Diferència entre les revisions de "Josep Alminyana i Vallés"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' l´' a ' l'') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 30 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Torrella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Torrella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Josep Alminyana i Vallés''' | + | '''Josep Alminyana i Vallés''', conegut per '''Mossén Alminyana''' ([[Cerdà]], [[1916]] - † [[Torrella]], [[2006]]), fon un religiós, filòsof, teòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | Josep Alminyana i Vallés naixqué en la població valenciana de [[Cerdà]], poble de la comarca de [[La Costera]], en l'any [[1916]]. | ||
Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l'Institut "Sedes Sapientiae" agregat al Pontifici Institut "Regina Mundi" de [[Roma]]. | Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l'Institut "Sedes Sapientiae" agregat al Pontifici Institut "Regina Mundi" de [[Roma]]. | ||
| Llínea 19: | Llínea 21: | ||
Va pertànyer a diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar ''Amunt el Cor'' i [[Lo Rat Penat]]. Fon acadèmic de número de la [[RACV|Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Ocupà diferents càrrecs dins de la Sagrada Llitúrgia sent secretari en diferents comissions, consultor i president de la pròpia Comissió Diocesana de la Llitúrgia. | Va pertànyer a diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar ''Amunt el Cor'' i [[Lo Rat Penat]]. Fon acadèmic de número de la [[RACV|Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Ocupà diferents càrrecs dins de la Sagrada Llitúrgia sent secretari en diferents comissions, consultor i president de la pròpia Comissió Diocesana de la Llitúrgia. | ||
| + | |||
| + | Fallí en l'any [[2006]] en [[Torrella]], també població de [[La Costera]]. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| + | [[Archiu:4eva.jpg|thumb|200px|Els 4 evangelis]] | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Ordinaride.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana'']] | ||
Com a director tècnic de la Comissió Diocesana d'Edicions ha dirigit diferents llibres i ha publicat pràcticament tot lo que hi ha editat de la Llitúrgia en [[llengua valenciana]]: Ordinaris, Rituals de Sacraments, Misses Pròpies, Leccionari, Missal Romà, Onomàstics, Oracions del Cristià, Els quatre Evangelis i el Propi de la Missa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. | Com a director tècnic de la Comissió Diocesana d'Edicions ha dirigit diferents llibres i ha publicat pràcticament tot lo que hi ha editat de la Llitúrgia en [[llengua valenciana]]: Ordinaris, Rituals de Sacraments, Misses Pròpies, Leccionari, Missal Romà, Onomàstics, Oracions del Cristià, Els quatre Evangelis i el Propi de la Missa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. | ||
| − | + | ''Els quatre Evangelis'' és una traducció de la Nova Vulgata a la llengua valenciana de Josep Alminyana i Lluís Alcon Edo (Valéncia, 1984). | |
| − | + | En el seu llibre ''Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana'', Mossén Alminyana diu: | |
| − | + | {{Cita|La llengua valenciana és la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.}} | |
| − | + | Pero també és autor de llibres com: ''El Crit de la llengua'' i les transcripcions de Les obres de [[Joan Roïç de Corella]], de [[Jaume Roig]] ''[[L'Spill]]'' i del ''[[Vita Christi]]'' de [[Sor Isabel de Villena]] i ha dirigit publicacions com: III Corona Poètica ofertada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]], I Centenari dels [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de Valéncia i Acte Poètic a la Mare de Deu dels Dolors. | |
| − | {{Cita|''El Crit de la llengua és un anàlisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis gràfics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana.''| Josep Alminyana}} | + | Des de l'any [[1978]], es pot donar la missa en [[Llengua Valenciana]] gràcies al gran treball de Mossen Alminyana en el seu ''Ordinari de Misa en Llengua Valenciana'' (Colectiu Amunt el Cor, Valéncia, 1978). |
| + | |||
| + | == El Crit de la llengua == | ||
| + | [[Archiu:Critllen.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]] | ||
| + | Destaquem el llibre [['El Crit de la llengua']] que se publicà en l'any [[1981]] per l'[[Valéncia 2000|Associació Valéncia 2000]] i del que s'han fet dos reedicions en l'any [[1999]] per [[Lo Rat Penat]] i l'última en l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''El Crit de la llengua és un anàlisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis gràfics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana.''|Josep Alminyana}} | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria | + | {{Cita|Els valencians no podem cedir davant de cap pressió. Ni per honors, ni per premis, ni per promeses, el nostre honor de valencians no el podem, ni el volem donar, ni cedirlo.|''El Nom Històric de la Llengua Valenciana'' (2000). Testimonis arreplegats de diversos autors disposts i ordenats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno}} |
| + | |||
| + | {{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|Josep Alminyana, 1981}} | ||
{{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}} | {{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}} | ||
| Llínea 42: | Llínea 57: | ||
{{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''}} | {{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''}} | ||
| − | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre | + | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} |
| + | |||
| + | {{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[El Crit de la llengua]] | * [[El Crit de la llengua]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/missal.pdf Missal Romà en Llengua Valenciana] | * [http://www.loratpenat.org/biblioteca/missal.pdf Missal Romà en Llengua Valenciana] | ||
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_1.pdf El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat] | * [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_1.pdf El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat] | ||
| + | * [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/j-alminyana-els-autors-valencians-asseguraven-que-les-versions-de-les-seues-obres-les-feen-en-llengua-valenciana-no-en-catalana/ Notes de prensa] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 65: | Llínea 85: | ||
[[Categoria:Religiosos]] | [[Categoria:Religiosos]] | ||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
Última revisió del 15:03 19 oct 2024
| Josep Alminyana i Vallés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1916 | ||
| Lloc de naiximent: | Cerdà, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2006 | ||
| Lloc de defunció: | Torrella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Alminyana i Vallés, conegut per Mossén Alminyana (Cerdà, 1916 - † Torrella, 2006), fon un religiós, filòsof, teòlec i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Josep Alminyana i Vallés naixqué en la població valenciana de Cerdà, poble de la comarca de La Costera, en l'any 1916.
Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l'Institut "Sedes Sapientiae" agregat al Pontifici Institut "Regina Mundi" de Roma.
També ha segut director espiritual de l'Institut Josep Rivera de Xàtiva i de l'Institut Segrelles de l'Albaida.
Va pertànyer a diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar Amunt el Cor i Lo Rat Penat. Fon acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Ocupà diferents càrrecs dins de la Sagrada Llitúrgia sent secretari en diferents comissions, consultor i president de la pròpia Comissió Diocesana de la Llitúrgia.
Fallí en l'any 2006 en Torrella, també població de La Costera.
Obres[editar | editar còdic]
Com a director tècnic de la Comissió Diocesana d'Edicions ha dirigit diferents llibres i ha publicat pràcticament tot lo que hi ha editat de la Llitúrgia en llengua valenciana: Ordinaris, Rituals de Sacraments, Misses Pròpies, Leccionari, Missal Romà, Onomàstics, Oracions del Cristià, Els quatre Evangelis i el Propi de la Missa de la Mare de Deu dels Desamparats.
Els quatre Evangelis és una traducció de la Nova Vulgata a la llengua valenciana de Josep Alminyana i Lluís Alcon Edo (Valéncia, 1984).
En el seu llibre Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana, Mossén Alminyana diu:
La llengua valenciana és la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.
Pero també és autor de llibres com: El Crit de la llengua i les transcripcions de Les obres de Joan Roïç de Corella, de Jaume Roig L'Spill i del Vita Christi de Sor Isabel de Villena i ha dirigit publicacions com: III Corona Poètica ofertada a la Mare de Deu dels Desamparats, I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i Acte Poètic a la Mare de Deu dels Dolors.
Des de l'any 1978, es pot donar la missa en Llengua Valenciana gràcies al gran treball de Mossen Alminyana en el seu Ordinari de Misa en Llengua Valenciana (Colectiu Amunt el Cor, Valéncia, 1978).
El Crit de la llengua[editar | editar còdic]
Destaquem el llibre 'El Crit de la llengua' que se publicà en l'any 1981 per l'Associació Valéncia 2000 i del que s'han fet dos reedicions en l'any 1999 per Lo Rat Penat i l'última en l'any 2006 per la Diputació de Valéncia.
El Crit de la llengua és un anàlisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis gràfics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana.
Josep Alminyana
Cites[editar | editar còdic]
Els valencians no podem cedir davant de cap pressió. Ni per honors, ni per premis, ni per promeses, el nostre honor de valencians no el podem, ni el volem donar, ni cedirlo.
El Nom Històric de la Llengua Valenciana (2000). Testimonis arreplegats de diversos autors disposts i ordenats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno
Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.
Josep Alminyana, 1981
Ramon Llull (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:
Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...
Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.
Pròlec de l'autor del llibre El Crit de la llengua, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)
La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.
El Crit de la llengua, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)
La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...
El Crit de la llengua, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Missal Romà en Llengua Valenciana
- El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat
- Notes de prensa