32). | ||
| Llínea 65: | Llínea 72: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres | + | {{Cita|1998. Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana emeten el seu 'Informe sobre la llengua o idioma valencià' a on s'incloïen els 'Criteris sobre l'identitat de l'idioma valencià' que el definixen com 'conceptual, estructural i cientificament una llengua diferenciada'. L'informe estava dirigit al Consell Valencià de Cultura que aspirava a 'dictaminar' en materia llingüistica sobre la Llengua Valenciana.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}} |
| + | |||
| + | {{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat. | ||
| − | Les universitats | + | Les universitats més punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen "emitir dogmàtics dictamens", ni posen anquilosats corsets obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la "parla del poble", que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps. |
La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi: "la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d'una llengua hi ha un eixercit i darrere d'un dialecte no". | La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi: "la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d'una llengua hi ha un eixercit i darrere d'un dialecte no". | ||
| Llínea 74: | Llínea 83: | ||
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}} | El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''El coste del [[Pancatalanisme|catalanismo]] en [[Valencia]].'' | ||
| + | |||
| + | ''Círculo Cívico denuncia las subvenciones que reciben las entidades pancatalanistas en la [[Comunitat Valenciana|Comunidad Valenciana]] por parte del Gobierno del [[Partit Popular|PP]].'' | ||
| + | |||
| + | ''Círculo Cívico Valenciano (CCV) ha denunciado la cantidad de dinero que la [[Generalitat Valenciana|Generalidad Valenciana]] ha asignado en 2013 a la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua|Academia Valenciana de la Lengua (AVL)]] y al [[Consell Valencià de Cultura|Consejo Valenciano de Cultura (CVC)]], dos de las numerosas instituciones y entidades que utiliza el catalanismo para "la promoción del uso y enseñanza del catalán en territorio valenciano", despreciando al valenciano.'' | ||
| + | |||
| + | ''Según los presupuestos para [[2013]], la dotación económica para la Academia, "la institución que oficializa y normativiza el catalán que se habla en territorio valenciano", según el CCV, es de 3.265.000 euros, que se dividen en 1.691.000 para la partida de "personal", 1.384.400 euros para "gasto corriente", y 189.430, para "operaciones de capital".'' | ||
| + | |||
| + | ''Para Círculo Cívico, llama la atención, "un año más", la partida dedicada a personal, ya que "obviamente, 21 académicos a 6.000 euros/mes, realizando actividades de dudosa utilidad a la sociedad valenciana" salen caros. "Estos 21 privilegiados tienen el demérito de ser los únicos miembros de una academia lingüística en España que cobran un salario" denuncia CCV, y añade tajante: "la mentira necesita siempre complicidad, y esta complicidad, a los valencianos, no es muy cara".'' | ||
| + | |||
| + | ''Sobre la partida "gasto corriente", explica Círculo Valenciano que este dinero es de dónde salen las habituales subvenciones a entidades como la [[Associació d'Editors del País Valencià]], [[Escola Valenciana]], [[Fundació Bromera]] "y similares". En 2012, la AVL distribuyó de esta partida más de 700.000 euros entre el "entramado asociativo y editorialista del catalanismo valenciano".'' | ||
| + | |||
| + | ''Con respecto al Consell Valencià de Cultura (CVC), la entidad consultiva y asesora de la Generalidad Valenciana en lo referente a la cultura, encargada de elaborar el dictamen de creación de la AVL, y la designación de los académicos, se embolsará este año 1.536.000 euros, correspondientes 591.000 a "personal", 894.000 a "gasto corriente", y 50.980 euros a "operaciones de capital".'' | ||
| + | |||
| + | ''El Consell tiene, según el CCV, "la virtud de contar entre sus miembros, pasados y presentes, a ínclitos personajes del entorno de la subcultura catalanista de la Comunidad Valenciana". Algunos ejemplos "paradigmáticos" son el ensayista [[Joan Fuster]], el escritor [[Ferran Torrent]], el escultor [[Andreu Alfaro]], la política socialista [[Pepa Frau]] y el filólogo e historiador [[Manuel Sanchis Guarner|Manuel Sanchis]].'' | ||
| + | |||
| + | ''Círculo Cívico Valenciano recalca que estas subvenciones son sólo las que provienen de la Generalidad Valenciana. Faltaría por contabilizar todo lo que reciben estas entidades pancatalanistas del [[Govern d'Espanya|Gobierno de España]] y de la [[Generalitat de Catalunya|Generalidad de Cataluña]].''|[[Círcul Cívic Valencià]] (''[[El Palleter]]'', 08.02.2013)}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 07:51 16 maig 2024
El Consell Valencià de Cultura, conegut baix les sigles de CVC, és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, en la missió de velar per la defensa i la promoció dels valors llingüístics i culturals propis de la Comunitat.
Creació[editar | editar còdic]
Joan Lerma, sent president de la Generalitat Valenciana, en l'any 1985 creà el Consell Valencià de Cultura (CVC), ratificat per Eduardo Zaplana, que va nomenar en l'any 1996 a Santiago Grisolía, com a president i encara seguix en el càrrec en l'actualitat.
Funcions i objectius[editar | editar còdic]
El CVC és una institució que complix la funció de ser orgue consultiu i assessor del conjunt de les institucions de la Generalitat Valenciana en aquelles qüestions que tinguen que vore en la cultura valenciana.
Preceptivament és consultat per atres institucions de l'administració en l'incoació d'expedients referents al patrimoni cultural valencià. Pero igualment potser consultat de manera no preceptiva per les mateixes institucions, o també fer-los arribar les seues recomanacions, a iniciativa pròpia o assumint demandes d'entitats o individus civils.
Per tant, actua per mig d'informes i dictàmens (solicitats per les administracions) i d'informes no solicitats elevats en forma de recomanacions, tots ells elaborats per les seues comissions informatives o per ponències puntuals i aprovats i assumits colegiadament pel plenari de l'institució.
L'acció pública del Consell Valencià de Cultura es concreta, ademés, en l'organisació de jornades d'estudi de diversos aspectes de la cultura valenciana, i en les seues publicacions divulgatives o d'ajuda a l'investigació.
Estatuts[editar | editar còdic]
En els seus estatuts diu lo següent:
a) El respeto a los principios que informan la Constitución y el Estatuto de Autonomía.
b) La objetividad, veracidad e imparcialidad de sus informaciones y propuestas, de acuerdo con criterios científicos e históricos.
c) El respeto a la libertad de expresión y de pensamiento, y a la libre creatividad cultural.
d) El respeto al pluralismo cultural y lingüístico de la sociedad valenciana.Presidents[editar | editar còdic]
- Joan Gil Albert (Giner 1986-juliol 1994)
- Vicente Aguilera Cerni (En funcions, juliol 1994-abril 1995) (President, maig 1995-febrer 1996)
- Santiago Grisolía (febrer 1996-agost 2022)
- Dolors Pedrós Company (En funcions, despuix de la mort en l'any 2022 de Santiago Grisolía).
Acadèmia Valenciana de la Llengua[editar | editar còdic]
Les Corts Valencianes acordaren el 17 de setembre de l'any 1997 solicitar al Consell Valencià de Cultura (CVC) que dictaminara sobre les qüestions llingüístiques valencianes.
El CVC, presidit per Santiago Grisolía, va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes.
Durant els anys de govern del PSPV-PSOE en la Comunitat Valenciana la llengua valenciana va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al PPCV per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les Normes de Castelló o del 32).
El CVC, davant l'encàrrec del president Eduardo Zaplana, va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de 1998, que entre atres coses, diu:
II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública. III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna. IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.
V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del EstadoEn quan al nom i naturalea de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:
Aixina, des de Madrit se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans (Pacte de Reus) entre el president de la Generalitat catalana, Jordi Pujol, José María Aznar que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i Francisco Camps que sería més tart president de la Generalitat Valenciana.
Cites[editar | editar còdic]
Les universitats més punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen "emitir dogmàtics dictamens", ni posen anquilosats corsets obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la "parla del poble", que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.
La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi: "la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d'una llengua hi ha un eixercit i darrere d'un dialecte no".
No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editorsCírculo Cívico denuncia las subvenciones que reciben las entidades pancatalanistas en la Comunidad Valenciana por parte del Gobierno del PP.
Círculo Cívico Valenciano (CCV) ha denunciado la cantidad de dinero que la Generalidad Valenciana ha asignado en 2013 a la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) y al Consejo Valenciano de Cultura (CVC), dos de las numerosas instituciones y entidades que utiliza el catalanismo para "la promoción del uso y enseñanza del catalán en territorio valenciano", despreciando al valenciano.
Según los presupuestos para 2013, la dotación económica para la Academia, "la institución que oficializa y normativiza el catalán que se habla en territorio valenciano", según el CCV, es de 3.265.000 euros, que se dividen en 1.691.000 para la partida de "personal", 1.384.400 euros para "gasto corriente", y 189.430, para "operaciones de capital".
Para Círculo Cívico, llama la atención, "un año más", la partida dedicada a personal, ya que "obviamente, 21 académicos a 6.000 euros/mes, realizando actividades de dudosa utilidad a la sociedad valenciana" salen caros. "Estos 21 privilegiados tienen el demérito de ser los únicos miembros de una academia lingüística en España que cobran un salario" denuncia CCV, y añade tajante: "la mentira necesita siempre complicidad, y esta complicidad, a los valencianos, no es muy cara".
Sobre la partida "gasto corriente", explica Círculo Valenciano que este dinero es de dónde salen las habituales subvenciones a entidades como la Associació d'Editors del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Bromera "y similares". En 2012, la AVL distribuyó de esta partida más de 700.000 euros entre el "entramado asociativo y editorialista del catalanismo valenciano".
Con respecto al Consell Valencià de Cultura (CVC), la entidad consultiva y asesora de la Generalidad Valenciana en lo referente a la cultura, encargada de elaborar el dictamen de creación de la AVL, y la designación de los académicos, se embolsará este año 1.536.000 euros, correspondientes 591.000 a "personal", 894.000 a "gasto corriente", y 50.980 euros a "operaciones de capital".
El Consell tiene, según el CCV, "la virtud de contar entre sus miembros, pasados y presentes, a ínclitos personajes del entorno de la subcultura catalanista de la Comunidad Valenciana". Algunos ejemplos "paradigmáticos" son el ensayista Joan Fuster, el escritor Ferran Torrent, el escultor Andreu Alfaro, la política socialista Pepa Frau y el filólogo e historiador Manuel Sanchis.
Círculo Cívico Valenciano recalca que estas subvenciones son sólo las que provienen de la Generalidad Valenciana. Faltaría por contabilizar todo lo que reciben estas entidades pancatalanistas del Gobierno de España y de la Generalidad de Cataluña.